Garrets-Eusebi a Sant Llorenç de Montgai, i marcant estil!!

Aquesta setmana quedem amb en Jaume i en Ricard per anar a Sant llorenç de Montgai. Divendres em truca en Nacho, el cosinet, que també s'apunta. Mai ha fet cap via llarga, i només ha escalat en roca un cop. L'hem de tractar bé, que sinó no tornarà!!!! A l'arribar al poble està tot xop, i al bar ens comenten que va ploure força el divendres. De fet fa mal dia, i sembla que hi tornarà. Però nosaltres tossuts, ens dirigim a peu de paret. Arribem xops com ànecs a peu de vies, i la roca es veu com regalima aquí i allà. Decidim de deixar les bambes a baix, ja que xopes no les traginarem, i com que ens sembla que es baixa rapelant...




Doncs amb aquestes que fem cordada de quatre, comença en Ricard, amb una tirada tranquila, amb roca mediocre, i a més molla. A la que la paret s'ajeu, troba una R amb espits, que decideix fer. Més amunt es veu més dret, i aquí s'està comode de collons. Amb aquestes que pugem en Jaume i jo, i un cop a la R1, en Ricard assegura en Jaume mentre jo recupero a en Nacho. I amb aquestes que arriben un parell de xicotes que volen fer la Martineti. Fent broma amb les bambes que tenim a peu de via, ens comenten que es pot baixar caminant, i collons, nosaltres amb les bambes a baix!!! Se'ns ofereixen per pujar-les, tres parells de bambes amb uns mitjons que semblaven de Xernòvil!!! Moltes gràcies Esther i Anna!!!!!!!!!!!! De fet pugem tota la via xerrant i fent xerinola.





Amb aquestes que en Jaume arriba a la R2, en una tirada que li ha costat lo seu. Força vertical, i mantinguda, i amb alguna presa molla. Hi ha alguna llastra que s'ha d'evitar, i una altra que li passes ben bé per sobre. En general la roca és prou bona, però s'ha de mirar on t'agafes.





En Ricard fa el Ll3, mentre recupero a en Nacho que puja el Ll2. És un llarg molt disfutón, amb un pas xulíssim en una espècie de bombo abans d'arribar al cim. Arribem junt amb les pubilles al cim, i baixem pel corriol fins arribar al cotxe. Com que és d'hora, decidim anar a fer una mica d'esportiva, i ens comenten que passat Camarasa, hi ha un sector a peu de carretera que està prou bé. Doncs ens despedim d'elles, i cap allà falta gent.

És un sector com els que li agraden a en Jaume, a la foto de sota es veu com pateix durant l'aproximació!!! jejejeje. Mirant per internet, ens sembla que el sector es diu "marcant estil".

Allà fem un parell de vies que ens posen els braços i sobretot els dits a to. La primera comença per una placa vertical fins arribar a un desplom amb uns forats d'escàndol, però amb passos prou llargs com per deixar-nos petats fins que veiem el canto salvador, i un altre cop per placa amb forats fins a la R.

En Ricard la fa a vista, en Nacho i jo en tope rope ens hem d'aturar a reposar al sortir del sostre, i en Jaume la fa també sense reposar.

Un cop amb la corda per dalt, fem la de l'esquerra, que està assegurada amb tres espits i prou!! És similar a l'anterior, però al desplom, fins veure la miniregleta clau, ens petem de mala manera. Aquesta és molt més dura, i tot i conèixer el pas, ens costa de fer.

No sabem ni les vies, ni els graus, ni amb seguretat el nom del sector, però s'hi estava de collons!!! Amb ombra dels arbres ( que sense adonar-nos havia quedat un dia espectacular), el riu al costat, i una roca amb uns forats d'escàndol.

Total, un molt bon dia, en una zona que si estigués més a la vora de casa, segur que hi repetiriem més.

Salut a tothom i comenceu a passar per l'ombra!!!!!