El Ll2, una tirada d'artificial equipada amb burils i algun parabolt, que puja en flanqueig cap a l'esquerra fins una baumeta on hi trobem la R2.
El Ll3 puja per una fissura també equipada amb burils.
Des de baix, es veu una agulla preciosa, i la via , doncs és lògica de collons. Sense tenir la ressenya, s'endevina clarament el traçat.
En Jaume al LL4.
És ben bé que és una zona tranquila, des de que he baixat que no passa ni deu. Quina tranquilitat!!!! Decideixo anar a investigar i veure l'agulla des de diferents punts de vista. Amb aquestes que els companys arriben al cim.
Un cop al cim, el ràpel el troben a sota un ressaltet al darrera de l'agulla. Amb un ràpel, s'arriba a peu de canal. El que no veien, era la que se'ns acostava al seu darrera!!! Encara vam estar de sort i només van caure quatre gotes. Des d'aquí, veiem als companys del Lloro a l'ultima R, sota el bec.
En Jaume al LL4.
És ben bé que és una zona tranquila, des de que he baixat que no passa ni deu. Quina tranquilitat!!!! Decideixo anar a investigar i veure l'agulla des de diferents punts de vista. Amb aquestes que els companys arriben al cim.
Un cop al cim, el ràpel el troben a sota un ressaltet al darrera de l'agulla. Amb un ràpel, s'arriba a peu de canal. El que no veien, era la que se'ns acostava al seu darrera!!! Encara vam estar de sort i només van caure quatre gotes. Des d'aquí, veiem als companys del Lloro a l'ultima R, sota el bec.
Bé, un cop a casa veiem que la via que ens havíem posat amb en Ricard, és la Ei Tranqui. Salut a tothom i a passar per l'ombra!!!!!!
5 comentaris:
Jo també he pillat més d'una vegada per posar-me en alguna tàpia sense ressenya, sobretot en llocs on hi ha moltes vies "apretades". No et pensis, que el primer llarg de la GEDE, si no l'haguessin reequipat, potser seria més infernal que l'entrada que vau fer, em sembla que quan es va obrir gairebé no hi havia expansions.
hehehe...bows! Que bonica l'Aulla gran no?
Fa uns anys vam fer en lliure la GEDE i no vam poder resistir la temptació de "provar" què significa això d'obrir per sota...quina angunia!
En va resultar "EI TRanki"...el nom de la via ( al final el meu nom de guerra) va venir d ela por que passava , i de la lletania del col.lega mentre jo tremolava, taladro en mà.
El ll1(6c) i el ll2(6a+ o 6b) són els més exposats. el ll3(6c) es pot trampejar i al ll4(6c+) el txungo es fa trampejant i és expo en la sortida de 6a...
Salut i felicitats per la via!
Jo vaig fer aquesta via "quan era petit" i la veritat es que el L1 imposava. A mí em va tocar el L2 i la primera assegurança era un plom i no vaig tenir valor de forçar el lliure, que encare hi és aquest plom? El L4 es un festival de bolos.
karles
Enhorabona, mira que n'és de guapa la via.
Així "Tranki" ve d'aquesta via? No ho sabia! Jo que pensava que era un sobrenom irònic, tenint en compte que el Tranki de tranquil no en té res...
;-)
Publica un comentari a l'entrada