dissabte, 3 d’abril de 2010

Roca dels Veterans i de la Montse

Avui quedem amb en Ricard per anar a Montserrat. No tenim res decidit, l'únic que tenim clar, és que ens fotrem un bon esmorzar. Allà, amb la carpeta de ressenyes, en Ricard em diu d'anar a unes roques que hi ha per sota de coll de Guirló. Doncs cap allà anem. Aparquem a Can Maçana, agafem el camí cap al coll, i un cop allà agafem el camí de baixada. Un parell de revolts més avall ja tenim les roques a mà esquerra.





Per arribar a peu de vies, ens desviem per un corriolet que surt davant mateix d'un rètol informatiu d'unes restes arqueològiques.






Primer, comencem per l'aresta brucs de la roca de la Montse. Està equipada amb parabolts. Comença vertical, i la roca no és que dongui molta confiança. Ho intentem en lliure fins que no podem més, i llavors tirem de cintes fins que la cosa s´ajeu. Allà ja es surt en lliure, i en compte anem avançant fins a la R.



Llavors ens decantem cap a l'aresta brucs de la roca dels Veterans. Està totalment equipada amb claus, algun spit, i parabolts. L'inici ja et posa les piles. Molt vertical, es supera la fisura amb moviments molt xulos. Deu ni do amb els quintos!!!



Els passos van sortint, però les piles es van gastant, i haig de parar a reposar a mig llarg. A la que començo l'artificial, al no treure els estreps, no arribo a un clau i poso un tascó. Com mola posar catxarritus!! I lo que mola més, és que s'aguantin!!!! Uns passos d'Ao, i ja en lliure s'arriba a la R1. Quin llarg més guapo.




Li toca el torn a en Ricard. Va pujant mica a mica, i a l'anar amb la corda per dalt ho proba tot en lliure, i com no, ho treu. De fet, éstic segur que anant de primer hagués fet el mateix. Aquest llarg l'hem disfutat molt. És curtet, però ens deixa un molt bon regust.




El segon llarg, puja per placa un pèl ajaguda, però s'ha d'anar en compte amb la roca ja que hi ha trams en que és força dubtosa. Sobretot al resaltet d'entrada a la R2. Llavors, amb un ràpel arribem a peu de via.





Hi ha zones molt poc freqüentades que amaguen llargs que per sí sols ja valen la pena de venir a fer. Hem estat ben sols, si fa no fa com la setmana passada a la Plantació, tot i tenir el camí a tocar de peu de via. Serà que li estem pillant el gustillo a la tranquilitat d'aquests racons?
Salut a tothom i fins la pròxima!!!!!!!!!!!







2 comentaris:

jaumeppiqueras ha dit...

Enhorabona pèr les vies! fa temps que tinc ganes d'anar a fer-les.

llembresku ha dit...

ei Jaume, gràcies pel comentari. De veritat, només per fer el primer llarg de l'aresta brucs a la roca dels Veterans, ja val la pena. Salut, i fins a la pròxima!!!!!!!