Dissabte passat, i després d'uns mesos de no tocar roca, puc tornar a quedar amb els companys per a sortir. Avui però és un dia diferent. Amb en Josep, en Ramon, i en Marçal (que marxen cap Agulles a fer alguna Aresta Brucs) ens acompanyen en Pep i la seva filla Bianca, que s'estrenen en via llarga.
La intenció era acompanyar a la resta de la colla, però el temps insegur ens fa decantar per quedar-nos més propers a resguard, i de memòria recordo aquesta via, la Francesc Sardans al Timbaler del Bruc, que podria ser una bona opció per a disfrutar de la jornada.
De la via no cal que l'expliquem fil per randa, ja que hi ha un munt d'informació per internet que l'expliquen més que bé. Només direm que es una via prou recomanable com per fer-li una visita, amb un Ll3 d'aquells d'apretar-hi les dents, i trams molt disfrutons a tots els altres.
El que no agrada tant, és el poc respecte que té força gent vers la natura, i que parlant clar ho deixen tot fet un fàstic, A la foto superior es veu el que trobem en una fisureta a la còmode segona reunió de la via. La gent que foti el que vulgui amb la seva persona, però crec que almenys la merda que generin, que se l'emportin a casa...
En fí, una molt bona jornada amb molt bona companyía, i que esperem que no sigui la última via ni per en Pep, ni per la Bianca, que les noves generacions pujen molt i que molt forts!!!!!!!!
Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!
2 comentaris:
Quina cata d'il.lusió posa la Bianca per no parlar de la del seu pare...
Felicitats!
Ei Jaume, moltes gràcies!!!! aquest jovent puja fort i amb ganes!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada