Terra de nòmades

Dissabte baixa en Gerard, i des de ja fa temps, en Ricard té una via entre cella i cella que vol esperar a repetir un dia que ell hi sigui. El dia ha arribat. La Terra de nòmades, ens espera. Fem dues cordades, en Ricard i jo, i els "cunyaaaaaos", o sigui en Gerard i en Jaume.


La via comença per una placa molt fina, potser el tram més fí de la via, i un cop superada, anem cap a la dreta a buscar una clara xemeneia, per la que continuem fins trobar la R1 en una repisa a mà dreta. A sota en Ricard a la placa inicial.

La via està equipada amb parabolts, i claus, però nosaltres també hi vam utilitzar els friends i algun tascó. A sota, en Ricard a la R1 des de mitja xemeneia del Ll1.

A sota pujant per la xemeneia, i en Gerard que ja deixa el tram inicial de placa per entrar-hi.

I aquí, a mitja xemeneia.

El Ll2, comença amb un tram de diedre un pèl extraplomat, llavors es continua ja per la fisura un pèl més tombada, i per entrar a la R2, es torna a posar dret amb uns passos força fins. A sota en Ricard a l'inici del Ll2.

A sota en Jaume al tram fi d'entrada a la R2.

El Ll3, és on has de mirar més on t'agafes i poses els peus. Aquí la roca està un pèl trencada i tot plegat fa que dubtis a cada pas. La via és molt vertical en tot moment, com es pot veure a sota. En Gerard al Ll3.

En aquest punt, en Jaume ens avisa de que tenim una altra cordada al darrera.

El Ll4, comença dur de collons. Equipat amb claus i un tascó, puja vertical que no vegis. Llavors tomba a l'esquerra amb uns passos durs que es poden fer en A0, i segueix amunt ja més tombat fins a la R4. A sota en Gerard arribant a la R4.

A partir d'aquí, la via fa un tomb radical. Si fins ara era vertical i mantinguda, a partir d'aquí s'ageu i disminueix la dificultat. El Ll5 segueix l'esperó fins arribar al capdamunt. Aquí no hi ha cap assegurança, però es pot enllaçar alguna savina. A sota al Ll5

I el Ll6, comença cap a la dreta per anar a buscar una placa que ja seguirem fins arribar a un arbre uns metres abans del cim, on farem la R6. En aquest llarg hi ha un espit en un tram més vertical per sota de la R6. A sota en Ricard i en Gerard al Ll6.

Collons quin tros de via. Molt i molt guapa. Ara entenc per que en Ricard li tenia tantes ganes. Això sí, s'ha d'estar força curtit, que el grau no perdona, i hi ha trams on no et pots auto-assegurar on voldries, i el coco hi treballa de valent!!! La felicitat que teniem queda ben definida a la foto de cim!!!!!

Pel que fa el descens el vam fer carenant fins a trobar el camí que baixa per la Canal de l'Artiga Alta. Un ràpel, i ràpid cap a casa , que avui n'hi fotarem un cabàs als del Madrid!!!!!

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!