Ens vam trobar al coll de Can Maçana on vam esmorzar abans d'iniciar la caminada. Mentre ens anavem coneixent tots, feiem camí en direcció cap al coll de les Portelles, i fins al refugi Vicenç Barbé. Aturada tècnica per.... i reprenem la marxa!
Erem una bona colla, i de rialles no en van faltar durant tot el camí! Depèn amb quins tipus de personatges t'ajuntes pots acabar amb la motxilla plena de... però de vegades també els hi surt el tiro per la culata!!! jejejejeje
El dia era espectacular, i ens aturavem cada dos per tres a tirar fotos ( i a mirar noves vies!).
Des del refugi, vam agafar el camí del Pas del Princep, i un cop passada l'agulla superior d'aquest pas, ens trobem amb la font de l'Esllavissada. Aquesta queda amagada a la dreta del camí, i sota d'uns blocs de roca.
D'allà ens dirigim a Coll de Porc, i com que anavem bé de temps, continuem fins al Coll del Miracle. Aquí la temperatura i l'airet fant un tomb que ens recorda que entrem a la cara nord del massís!!
Baixem per la Canal del Miracle, amb una mica de precaució per les patinades, fins que trobem el GR, per el cual tirem una altra vegada en direcció al coll de Can Maçana.
Aquesta zona és molt espectacular, per les parets de la cara nord de Frares i d'Agulles. Apa que no ens queden parets per escalar!!!! Ara que amb la fresca que fot, millor que ho deixem per l'estiu!!!! De camí, passem per sota de la Cadireta, la cual ens dona unes ganes boges d'emparrar-nos'hi!! Aquesta si que queda pendent!!
Una sortida molt xula, amb una companyia millor. Ara a veure quan en fem una altra!!! Fins a la pròxima, i mentre recordeu de passar per l'ombra!!!!!
3 comentaris:
Ara entenc tot..és fàcil passar-ho bé amb aquesta tropa!!Va estar una molt bona sortida...ara q si haguessim fet cas als homes no haguessim vist cap més paissatge que pedres i pedres!!!nois hi ha vistes també a l'altre costat eh????Sort q va passar un gos molt maco....i ens en vem adonar (les dones..)!!!jejejejee.
A passar-ho bé!
tampoc era tant maco el gos si semblaba 1 mica famolenc i bastant lleig era 1 breto oiiii ara el cami era mastant pla i forca maco i les pedres i avia les justas per anar mirant .Sort de la companyia que varem tenir salut a totom
AI si....
Per Montserrat corren uns gossos realment macos... de quina raça deuen ser?? Em va agradar tant que vaig estar a punt de dir-li al seu amo si podia acompanyar-los en el seu passeig... aaaaaiiiiiiii.
(que segueixin mirant roques ells que nosaltres mirarem endavant, sempre podem trobar gossets preciosos!)jejeje.
A veure quan repetim!
Montse.
Publica un comentari a l'entrada