dimecres, 12 de novembre de 2008

Congost de Montrebei

Molt bones a tothom. Primer de tot, vull dir que aquesta sortida no és ben bé d'escalada, però el fet de que la passi, és per si mai algú vol fer una bonica excursió en un dels paratges més impressionants que tenim entre Catalunya i Aragó, el Congost de Montrebei. A sobre foto de l'Ermita de La Pertusa.


Aixi doncs, aprofitant els dies de la Festa Major del poble, el dilluns quedem amb en Marçal, la Moni, la Berta, en Jose, i la Lídia, i cap a Montrebei falta gent!! No mola ni res fer festa entre setmana!! Deixem el cotxe a l'aparcament on comença l'itinerari del congost. Des d'aquí també podem anar cap a l'ermita de La Pertusa. A sobre, vistes del paisatge enboirat i si us hi fixeu bé de l'ermita.

Mica a mica, i tota l'estona per camí molt ben senyalitzat i trepitjat ( fins hi tot hi ha rastres de btt!!), ens anem apropant al congost. Les parets són impresionants, i el bosc amb el típic color de tardor, fan que el paisatge sigui ... senzillament acollonant. I si a més, hi sumem que som els unics excursionistes que trobem, i a més d'Arenys de Munt, ja no hi ha paraules!!!!jejejeje





A mida que ens acostem, podem veure la boira que intenta travessar el congost a empentes, però que aquest, amb les seves altes parets li frena el pas. I pel darrera, el Pirineu ben nevat. Aviat hi anirem a esmolar piolet i grampons.


Ja comencem a veure el tall de la paret pel cual passa el camí. Mentre mirem paret i paret per intentar descobrir les vies que hi ha i imaginar-nos els valents que s'hi posen.


De cop i volta, mentre entrem al congost, la boira s'esvaeix. Segur que és Sant Martí que ens acompanya a la sortida. Gran patró aquest en Sant Martí!! jejejejeje
Bastants metres per sota, veiem que l'anic camí es veu força trepitjat, de tornada hi passarem.


El camí de dalt, que és el més utilitzat, està equipat amb un cable d'acer, i de tant en tant trobem bancs per descansar una estona i gaudir del paisatge. De fet aquests bancs, també fan de barana. A dalt, un parell de galifardeus!!!


El camí de sota és totalment transitable, tot i que no té cable ni res enlloc.


Ja de tornada, és impossible no aturar-se i mirar enrera. És massa maco per no mirar-ho.



En total varem estar unes 6 hores. Gran part d'elles buscant vies, esmorzant un entrepà amb pa de ca l'Enric, buscant bolets, etc...


Una sortida totalment recomanable, i qui sap si el pròxim dia que hi torni sigui per anar a fer una d'aquestes vies de somni!!!!! Records a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!





























































































2 comentaris:

anna ha dit...

I jo pencant!!!!no si ja es veu ja qui porta els pantalons a casa....jejejeje. Apa petons!

josep de sant pol ha dit...

aixo de sant marti el proxim cop et castigara per no haver anat a misa com 1 bon homa de deu i no haber fet el dinar a la teva senyora 1 dia que pots quins homes senyor que tenim sort en tenim dels capellans salut a totom menys a qui ja sabeu ...........