La primera és la Skipi al Setrill. No en tenim massa referències, la de la guia d'Agulles que la defineix com a "Escalada d'essència esportiva i molt ambient.... i equipada", i la de http://blocempotrat.blogspot.com.es/2016/02/skipi-al-setrill.html ( un bon blog amb un criteri més que correcte per a nosaltres a l'hora de piar, i que es fot un fart d'escalar arrèu que a molts ens agradaría!!!) i al cual un cop feta la via hi estem totalment d'acord.
A nosaltres ens ha semblat una bona via de placa, on els trams amb més dificultat estan ben protegits, i allà on no apreta tant s'hi ha d'escalar i molt entre les assegurances, de fet hi ha trams que ni es veuen, i t'has de fiar del dibuix de la guia. Potser no és exposada, però s'ha d'estar avesat a escalar amb 6a/6a+ d'aquells de finura, amb bona roca però amb algun punt de tenir-hi fe, i amb aquella comoditat que no et faci pensar on tens les assegurances.
La via ens ha portat més estona de la prevista, i la segona que teníem pensat de fer la canviem per una altra a priori més ràpida, la UME al Cap del Guerrer, que també ens queda relativament a la vora i no hem fet cap dels tres.
Aquesta, tret d'un passet més encabronat que uns fem amb estreps i altres en lliure per la dreta al Ll1, en general de dificultat amable i equipada per a disfrutar escalant sense preocupacions, i més venint d'on venim...
Suposem que ha de ser una de les repetides d'Agulles, mèrits en té per a ser-ho. Així doncs ja tenim la feina feta i un bon dia d'escalada a la saca, amb un parell de vies de concepte ben diferent però ben guapes les dues només de per estar on són.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada