dijous, 13 de novembre de 2008

Glòria a Sant Martí!!!!!

Que gran que és Sant Martí!!! Ha tingut la sort de ser el patró d'Arenys de Munt, que molts diuen del món el millor punt!!! jejejejeje. Aprofitant encara l'últim dia de festa Major, quedem amb en Marçal per anar a tibar una estona. No hi ha com fer festa!!!























Ens decidim per Montserrat, i més concretament la zona de sobre el Càmping. Teniem unes vies observades que els hi teniem ganes, i vam anar a veure què.

























Primer volíem escalfar a la via del cargolet, per després probar la alucina carabina. Un cop allà decidim posar-nos directament a la segona. Quina via més guapa!! De fet només vam fer els dos primers llargs, però ja n'hi va haver prou per disfrutar. El LL1, comença finet, i va disminuínt dificultat fins arribar a la reunió. També allunyen les xapes a mida que el vas avançant. A sota, al LL1.



























El LL2, és un dels llargs més guapos que recordo haver escalat jo de primer. A l'inici no les tenia totes de posar-m'hi, però vaig recordar unes paraules d'un dels meus grans mestres ( KK,KK,KK), i al final em vaig decidir. Molt vertical i amb presa, et fa disfrutar de valent!! Collons, quan penso en que vaig estar a punt de tocar retirada abans de probar-lo!! A sota al LL2.





























En Marçal també el va disfrutar de valent!! Però al LL3, ja sí que no ens hi vam veure en cor, Encara es veia més vertical i amb un bombo a superar només de sortida!! Això encara ens va gros.























Rapelem la via i a peu plà decidirem què fem. Des de la R2 s'arriba perfectament al camí amb dues cordes de 60. Rapel.



















Llavors ens decidim per intentar almenys el LL1 de la Alta Tensión. En Marçal s'hi posa, però avui no té el dia. És un llarg de diedre guapíssim, on trobem spits, claus, burins, savines, etc... A sota en Marçal a aquest llarg.































A mig llarg, es desvia un pèl cap a la placa de l'esquerra, fins a trobar la reunió ja sota el sostre. A sota en Marçal al mateix llarg.

























Veient com està l'equipació del sostre, de segur que la resta de xapoutot's s'hi haguessin posat, vam decidir de rapelar i anar a una altra via. A sota el LL2 que no vam fer.





















El dia havia anat molt bé, i encara tenia ganes d'escalar. El cap em deia de probar alguna via on posar-me a prova. I just a la dreta de l'Alta Tensión, hi ha un 6b equipat amb parabolts que em tempta de veritat. Segons el llibre de la vertiente norte és la via Pantani. Estava super motivat, i nerviós alhora. Mica a mica anava fent metres, xapo una, xapo l'altre i anar fent. Cada cop estic més a gust i emocionat veien que va sortint i que no pateixo de coco com em pensava, fins que patapam, em trobo a tres xapes de la reunió, i un tros per sobre l'últim parabolt xapat, i no veig clar el pas. Bé de fet sí el veig, però em falta confiança per fer-lo!! merda!! baixo fins al parabolt i reposo una estona. Ho torno a probar, i torno a baixar. Anava massa bé. Al final faig el pas però des d'aquí fins al final de la via, penso més en xapar els parabolts que no pas en disfrutar de l'escalada. Xapo els tres ultims parabolts agafat a la cinta. Veig que encara em falta moltíssima confiança i que fa massa por caure!!! A sota reposant a la via Pantani.





























En definitiva, una gran jornada d'escalada amb en Marçal, i sobretot amb una tranquilitat no gaire normal en caps de setmana. Ara sí que podem dir que s'ha acabat Sant Martí, però ja tenim en ment de que l'any que ve tornarà, i que de segur que la via Pantani i moltes més ens les treurem com si res!!!! Ojalà, jejejeje!! A reveure!!!!!!
































































3 comentaris:

josep de sant pol ha dit...

hola albert crec que aixo 1 as entes malament nosaltres mai tem dit kk.kk.kk si que tem dit kkk que es molt diferent pero esclar tu 1 es entes malament i aixo del millor poble estas equivocat que tots ja sabem quin es ......... visca la revulucio

Mingo ha dit...

Que be que Sant Martí caigués en dilluns i que ademés fes bon temps. Enhorabona per l'activitat.
Una coseta, costa d'arribar al final del teu blog, amb tan espai lliure.
Vinga salut i fins la propera

llembresku ha dit...

Això de les separacions del blog ja m'ha passat algun cop, i és quan canvio les fotos d'ordre. Algú sap com arreglaro? Salut !!!!