dimarts, 1 de desembre del 2009

Vies Lleida i Rampes invertides a Vilanova de Meià

Des de l'última visita a la Musical Express, que teniem una espina clavada pel mal regust que ens va quedar d'aquesta gran paret. Aquest dissabte ens l'havíem de treure. Sóm en Ricard, en Jaume, l'Antonio, finalment s'apunta un dubtós Gerard, i un servidor. Agafem el llibre de ressenyes i decidim de fer la Lleida en Jaume i jo, i la Rampas Invertides en Gerard, l'Antonio i en Ricard.





VIA LLEIDA

Amb en Jaume decidim posar-nos a aquesta gran clàssica de la paret. Començo, i al Ll1 ja veiem que aquí no regalen res. Un IV+ d'aquells que has d'apretar el cul de valent, protegit amb tres pitons, el trercer del quals es mou com una joguina. Això sí, amb el reguitzell de trastets que portàvem, ho varem mig arreglar.

Al Ll2 li tira en Jaume. Comença molt vertical protegit amb un parabolt, i en lleuger flanqueig ascendent cap a l'esquerra i seguint una mica la lògica, anem trobant algun pitó i algun parabolt mig amagats. La R2 es troba uns metres per sota una savina que es veu.




El Ll3, comença amb un sostret protegit amb un pitó (que pobret fot una mala ganya!!) amb bon canto, i continua vertical per una espècie de fisura diedre amb alguns passos força atlètics. Hi trobem algun altre pitó, però els aliens hi van de collons. La R3 està just a l'inici del desplom.







El Ll4 és potser el més dur de la via. Comença amb un desplom que fem amb artificial, arribem a una gran savina, i a partir d'allà, un diedre guapíssim, molt vertical i practicament desequipat, que ja no deixarem fins quasi a la R4, que trobem a sota d'una altra gran savina.



El Ll5 puja pel diedre amb bona presa, i molt vertical. Està totalment desequipat, però amb els trastets i aquestes fisuretes.... es fa molt disfrutón, però oju que no hi val a badar!!!!!!!!!!!!La R5, nosaltres no la vam veure, i vam fer R a una savina que hi ha flanquejant cap a l'esquerra un cop superat el diedre. Un cop al Ll6, la vem veure uns metres per sobre de la savina. A partir d'aquest llarg la dificultat ja baixa. Encara fem una altra reunió (R6), a una altra sabina molt evident. A partir d'allà, pràcticament caminant ja fins al cim de la Roca dels Arcs.
Una via molt, però que molt guapa. La nostra opinió, és que tot i que a molts llocs hem llegit que és senzilla, doncs a nosaltres ens ha costat lo nostre. Sense grans dificultats tècniques però molt vertical en tot moment, i amb una equipació que tot i que es deixa autoprotegir molt bé, doncs et fa treballar el coco en tot moment. Les graduacions van cares per aquí!!!!



VIA RAMPES INVERTIDES
En Ricard, en Gerard, i l'Antonio es posen a aquesta via que puja força paral.lela a la Lleida. De fet, ens varem estar veien força estona els uns als altres.



Aquí va l'explicació que ens en fa en Ricard:

1er. llarg V+ -----L´entrada ja et posa al dia de com anirá la cosa , has d´anar amb les piles ben carregades




2on. llarg 6a ---- Crec que és el llarg més xulo d la via ,molt dret amb panxes i busties, está equipada però hi ha alguna xapa una mica retirada però el canto és molt bó, la R queda a la esquerra sobre una repiseta i no confondre amb una que hi ha sota un petit extraplom.







3er. llarg 6a ---- Em va semblar el més dur i fi de la via sobre tot la primera meitat.
4ar. llarg V+ ? ---- La sortida és molt explosiva superan unes panxes molt guapes, deprés d´uns metre ja és més fàcil amb busties i sen va cap a l´esquerra, les xapes una mica més allunyades.




5è. llarg V ------- Está força bé, després dels primers metres ja baixa el grau, la R es monta en un arbre.





Els tres llargs que falten son els mateixos de la via Lleida.




Escalar en aquesta zona és genial. El que veiem és que és un tipus d'escalada molt física i que a les graduacions no et regalen res. S'hi ha d'anar amb el coco força bé ( no com nosaltres, que el tenim...jejeje). En definitiva, una gran jornada amb una gran companyia, de fet, més o menys com cada dissabte!!!!!!!!!!!!






I aquí us presetem al megacrack de la jornada, i futur membre Xapoutot. En Bernat, que si agafa la mateixa afició a la roca que a la coca de Coll de Nargó, em sembla que tenim Xapoutot`s per anys!!!!!!!!!!!






Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!











4 comentaris:

PGB ha dit...

Felicitats per les vies. A vilanova no regalen res!!! I també està tot força sobadillo.

Jo he d'anar a acabar la Lleida, que ens vem baixar de la R1 per temporal de vent :S

Anònim ha dit...

Ei bones llambresku, sóc el Saumi. Felicitats per les vies son unes grans clàssiques de vilanova. Categoria "imprescindibles". Si hem passes un mail t'envio el mini reportatge que et vaig fer, jejeje.
Apa siauuuuuu

Anònim ha dit...

Quan vaig fer la rampes invertides a la primera tirada per ami no es 5º+ ni de conya. jo vaig passar amb A0 i la moral per terra tot el dia i això que el 5º+ el tinc bastant dominat.despès anar fen

llembresku ha dit...

Ei gent!!! PGB, tens tota la raó amb lo de que no regalen res, almenys per mi. Als IV+ de les vies que he fet ja hi he flipat mandonguilles!!!
Ei Saumi!! Tu sí que ets un crack!! Vaig observar com passaves el desplom del Ll4, per copiar-ho, i a l'hora de la veritat, quasi no vaig ni tocar la roca!! El meu mail és roigifumi@hotmail.com
A veure si ens tornem a trobar porai!!! Molts records!!!
Anonim, el que et va passar a tu, en el Ll1, em passa a mi fins i tot en els III, o sigui que no et desanimis, jejeje. La questio es seguir encara que sigui amb el cagarret al cul.