dimarts, 10 de març de 2015

Via SAME a la Roca dels Arcs


Dies enrera ens reunim en Marçal, en Ricard, en Toni i un servidor per anar a escalar a Vilanova de Meià. Ara fa temps que no hi anem i amb el solet i la "caloreta" que diuen que farà avui ja toca! 


En Marçal amb en Ricard després d'una estona de dubtes d'on posar-se es decideixen d'anar a la Tàrrega 



Amb en Toni decidim de provar d'anar a la via SAME, que tot i només tenir-ne la ressenya copiada del bar, al llibre sempre m´havia cridat l'atenció, i no en teníem cap tipus d'informació. Doncs un cop a peu de paret, el primer que ja ens va costar una bona estona de cap aquí i cap allà, va ser endevinar-ne el peu de via.



Finalment des de baix ens sembla veure la R1, i tot i no veure cap assegurança que indiqui per on anar ens diem que cap amunt i falta gent. Aquí no cal dir que la roca no està gens sobada!! fins la R1 no trobem cap assegurança, i un cop arribats ens n'adonem que a mig llarg hauríem d'haver flanquejat un xic a l'esquerra, travessar el diedret i pujar per l'esperó. Llavors hauríem endevinat el camí de la via i trobat el buril que des de la reunió vèiem.



Aquest llarg ja ens indica de quin pal anirà la via. Via d'aventura total, llargs d'apretar, i a buscar-se la vida per assegurar-se i anar trobant el camí.



El LL2 comença ben vertical amb un buril a l'inici del sostret que nens marca per on anar, i al cap d'uns metres i que no es veu en trobem un altre. Tot i que es pot autoprotegir bé, la verticalitat fa que no et puguis entretenir massa.
A l'inici del LL3 és on falta el pitó que ja ens marca la ressenya del bar, i on realment t'hi jugues un bon castanyot, potser no de molta alçada però directe a la repisa. Hi ha uns passos força durs i obligats fins arribar a una fisura on ens podrem assegurar bé posant algun friend, i on ja hi trobem un tricam abandonat.
Un cop superat aquest tram amb passos atlètics i mantinguts, ens plantem al diedre, el travessem cap a l'esquerra, i amunt per placa fins la R3. En aquesta placa trobem els dos burils del llarg.


El Ll4 també comença picantó. Placa ben vertical amb cantell gens evident ens fa moure cap aquí i cap allà. Aquí els dos burils del llarg també estan allunyats de pebrots... Un cop superada aquesta, un tram que caminant ens porta al peu de l'ultima placa on fem la R4 en una savina.
El Ll5 va per una placa, ja per on volem per assolir el cim, on fem la reunió en una savina.



En definitiva, una via d'aventura total, on ens hi hem fotut un bon tip d'apretar a cada llarg. Molt poc equipada amb burils, un parell a cada llarg, bàsicament per indicar el camí a seguir, i amb molt bon rocam en general. Les reunions les trobem equipades amb 4 burils  a totes elles en molt bon estat, però és molt recomanable portar mosquetons petits ja que sinó no entren a la plaqueta. Nosaltres hi hem passat posant de tot el que portàvem i de totes mides.



Salut i fins a la pròxima!!!


2 comentaris:

edunz ha dit...

bona aquesta! recuperant el gust per lo desconegut! merci per la info.. està a la llista de les pendent si pel que dieu, amb bons al.al·licients! Podríeu imaginar-vos quin tipus de clau quedaria bé? per si ens estirem i el reposem
merci!

llembresku ha dit...

Molt bones Edunz!! Una via prou recomanable pels que els hi agrada escalar amb molt d'aire entre assegurances!! Bona roca i prou mantinguda en general, i on s'hi ha d'apretar les dents a cada llarg. Pel que fa al pitó, potser un universal o una v, poden ajudar a arribar mig bé fins als bons cantells de sota el diedret on ja ens podem assegurar amb friends mig bé.
Si hi aneu ja direu el què!!
Apa, salut i a fondu!!!!