dilluns, 16 de febrer de 2009

Glòria a la Miranda de Can Jorba

Molt bones a tothom. Per fí, la previsió meteorològica donava bon temps, i amb el Pirineu tant carregat de neu, decidim d'anar a escalar. El lloc Montserrat, i la via... això ja ho escollirem després d'esmorzar. Així que quedo amb en Ramon, i en Ricard, i en un obrir i tancar d'ulls ens presentem davant d'un entrepà i del llibre de ressenyes del bar. La via escollida, és la Glòria a la Miranda de Can Jorba.

El peu de via està situat a l'esquerra d'una roca tombada que forma una petita cova. Es comença per un diedre fins a l'alçada del primer parabolt, i a partir d'aquest punt ens posem de ple a la placa de la dreta, per anar a buscar una fisura que puja vertical. Una mica de decisió m'ajuda a fer el pas, i un cop a la fisura, recte amunt per una placa genial, amb algun "alejillo" que es pot protegir amb algun friend, fins a trobar la reunió.

L'home del temps l'ha encertat de ple. Fa un dia de collons, i la temperatura ajuda a disfrutar encara més de l'escalada. A sobre fent el pas de decisió, i a sota per la placa del Ll1.


A sota en Ricard, i en Ramon pujant el Ll1.


El Ll2, és una genial fissura que comença per l'esquerra de la R1. Un pitó ens marca el camí a seguir. A sota en Ramon a l'inici del Ll2.


És un llarg molt disfrutón, i en Ramon ho fa i de valent. La via està molt ben equipada, tot i que és aconsellable portar algun friend. Nosaltres hem utilitzat els aliens verd, groc i vermell. A sota en Ramon durant el Ll2.





A en Ricard li toca el tercer llarg. Es van superant varis ressalts, en direcció a un diedre molt marcat que es veu al capdamunt. La reunió està a l'inici d'aquest. A sota en Ricard al Ll3.





El Ll4, puja per la placa que mica a mica es va enxirinant fins arribar a la reunió de final de via. S'ha d'anar molt en compte en una llastra que hi ha a mig llarg. Aquesta es veu segura, però dona una mica de iuiu. A sota al Ll4, i la llastra.






El pas més finet està una mica abans de la reunió. A sota en Ricard al pas finet del Ll4. Per baixar, varem fer tres ràpels, un fins la R3, un fins la R2, i l'altre fins a terra. Una via molt xula, i totalment recomanable.








De baixada cap al cotxe, com que encara anàvem bé d'hora, encara ens vam aturar a fer una via d'esportiva al sector del columpi. Sense saber el grau, en Ricard en va triar una que li va fer el pes. Realment la va encertar. Entrada un pèl desplomada, seguida d'una placa fina i vertical, i llavors més tombat fins a la R. Encara no sabem el grau, ja que ens liem amb les ressenyes, però realment això d'escalar una via sense aquell ginye que provoca una graduació més forta de la que ets capaç, fa que escalem més tranquils.







Records a tothom, i ànims que amb dies com aquest ja veiem la primavera més a la vora!!!!!








1 comentari:

Mingo ha dit...

Felicitats, jo d'aquesta em falta la última tirada quan hi vam anar només estava obert fins la R3. Ens hi vam fotre pensant que era la Andrevi.
Tens raó amb lo de no saber el grau.
Records a la colla