dissabte, 7 de gener de 2017

Vies Supertramp, Joan Freixenet, i Tutti Frutti a les Bagasses

    Molts dies enrera quedem una bona colla per anar a escalar a les Bagasses. Ens repartirem en tres cordades, i en tes vies diferents. Arribem a la font, i casi que amb la rasca i l'aire que fot ens ho pensem dues vegades abans de sortir del cotxe, però el dia semblava que sería bo, així que seguim amb els plans i a passar una estona de fred s'és dit.

                                     

En Ferran i la Regina mai han escalat aquí, i es posen a la via Supertramp. Aquesta paret sempre impresiona i a la via, tot i ser una de les clàssiques de grau assequible, no s'hi val a badar per a no despistar-se i embarcar-se en alguna de les seves vies veïnes degut al proper recorregut d'algunes d'elles.

       

En Toni amb en Joan es posen a la Joan Freixenet. La troben com una via de l'estil de les seves veïnes, amb plaques tècniques de regletes, amb passos obligats, assegurances justes i amb certa polimenta en els punts més difícils, potser menys en aquest cas per estar amb espits amb solera. El darrer llarg mereix una menció a part: espectacular. Pel que fa als altres sis, deixant de banda el primer i el tercer, tots són apretats i si no vas moooolt sobrat no t'hi passeges encara que sobre el paper tinguis el grau que indiquen més o menys controlat.

                                   

Els que hagueu fet vies del costat ja sabreu de què parlem. La vam trobar més obligada que la “Demasiado Lejos Para Ir Andando”, la “Smoking” o inclús que la “Colores”, potser pel fred que feia aquell dia. Del tot recomanable i ràpida d'escalar, nosaltres vàrem reforçar al punt amb un parell de friends mitjans. 



                                   

I en Jose i un servidor, després de veure que on volíem anar encara hi tocava l'ombra de plè i que n'hi havía per una estona, ens decidim de posar a la TuttiFrutti. La via comença just a l'inici de la xarxa metàlica de protecció de la via del tren. Empalmem el 1er i 2on llarg, i el 3er i 4rt sense masses problemes amb una dificultat assequible per a disfrutar.

                                   

Al 5è trobem una placa fineta molt ben assegurada, amb algun passet llimàt però que es deixa fer, i que et fot vibrar de collons. Al 6è llarg un tram vertical de mirar-s'ho seguit d'un ressalt amb un pas més dur, ens porta a sobre el dau, on ens ajuntem amb en Ferran i la Regina a la Supertramp, i d'allà a la falsa feixa.

      

Una molt bona jornada amb uns bons riures, i unes bones vies a una paret que et posis on et posis mai ens deixa indiferents, i és que totes les vies que de moment hi hem repetit ens han agradat.


     
 
 Apa, salut i fins a la pròxima!
 
 
 
 

Cap comentari: