A l'anar amb el tot terreny d'en Ricard, podem arribar fins al coll de Mu (jejeje!!!), i així ens estalviem l'aproximació des de l'Hostal Boix. Des del cotxe ja veiem la vista espectacular de la zona, a la foto de sobre. En quan a la via, la aresta Idíl.lica, que segons en Gerard, diu que té el ràpel més bonic de tot Catalunya!!! A sota, es veu el perfil de tota l'aresta.
Una R amb dos burils ens marca el peu de via. Per començar, uns metres d'aquells d'apretar de valent per escalfar. Aquí hi ha ressenyes que marquen Ae, o n'hi ha que marquen 6a. En Ricard s'ho treu en lliure com si res, i segueix amunt ja per placa més tombada, es salta una R, i segueix fins la següent. Em toca el torn de segon. Ho intento en lliure, i a l'hora d'apretar, m'adono que aquesta roca dona menys confiança que l'òstia. Al final, i veient que s'em posaven els braços com butifarres, i que tot just estavem a l'inici, m'agafo de la cinta. Deu ni do quin inici! Al darrera meu comença en Gerard, i així anem més o menys tots junts. A sota arribant a la nostra R1.
LLavors la via continua per l'aresta, ja força ajeguda fins a un repla on fem la R2 en una savina. Aquí s'ha d'anar em compte de no tirar pedres als companys amb el fregament de les cordes. La vista que tenim al davant, és impresionant!!!
Atravessem el replà que fa l'aresta, i anem a buscar una marcada fissura que es veu a continuació. Al seu peu fem la R3. Deu ni do amb el següent llarg. A les ressenyes marca V, Ae, V+. La fisura comença vertical, passant a molt vertical, desplomada, i molt vertical!! Deu ni dó. En Ricard ho treu en lliure fent un repòs al mig del desplom. Des de sota es veu com apreta de valent. Els ultims metres, ja per sobre el desplom, no hi troba cap assegurança, i ho complementa amb un alien vermell, i un merlet. A sota es veu abans del desplom.
Al veure les assegurances properes al desplom m'hi poso en lliure, deixant els estreps al boudrier , i les passo més putes que Caín!! Quin fart d'apretar!! Tot i que hi ha presa, no dona gens de confiança. Per sobre el desplom continua molt vertical, i sense assegurances. Deu ni do quina sortida en lliure. Deixo l'alien per en Gerard i continuo fins a la R4. A sota en Gerard passat el desplom.
El Ll4 nostre, també comença amb uns metres d'Ae, i llavors es va ajeient fins a la R. A sota al Ll4.
Llavors, un ultim llarg ens deixa al cim, on fem R en una savina. A sota en Gerard arribant al cim.
Foto de Xapoutot al cim!!!
Encara ens queda el millor de la via!!! Primer fem un curt ràpel des d'una savina, que ens porta fins una instal.ació a peu pla. Aquí els nervis estan a flor de pell!! Ens queda "el ràpel!!!" Primer baixa en Ricard, i de cop se sent : iuhuuu!!! I de molt avall :lliure!!! em toca. Quins nervis!! Baixo uns metres per una especie de canal i de cop... el buit!!! Òstia!!!! Quina impressió!!! El cor es dispara, però mola un colló!!! Quina passada. Baixem ben be a plom, uns 40 metres, pel centre d'una cavitat amb tres arcades gegants. És preciós.
A sobre en Gerard al ràpel.
A sobre i a sota en Jaume gaudint d'aquest meravellós ràpel!!
Un cop a baix, els cuatre, mirem amunt, i segons anem mirant les formes de la roca, ens donem conte de lo bonica i femenina que és la natura, jejejeje.
Llavors, baixem per la canal, una mica bruta, i amb dos ràpels més ens presentem a peu de via.
Una via totalment recomanable, amb un descens millor. Donar les gràcies a en Gerard per portar-nos a aquest solitari indret que desconeixia totalment, i a tots perquè gràcies a dies com aquest, la vida es viu millor!!!!
Adeu a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!
6 comentaris:
Ei Albert, felicitats a la colla. Aquest dissabte vàrem estar aprop de vosaltres, per la Serra de S. Joan, una via que os recomano. Li comentava al meu col.lega d' anar a S. Honorat, però em va comentar que s'hi ha d'anar amb millor temps q ara fot una mica de rasca. Clar que vosaltres esteu molt curtits amb el fred, diuen que és molt maco.
Una abraçada i fins la propera.
Felicitats per la via! Sant Honorat és un lloc preciós i força desconegut en general... Hi ha llocs singulars, com la casa del Corb o l'ermita de Sant Salvador que ven bé mereixen una visita. Llàstima que la roca sigui una mica cutre, tot i que si ho suportem hi ha unes quantes vies obertes (al bar Can Massana d'Oliana tenen ressenyes)
Carai, si la roca és millor encara que a Sant Llorenç del Munt! ;)
Bona piada, colla!
Aquesta via tard o d'hora l'hauré de repetir, que ja l'he vist piada a varis blogs i aquest rappel tant espectacular em crida l'atenció!
Companys sou unes cabretas grans cabr..... aneu a llocs variats i per el que ensenyeu bonics i curiosos,pero no crec que sigueu tan cabretas grans com per no portar-nos-hi quan acabi la temporada d´esqui. ¿ Que l´amo de la via la vá graduar coerenment?.
Salud per ha tot-hom.
El rappel és maquíssim, eh!! I l'escalada no està malament, sobretot el primer pas de la via..., llàstima que la roca no sigui una mica millor!
Ei xavalotes!!! Mingo, tranqui que de segur que algun dia ens trobarem!!jejeje. Pel que fa la via, tot i que la roca no doni tota la confiança, és totalment recomanable. Tant per l'aproximació, el recorregut, i sobretot el descens!!! Ramon, si et portes bé durant el que queda d'any, potser t'hi portarem!!!!jejeje. Això si, proposarem de fer l'aproximació des de can Boix, per disfrutar encara més del paratge!!!
Publica un comentari a l'entrada