Les enfants de la dalle a la Dent d'Orlú

Divendres passat, després de la feina, ens vàrem reunir amb la colla per anar fins a la Dent d'Orlú. Erem en Ramon, en Josep, en Ricard, l'Antonio i jo. El plà era fer nit al pàrking, i així llevar-nos i ja tirar amunt. La primera parada va ser a Toses, on vàrem sopar en una terrassa que semblava que l'haguéssin posat espressament per nosaltres, i després ja fins al pàrking. Allà, i amb el permís dels llops, vàrem fer un vivac de collons!!!
L'aproximació es pot dir que no té perdua. S'agafa un caminet que hi ha just abans d'entrar al pàrking a mà esquerra, i que amb molt forta pendent arriba fins al peu de paret. Un cop allà, seguint la paret per la dreta et vas trobant diferents vies, totes elles amb el nom escrit en vermell, fins que arribes a la de "Les enfants de la dalle". Realment aquí ja arrives amb les piles posades.
Un cop a peu de via ens repartim en dues cordades, en Ricard, en Ramon i l'Antonio en una i en Josep i jo a l'altre. A la foto es veu en Ricard que ja comença al primer llarg, i a sota el primer llarg des de la R1.
A la que comences a agafar confiança, disfrutes de valent, ja que entre regletes, fisuretes i algun pas d'adherència, vas fent. Hi ha passos guapíssims, i tret en els trams d'adherència, es llegeixen bastant bé.

Això sí, els que anem justos en adherència, en algun tram ens caguem en tots els sants. I tot i que el grau és de V/V+ molt mantingut en tota la via, els llargs més difícils són d'aderència, i molt finets. Aquí és on es veu la finura!!!!!! Per exemple a sota en Josep en un tram de pura aderència.
Tota la via està equipada amb parabolts, i al ser una immensa placa es segueixen perfectament. Per regla general allunyen una mica entre ells, però en els trams que els necessites i són. A sota l'Antonio en començant en un llarg.
No vàrem acabar-la, ja que entre els llargs 12 i 13 ja estàvem petats i sota mínims de líquid per beure. I és que va fotre un solaio que no vegis!! Quina calor, i sense ni una ombra en tota la via. A sota es pot veure en Ramon en un dels llargs finets, i passant per l'ombra!!!
Així que en Ricard i l'Antonio des de la R12, i en Ramon, en Josep i jo des de la R11, vàrem decidir de tirar avall. Excusa perfecte per tornar-hi, però un dia que no faci tant de sol!!!! A sota en Josep baixant un ràpel.
Cal dir que totes les reunions estan equipades per rapelar amb dos parabolts, amb anella cadascun. A sota en Ramon i jo en una reunió esperant per rapelar.

Varem fer uns 10 o 11 ràpels, ja que l'últim els vàrem empalmar. I recordar no passar-se cap reunió, ja que no s'arriba!!!!Je,je,je. A sota en Ricard en un dels ràpels.
Arribats a la R4 ens vam separar, i nosaltres vam baixar per una via paral.lela que si no vaig equivocat es diu Ramonatxo. Aquí sembla ser que totes les vies estan equipades amb parabolts. A sota en Ramon a l'últim ràpel.
I pel mateix camí de l'aproximació baixem fins al pàrquig mig assedegats. Un cop allà, una refrescadeta al riu ( n'hi ha que no tenen sensibilitat a la pell!!!!!! ), i cap a casa falta gent!! A sota la foto de grup amb la Dent d'Orlú de teló de fons.
Aquesta entrada hauría d'haver acabat aquí, però com que segurament no us hi heu fixat, fins al moment hi ha 13 fotos, i com que hi ha certa superstició amb aquest número, n'he posat una altra, que és el meravellós paisatge que tens en tot moment al darrera i que veus quan et gires. Simplement espectacular!!!
Aquesta la tenim pendent, no tots, excusa perfecta per tornar-hi!!!!!!!
Apa gent, records, i sobretot passeu per l'ombra!!!!!!!!