però aquí en van cinc cèntims. Les vies escollides són El Temple del Sol al Faraonet, seguida de l'Anglada-Guillamón al Faraó.
Podem observar les dificultats a l'hora de fer l'aproximació de les vies. I després la resta de la colla que fa esquí de muntanya ens diu que a l'hivern s'ha d'anar a tocar neu!!! Que n'aprenguin!!
Pel que fa a les vies, la d'El temple del sol, comença amb un llarg de transició curtet per ja posar-se en matèria. El Ll2, puja pel costat de l'evident fisura amb molta alegria entre les assegurances.
Al Ll3, en Gerard surt fisura amunt, troba un spit i ja fins al collet on fa R en una savina morta.
Un cop allà van a buscar l'inici de l'Anglada-Guillamón al Faraó. Aquesta comença a l'aresta de l'esquerra de l'evident fissura.
El Ll2, puja per la fisura en A2. En Ricard hi posa un parell de tascons i un clau, els passos són exigents i llargs, i amb la sortida en lliure.
Al Ll3, es fa un flanqueig cap a la dreta fins a dos buríls, i ja recte amunt sense cap més assegurança.
Un cop allà van a buscar l'inici de l'Anglada-Guillamón al Faraó. Aquesta comença a l'aresta de l'esquerra de l'evident fissura.
El Ll2, puja per la fisura en A2. En Ricard hi posa un parell de tascons i un clau, els passos són exigents i llargs, i amb la sortida en lliure.
Al Ll3, es fa un flanqueig cap a la dreta fins a dos buríls, i ja recte amunt sense cap més assegurança.
1 comentari:
Hola Llembresku, el meu correu és roque.tony@gmail.com
Molt guapo el teu blog, si no et fa res t'afegiré al meu llistat d'amics.
Segur que ens tornarem a veure.
Per cert he vist la Queralt, sembla que sigui per quedar be però és molt maca. Potser d'aquí un temps li presentaré a en Pau. Un altre cop, enhorabona.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada