Lapònia a la Portella Superior

Disssabte, quedem amb en Jaume, l'Antonio, en Ricard i un servidor per anar a fer alguna via a Montserrat. En Ricard ens vol portar a una via que ell ja ha fet, i que ja fa temps que diu que hem de fer. La via és la Lapònia a la Portella Superior. De moment el dia és ben clar, deixem el cotxe a Can Maçana, i comencem a caminar en direcció al coll de les Portelles. Abans d'arribar-hi, trenquem a mà dreta per un corriolet que baixa resseguint el peu de paret, fins que arribem a una espècie de cova que s'endinsa Portella endins. Allà dins comença la via.


És un inici de via curiós i diferent dels que havíem fet mai fins ara. La via està equipada ( molt ben equipada ) amb parabolts als tres primers llargs, i llavors trobem espits al llarg final que ens porta al cim. De material només vam posar un alien verd a l'últim llarg, i els estreps al tercer llarg, i unes 17 cintes més o menys.

El primer tram del LL1 que va per dins de la cova sembla un pèl relliscós, però la proximitat dels parabolts ajuda a donar confiança a cada pas. Arribem al capdamunt fe la cova, però abans una espècie de canaleta ens fa fer uns passets molt disfrutons. I a la sortida de la cova fem uns passos en Ao ( en Ricard els passa en lliure ) que ens deixen a l'exterior, en una fisura diedre amb la roca un pèl trencada. Seguim amunt fins a trobar la R1. A sobre en Ricard dins la cova del Ll1, i a sota, ja a l'exterior del mateix llarg arribant a la R1.

El segon llarg puja recte amunt, i en tendència a l'esquerra puja fins a trobar la R2 al peu de l'esperó superior. A mig llarg trobem un ressaltet finet que es pot fer en Ao, i s'ha d'anar en compte a l'entrada de la R de no tirar pedres avall, ja que està molt descompost. Des d'aquesta R es pot sortir caminant. A sota en Jaume al Ll2, i si us hi fixeu al ressalt de l'esperó superior, en Ricard barallant-se per treure en lliure els passos d'artificial del Ll3.

El tercer llarg segueix per un tram amb molt bona presa, que guanya verticalitat a mida que tira amunt fins a desplomar una mica. Aquí fem tres passos amb els estreps, i ens posem en una placa vertical i molt fina que ens porta fins a la R3. En Ricard ho intenta en lliure, però a base de provar-ho, té de posar una cinta com a estrep en un pas. Jo aquí m'hi passo una bona estona. El canvi de passar dels estreps a la roca em costa un munt. Em començo a atavalar, i tot i la proximitat de les assegurances em costa molt decidir-me a fer el primer pas en lliure. Al final surt, però després d'una bona estona de poca desisió. A sota l'Antonio al tram fi d'abans de la R3.

I en Jaume reposant als passos d'artificial. Ell s'ho treu amb molta més dignitat!!!

Amb aquestes que sense que ens n'adonéssim el cel s`ha anat cobrint, i veiem una negror que puja, que no ens agrada gents. Avui pillem!!! A l'últim llarg, primer pujem un tram vertical amb bon canto i dos parabolts, i des d'allà seguim recte amunt passem un ressaltet, fins arribar a un mur vertical però amb preses d'escàndol que ens deixa al cim. Aquest últim mur està assegurat amb espits, i posem un alien verd a una fisura que trobem abans del cim. A sota, l'Antonio a l'inici del Ll4.

Cada cop tenim la cortina d'aigua més a prop, des del cim fem un ràpel des d'una argolla fins al coll de les portelles, i allà ens comença a ploure. Tornem cap al cotxe anant a l'ideia, i hi arribem prou eixuts. Encara hem estat prou de sort.

És una via molt, però que molt recomanable. Molt ben assegurada, i variada. I quan arribes al cim, la vista que tenim cap a Agulles és impressionant.

Salut i fins a la pròxima!!!!!