No podem dir res d'aquesta via que no s'hagi dit mai, doncs suposem que gran part d'escaladors clàssics i algun de no tan clàssic la té a la llista de repetides almenys un cop a la vida. Només direm que ens ha encantat, i que l´hem disfrutat de dalt a baix.
Potser no és una via complicada pel que fa a dificultat, actualment amb parabolts i pitons als llocs on fan falta, i coneixent les dues feixes per on en cas de complicació podríem abandonar caminant la paret tot i la seva llargada, potser se li tregui cert compromís, però només cal pensar en els pebrots que van tenir els seus aperturistes l'any 63 quan van posar-se al bell mig d'aquest paredot, i encertar-ne aquest recorregut tant ferm i trobant-ne els millors passos per poder assolir sortir al cim de la paret.
Té fama de sobada i certament algun tram puntual als llargs d'abans d'arribar a la feixa potser si que ho està, però no tant com per què serveixi d'excusa de no fer-li una visita o les que faci falta.
Ens ha agradat moltíssim tota la via però en especial els llargs de sobre la feixa, amb un rocam boníssim i un pati de primera, que et fa escalar i vibrar a cada pas.
Nosaltres hi hem passat amb cintes exprés, un joc de friends variat, bagues i reunions. La via es troba equipada on fa falta, i es pot autoprotegir molt bé en general. Empalmant algun llarg on ho hem vist possible i em estat unes sis horetes i mitja.
I ja de baixada, ens apareix davant dels nassos roca Regina... Però aquí potser no hi podrem anar fins que no siguem una miqueta més grandets...
Apa, salut i fins a la pròxima!!!
2 comentaris:
La CADE, quina via més bona, felicitats per acabar-la, jo sempre m'he quedat a la feixa, sense piles....
Ei Jaume!! Molt bones!! Doncs no se si una de les opcions és pujar a peu fins la feixa i fer-ne els llargs de sobre que realment són molt bonics. És una via molt llarga. La veritat és que són molt bons. Salut!!
Publica un comentari a l'entrada