Fa molts dies que no toco roca. De fet, ni recordo haver passat un interval de temps tan llarg sense fer-ho des de que el món de la vertical va aparèixer a la meva vida... El fet és que inesperadament trobem un dia amb en Toni per anar a fer una trepadeta, i de ganes no ens en falten...
Fot una calda de mil dimonis, i com no, per combatre-la doncs decidim d'anar a la nord de Montserrat, a una via que fa molt que tenim a la llista, la Reina-Sanchez al Ganivet de Diables. Com a bons espartanus, triem l'horari de collons, i ens empassem tota la via en ple solano, amb una suada de les que fan afició....
De la via direm que com totes les que hem tingut el plaer de repetir d'aquesta vessant, doncs que és un VIOT amb majúscules. Hem apretat el culet en cada un dels seus llargs, i per nosaltres impossible diferenciar cap mena de graduació en quan a dificultat... Ens han semblat igual de complicats els que marquen com a IV+, com el que li posen V+. Aquí la gràcia d'escalar vies així. La via la trobem prou equipada, tot i que millor portar un joc de friends fins al 2 o 3 de Camalot o similars... Cal dir que als trams on hem tingut d'apretar més i no estaven assegurats, tampoc hi hem pogut posar res, segurament perquè no en sabem més.... així que toca apretar l'ullera de baix, o apendre'n una mica més....
La roca en general és bona, amb algun tram a estudiar, i l'equipament més que correcte amb assegurances de totes èpoques per a no patir-hi en excés tot i que s'hi ha d'escalar en algun tram. Les reunions, totes força penjades, estan equipades per rapelar. En definitiva, una via més que recomanable, però que segur que millora amb ombra.
Apa gent, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!
1 comentari:
Enhorabona! jo també fa temps que la miro...quan és a l'ombra? matí o tarda?
Publica un comentari a l'entrada