diumenge, 21 de juny de 2015

Vies Normal a la Roca Plana dels Llamps i Aresta Brucs a la Salamandra

Dies enrera amb la Cristina marxem cap a Montserrat. Des de fa un munt de temps que la Roca Plana dels Llamps, i la Salamandra ens criden l'atenció cada cop que anem al Montgròs, i decidim d'acostar-nos'hi per mirar de trepitjar-ne el cim. 


Despés d'una bona suada durant l'aproximació, arribem al collet entre el Montgròs i la Roca Plana dels Llamps, lloc on comencem la seva via normal. Amb l'ajuda d'un arbre ens enfilem a la paret i seguim fins al seu capdamunt on fem la R en un arbret. D'allà, caminant ens dirigim al peu de l'aresta on fem R a un altre arbre. De camí a aquesta R ens trobem una altra R amb mallon on pensem que la gent puja per allà o bé en rapela.



Pugem per la dreta de l'aresta resseguint una fisura un xic trencada fins una bona savina, on des d'allà ja ens decantem a l'esquerra cap al fil de l'aresta. Trobem un parell de burils de l'època units amb una baga de ves a saber què, i seguim uns metres més fins que l'aresta ja tomba i trobem la R. D'allà ens queda un llarg que mig caminant amb la roca trencadíssima ens porta fins al cim, d'on tenim unes vistes molt àmplies de la muntanya mirem on mirem.



Per baixar, baixem amb un ràpel del cim fins a l'arbre del capdavall de l'aresta, tornem caminant a l'arbret on hem fet la R1, i d'allà un altre ràpel curtet fins al coll. I ens dirigim cap a la segona agulla del dia, la Salamandra.



Pugem xino xano fins a un molt bon replanet ja un xic amunt a mà esquerra de l'aresta. Allà ens equipem, i iniciem l'Aresta Brucs. Primer en tendència cap a la dreta i amunt, fins a una franja de roca vermella vermella on trobem la R1. Les assegurances allunyen i tot i que la dificultat no apreta, s'ha d'anar mirant cap on es va per no encigalar-se més del compte. Seguint l'aresta amb el mateix estil que a la primera tirada, la R2 la trobem sota un marcat ressalt, a la seva part esquerra. La meteo s'està enmerdant. Veièm un ruixat llunyà que es va acostant i sentim trons, així que no ens hi podem parar a badar. L'última tirada ressegueix la fisura per l'esquerra, i amb la roca a controlar una mica més, amb un parell de ressalts ens deixa al cim.



Sense temps per aturar-nos trobem el ràpel que ben just amb corda de 60 metres ens deixa al collet amb l'agulla de sobre, i d'allà avall amb un altre ràpel per una xemeneia ens deixa a la canal que ja caminant porta a peu de via. Allà ens enganxa la pluja, i ens resguardem una bona estona sota una baumeta que trobem, i tot i que va afluixar amb l'estona, varem arribar al cotxe amb una bona mullena.



Salut i fins a la pròxima!!!