Colorantes Permitidos a l'Elefantet

Molt bones a tothom!! Aquest dissabte, en Jaume, en Ricard i un servidor, vàrem anar a una via que des de fa temps teníem a la llista, la Colorantes permitidos a l'Elefantet. D'ella en savíem que tenia l'equipació força antiga (burils i espits), i que tenia una aproximació ben curta. Això últim va ajudar molt a escollir-la, jejejeje!!!



Per arribar a peu de via, hem d'agafar el camí de les escales que des del Monestir puja cap a Sant Jeroni, i només començar, atravessem el torrent pel pont, fem un parell de girs, i a mà dreta ens queda una curta plaqueta i un corriolet que ens porta a peu de paret. Nosaltres però, ens vàrem equipar al bosquet, i vàrem pujar per una rampa fins a on es comença a enxirinar la placa. Allà vam fer la R0, amb la primera i segona assegurança, un buríl, i un espit.

El Ll1 puja per placa, d'aquelles d'anar fent però sense badar. És un llarg molt guapo i amb molta continuïtat. Pel que fa a les assegurances, el que havíem llegit de les ressenyes, es van alternant burils amb algun espit, tots ells en bon estat. A la R1 hi trobem tres burils i un espit amb malló units per un cordino. A sobre al Ll1.

El Ll2 és molt similar al primer. Més placa d'anar fent i no badar. Aquests dos primers llargs, si es comença de la primera assegurança de la via es poden unir, anant amb corda de 60m, però s'hi ha de portar una pila de cintes. A la R2 també hi trobem tres burils i un espit amb malló, units per un cordino. A sobre en Jaume al Ll2.

A partir d'allà fem un canvi de reunió molt evident, fins arribar a una placa un xic desplomada a l'inici, seguida d'una baumeta, i un tram molt vertical. A peu de placa hi ha un arbre que ajuda a xapar la primera assegurança, però en Ricard ho proba sense la seva ajuda. Collons, són uns passos de bloc duríssims fins arribar a la baumeta. Els passa tots en lliure fent algun repòs. Amb en Jaume ens mirem, i veient en Ricard, ja sabem que aquí les pessarem putes!! A sobre es veu en Ricard al tram de sota la baumeta, i el lleuger desplom que fa la placa.

Llavors es supera la baumeta, i es posa molt vertical, amb passos on has d'apretar molt, però més humans que a la part de sota la baumeta, i mica a mica es va ageient fins a la bauma on es troba la R3. A la R3 hi ha tres burils i un espit. A sobre en Ricard al Ll3 per sobre la baumeta.

Ens tocava a nosaltres. Intento no tocar l'arbre, però no puc. Hi poso el peu, i arribo fins a un bon forat per les mans. Aquí em bé el pas fort, i no arribo ni a la cinta de sobre!!!! Collons, ho intento unes quantes vegades però no puc. El pas és massa dur per mi. S'ha de fer un bloqueig, i pujar peus. El pas és clar però no puc. En Jaume em dona ànims des de sota. Al final poso una cinta per fer d'estrep i ho probo. Pels pèls arribo a l'expres de sobre i m'hi agafo amb les poques forces que em queden. Li dic a en Jaume que li deixo una cinta per si s'hi a d'agafar i segueixo amunt patint però sense A0 fins a la R3 amb en Ricard. Quan en Jaume arriba a la R3 felicitem a en Ricard. Està fet una màquina!!!! Deu ni dó quin llarg més dur!! A sobre pujant al Ll3, es veu on vaig utilitzar la cinta com estrep i la cinta que li deixo per en Jaume.

El Ll4 marxa cap a la dreta de la bauma, i llavors puja vertical. És fí de collons, i molt mantingut fins a la R4. Concentració màxima a cada pas. Aquí vàrem veure que les assegurances estàven posades més cap a l'esquerra d'on ho vam veure més clar per pujar. Un llarg guapíssim!!! A sobre a l'inici del Ll4.

El Ll5 comença amb una curta rampa que es va posant vertical fins a desplomar lleugerament. En Jaume s'hi posa i ho va treient mica a mica, fins que en un pas acaba les piles i no pot més. Decideix baixar, i deixar-ho per en Ricard. Aquí creiem que les assegurances també estan més cap a l'esquerra de les preses més clares. Fot un fred que pela, i un vent gelat de collons. En Jaume, es posa un Buff, i merda!!!! Li cau el casc paret avall!!!! Sentim un cop a la paret, i del rebot el veiem que va a l'alçada del bosquet de la R2. Collons!! i ara què fem!! Recordem haver llegit que a l'alçada de la R2 i atravessant repises, per un corriolet es pot abandonar, anant a petar al Pas dels Francesos. De baixada anirem a mirar si el trobem. A sobre, en Jaume al Ll5.

Amb aquestes que s'hi posa en Ricard, i com no, s'ho treu mica a mica. Aquest llarg és guapíssim. A l'inici desplomadet, però amb presa. Durant aquest tram no es pot badar ja que si no et fons de seguida. I després molt vertical però amb bona presa. Molt mantingut, fins que arribem al cim. A sobre en Ricard al Ll5.

Des del cim fem un curtet ràpel, pujem una rampa, i ja trobem el camí que ens portarà fins al Pla dels ocells. D'allà baixem pel Pas del Francesos, i agafem el corriolet que marxa a mà esquerra en un revolt. Al final, rotllo senglar arribem a la R2, i dit i fet. El casc estava allà!!! Baixem els dos llargs de via amb un ràpel, i ja tornem a ser a peu de via.

Una via molt, i molt guapa. Dura si es vol treure tot en lliure, però de fet molts passos es poden fer en Ao. Creiem (és la nostra opinió!), que la graduació de totes les ressenyes que hem trobat, està un pèl baixa respecte la dificultat que hem trobat. I pel que fa a les assegurances, cal dir que la via està molt ben equipada, i que l'equipació és molt antiga però està en bon estat. De segur que aquesta via si es reequipés, amb lo guapa que és seria la més repetida de la zona!!!!

Salut i fins a la pròxima!!!!!!!