dilluns, 4 de maig de 2015

La CADE a la paret de les Bagasses

Dies enrera ens les arreglem amb la Cristina per a poder sortir a escalar porai. Ens arribem fins les Bagasses i escollim via, però com ja passa en aquests casos, arribant a peu de via, sinó et lleves ben d'hora ben d'hora, una cordada ja la comença. Així que canvi de plans. Mirem possibilitats, i per sort portem una foto de la ressenya de la CADE que mai hem fet cap dels dos, així que cap allà hi falta gent.



No podem dir res d'aquesta via que no s'hagi dit mai, doncs suposem que gran part d'escaladors clàssics i algun de no tan clàssic la té a la llista de repetides almenys un cop a la vida. Només direm que ens ha encantat, i que l´hem disfrutat de dalt a baix.



Potser no és una via complicada pel que fa a dificultat, actualment amb parabolts i pitons als llocs on fan falta, i coneixent les dues feixes per on en cas de complicació podríem abandonar caminant la paret tot i la seva llargada, potser se li tregui cert compromís, però només cal pensar en els pebrots que van tenir els seus aperturistes l'any 63 quan van posar-se al bell mig d'aquest paredot, i encertar-ne aquest recorregut tant ferm i trobant-ne els millors passos per poder assolir sortir al cim de la paret.



Té fama de sobada i certament algun tram puntual als llargs d'abans d'arribar a la feixa potser si que ho està, però no tant com per què serveixi d'excusa de no fer-li una visita o les que faci falta.



Ens ha agradat moltíssim tota la via però en especial els llargs de sobre la feixa, amb un rocam boníssim i un pati de primera, que et fa escalar i vibrar a cada pas.



Nosaltres hi hem passat amb cintes exprés, un joc de friends variat, bagues i reunions. La via es troba equipada on fa falta, i es pot autoprotegir molt bé en general. Empalmant algun llarg on ho hem vist possible i em estat unes sis horetes i mitja.



I ja de baixada, ens apareix davant dels nassos roca Regina... Però aquí potser no hi podrem anar fins que no siguem una miqueta més grandets...




Apa, salut i fins a la pròxima!!!



2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

La CADE, quina via més bona, felicitats per acabar-la, jo sempre m'he quedat a la feixa, sense piles....

llembresku ha dit...

Ei Jaume!! Molt bones!! Doncs no se si una de les opcions és pujar a peu fins la feixa i fer-ne els llargs de sobre que realment són molt bonics. És una via molt llarga. La veritat és que són molt bons. Salut!!