Doncs ja tenim la primera escapadeta de l'any i les primeres vietes al sarró. Amb la Cristina tenim un dia i mig per poder fer una sortideta, així que truquem a en David i la Pilar, que ja fa dies que volten, i decidim de trobar-nos a Àger. Passem des de la Panadella fins ben a la vora del poble amb una boirada de por, però a les parets del Cap de Ras i als Puntals hi toca de plè el sol. Un cop allà, amb el mar de núvols sota els peus, el paisatge és descomunal.
En David i la Pilar faran la via Fanal Nocturn, i la Cristina i un servidor ens decantem per la pista més cap a la dreta mirant la paret, passat el gran bloc de pedra, fins que ja veièm per on va la via Ocells de Niló, que és a la que ens volem posar. Portàvem les ressenyes d'en Luichy, com sempre boníssimes, i una altra ressenya amb un dibuix molt clar amb la foto per trobar la via, que li hem agafat a en Jose.
La via ens ha agradat moltíssim. Hem portat un joc de friends des dels aliens fins al camalot 2, un joc de tasconets, uns tricams, i una dotzena de cintes, i hem anat prou bé. Ens ha semblat una molt bona via d'aventura, on anem trobant alguna assegurança a cada llarg sigui per marcar el recorregut, o per protegir algun pas, ni molt menys els més difícils que hem trobat, i on es pot protegir prou bé part del recorregut.
La dificultat força mantinguda i bona roca en general tret d'un tram al segon llarg. Potser els trams més obligats que ens ha semblat, són a la primera placa del Ll1, i a la segona placa del Ll4, tot i que si vas buscant bé el camí, no surt més difícil que el que marca la ressenya.
Totes les reunions estan amb un espit i un parabolt, menys la tercera que fem en una savina i un Camalot 0.75, i la del cim, que fem en uns arbusts. De ben segur que la R3, a part d'un bon pont de roca que hi ha un xic a la dreta, s'hi pot posar algun friend més gran que el 0.75, però aquest era l'únic que ens quedava al sarró quan hi hem arribat.
Ens ha anat molt bé portar un bon grapat de cintes llargues, que a part d'enllaçar alguna savina que trobem, la via fot alguna S, i sense allargar-les el fregament pot donar prou pel sac.
Un cop al cim, gaudim d'aquest mar de núvols que tenim a sota els peus, i ens adonem que si anem a l'idèia encara podem fer una vieta a la paret Xurulla que ens ve de pas a la baixada.
I dit i fet, i amb el temps justet ens posem a la via Super Gosa, de la que no tenim informació tret de la ressenya, altre cop d'en Luichy, i que deixa prou bé.
Aquesta via ens ha acabat de fer disfrutar i molt el dia. Molt i molt guapa. Molt mantinguda, i tret de per arribar a la primera assegurança, la roca és boníssima. A l'inici i fins allà no és que sigui dolenta ni molt menys, però hi ha algun tram on s'ha de fer alguna apretadeta amb la roca dubtosa, i que t'has de protegir prèviament.
Amb el material que portàvem hem passat molt bé. Via de placa semiequipada, i molt disfrutona, on cal seguir la ressenya i les bones preses per a no fotre's en un fregat degut al poquet equipament, però que es deixa protegir prou bé.
Cal dir que el segon llarg deu fer uns 37 o 40 metres màxim, i que l'últim és curtet. No se si es podríen empalmar, sortint una via amb dos llargs llarguíssims boníssims. Aquests dos llargs ja els fem amb el solet a la baixa i a l'ombra, i quan sortim a dalt carda un aire glaçat de por!
Ja de baixada ens entretenim amb les últimes llums del dia, enbadalits amb aquest bé de Déu de paisatge, i a retrobar-nos amb els companys, comentar la jornada i fer la cervesa que tant ens hem guanyat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada