Via Montse Pueyo a la Roca dels Arcs

Tenim el blog plè de terenyines. Aprofitant un dia de festa entre setmana, ens escapem amb en Toni per anar a escalar, i és que ganes no ens en falten. Com sempre, canviem d'opinió sobre la marxa, i finalment decidim d'apropar-nos a Vilanova de Meià, que fa molt que no ens hi passem. La via, la Montse Pueyo, que estava apuntada a la llista des de que la van restaurar.

Una via que ens ha fet treballar de valent, i apretar-hi força. Al nostre entendre, no és una via fàcil, tot i els graus que marquen, i si no portes ressenya, doncs hi ha molts numeros de fotre`t en algun fregat. Tot i el requipament, s'hi ha d'anar carregat amb un bon joc de friends, algun de gros anirà bé també, ja que podem dir que no està sobreequipada.... jejejeje Portar-hi també cintes llargues per evitar el fregament de les cordes.

Els tres primers llargs són els més durs, tot i que a la resta també s'hi ha d'apretar lo seu. La roca és prou bona, tot i que hi ha algun tram a controlar. Fer esment  de la trepitjada que li fa al Ll2 la via del Somni de Quimfer. Aquell tram sense els parabolts d'aquesta via, ha d ser maco de pebrots...

El Ll5, simplement és impresionant. El llarg que tot escalador somía. Típica placa de la zona, vertical, i amb uns cantells d'escàndol, que ens fan disfrutar de cada pas.

La via ens ha agradat moltíssim, terreny d'aventura 100%, i el reequipament, doncs ajuda als trams més durs, i a les reunions, tot i això encara hi trobem material de quan es deuría obrir.

Felicitar als aperturistes, per obrir aquest viot més que lògic a la paret. I és que escalar a la Roca dels Arcs ens produeix un efecte imàn, que fa que hi haguem de tornar-hi sovint.

Slut, i fins a la pròxima!!!!