La via comença per una placa molt fina, potser el tram més fí de la via, i un cop superada, anem cap a la dreta a buscar una clara xemeneia, per la que continuem fins trobar la R1 en una repisa a mà dreta. A sota en Ricard a la placa inicial.
La via està equipada amb parabolts, i claus, però nosaltres també hi vam utilitzar els friends i algun tascó. A sota, en Ricard a la R1 des de mitja xemeneia del Ll1.
A sota pujant per la xemeneia, i en Gerard que ja deixa el tram inicial de placa per entrar-hi.
I aquí, a mitja xemeneia.
El Ll2, comença amb un tram de diedre un pèl extraplomat, llavors es continua ja per la fisura un pèl més tombada, i per entrar a la R2, es torna a posar dret amb uns passos força fins. A sota en Ricard a l'inici del Ll2.
A sota en Jaume al tram fi d'entrada a la R2.
El Ll3, és on has de mirar més on t'agafes i poses els peus. Aquí la roca està un pèl trencada i tot plegat fa que dubtis a cada pas. La via és molt vertical en tot moment, com es pot veure a sota. En Gerard al Ll3.
En aquest punt, en Jaume ens avisa de que tenim una altra cordada al darrera.
El Ll4, comença dur de collons. Equipat amb claus i un tascó, puja vertical que no vegis. Llavors tomba a l'esquerra amb uns passos durs que es poden fer en A0, i segueix amunt ja més tombat fins a la R4. A sota en Gerard arribant a la R4.
A partir d'aquí, la via fa un tomb radical. Si fins ara era vertical i mantinguda, a partir d'aquí s'ageu i disminueix la dificultat. El Ll5 segueix l'esperó fins arribar al capdamunt. Aquí no hi ha cap assegurança, però es pot enllaçar alguna savina. A sota al Ll5
I aquí, a mitja xemeneia.
El Ll2, comença amb un tram de diedre un pèl extraplomat, llavors es continua ja per la fisura un pèl més tombada, i per entrar a la R2, es torna a posar dret amb uns passos força fins. A sota en Ricard a l'inici del Ll2.
A sota en Jaume al tram fi d'entrada a la R2.
El Ll3, és on has de mirar més on t'agafes i poses els peus. Aquí la roca està un pèl trencada i tot plegat fa que dubtis a cada pas. La via és molt vertical en tot moment, com es pot veure a sota. En Gerard al Ll3.
En aquest punt, en Jaume ens avisa de que tenim una altra cordada al darrera.
El Ll4, comença dur de collons. Equipat amb claus i un tascó, puja vertical que no vegis. Llavors tomba a l'esquerra amb uns passos durs que es poden fer en A0, i segueix amunt ja més tombat fins a la R4. A sota en Gerard arribant a la R4.
A partir d'aquí, la via fa un tomb radical. Si fins ara era vertical i mantinguda, a partir d'aquí s'ageu i disminueix la dificultat. El Ll5 segueix l'esperó fins arribar al capdamunt. Aquí no hi ha cap assegurança, però es pot enllaçar alguna savina. A sota al Ll5
I el Ll6, comença cap a la dreta per anar a buscar una placa que ja seguirem fins arribar a un arbre uns metres abans del cim, on farem la R6. En aquest llarg hi ha un espit en un tram més vertical per sota de la R6. A sota en Ricard i en Gerard al Ll6.
Collons quin tros de via. Molt i molt guapa. Ara entenc per que en Ricard li tenia tantes ganes. Això sí, s'ha d'estar força curtit, que el grau no perdona, i hi ha trams on no et pots auto-assegurar on voldries, i el coco hi treballa de valent!!! La felicitat que teniem queda ben definida a la foto de cim!!!!!
Collons quin tros de via. Molt i molt guapa. Ara entenc per que en Ricard li tenia tantes ganes. Això sí, s'ha d'estar força curtit, que el grau no perdona, i hi ha trams on no et pots auto-assegurar on voldries, i el coco hi treballa de valent!!! La felicitat que teniem queda ben definida a la foto de cim!!!!!
7 comentaris:
Del començament d'aquesta via encara me'n recordo !! Uff!!! Enhorabona!
Encara està a la meva llista des de fa molt temps... hauria de començar a mirar d'anar-hi un dia! :P
Ostres Albert, pensava que no es podia anar, pq jo tb la tinc pendent. Escolta el cunyat de l'esquerra sembla el Piquembauer, felictats per l'activitat.
ei gent!!! la via és al.lucinant, especialment els cuatre primers llargs. Si la teniu pendent, una recomanació de company, és que no espereu més que val molt la pena!!!El fet és que jo també me l'apunto per repetir, ja que en aquests quatre llargs inicials, em veia una mica justet per la seva grandesa!! Apa gent, que avui toca ventilar-nos al Chelsea!!!!Records a tothom!!!!
Tens raó albert, ens vem ventilar tant al madrid com el chelsea!!!tots uns craks!!!com vosaltres!!!.
Veus com val la pena arribar aviat? ;)
FELICITATS COMPANYS, ES VEU QUE VÀREU DISFGRUTAR MOLT!
A hores d'ara el madrid jau al seu cau i en drogba encara crida...quina flipada,encara que no tant com la via no?!?!
tascons
ALBERT ¡¡ MOLT BE EL BLOGG, SEGUEIXES COM SEMPRE ¡¡ ESTAS FET UN ARTISTA.
PEL QUE FA AL MEU JA HE PENJAT ALGUNA EXCURSIO NOVA O SIGUI QUE LA FONT BLANCA JA ESTA ANTICUADA.
ENS VEIEM AQUEST DISSABTE NO ?
Publica un comentari a l'entrada