Via Bukanan a la Roca dels Arcs

Aquests dies de pont llarg, ens ho podem arreglar per marxar algun dia amb en Marçal i en Pep. La resta de la colla, o bé treballen el divendres (sap greu...), o bé no s'ho poden montar i surtiran per les seves. Amb aquestes que nosaltres ens dirigim cap a la Roca del Arcs. Per què no dir-ho, la seva part dreta, em té mig meravellat. Totes les vies que he tingut el plaer de repetir-hi m'han agradat moltíssim. 

Aquest dia toca repetir-ne una altra que en Ramon i en Josep ja van repetir en el seu dia, i que ens van dir que estava prou bé, la via Bukanan. Amb la ressenya original es va prou bé, però a tenir en compte que de l'equipament que hi marca, no en feu cas que en falta més de la meitat... A sota n'em dibuixat una amb el que hem anat trobant.

 De la via direm que ens ha agradat moltíssim. D'aventura total i a equipar en gran part, tot i que hi trobem alguna assegurança de l'època que més per fiar-nos'en ens marca el bon camí, ens permet pujar al capdamunt de la Roca del Arcs, resseguint als dos primers llargs una fisura prou marcada, que ens deixa a mitja paret, on amb tres llargs més per un seguit de plaques ens manen al cim.

Els dos primers llargs són els més exigents i verticals. Tot i que es deixen protegir mig bé, hi ha algun tram amb la roca a controlar, que et fan anar amb tots els sentits ben desperts.

Algun que altre troç de roca se'ns va quedar a les mans, però en general la roca hi és de primera.

A totes les reunions  hi trobem un parell de parabolts tret de la R4, on només n'hi ha un junt a una gran savina.

El Ll3, ens va sorpendre moltíssim trobar-lo equipat de manera totalment diferent a la resta de la via... Amb parabolts del 8, i equipat per a no patir, amb assegurances colocades a llocs, on la dificultat és molt menor que la que trobem desprotegida als llargs inferiors. Creiem que deu haver estat equipada posteriorment, o que fins i tot és una variant de la via original. Independentment d'això, puja per un parell de plaques en les que hi trobem aquelles fisures ratllades de somni amb la roca de primera, que ens fan disfrutar tant de cada pas.

A partir d'aquí, no hi trobem res més d'equipament en tota la via, tret d'un parabolt a la R4. Cal dir que al Ll4, la ressenya original marca pujar en tendència a la dreta, però observant-hi un regalet d'abandonament d'algú altre i un ressalt amb la roca força dubtosa, ens decantem un xic per l'esquerra, on trobem la roca en bones condicions, i fins i tot diríem que és molt més evident.

A l'últim llarg, enllacem amb la via Tàrrega, i per l'última i disfrutona placa de roca genial, ens arribem fins al cim amb una tirada de 60m justos.

 En fí, una altra bona via si el que anem a buscar és gaudir de graus amables en general, però que ens faci vibrar en molts moments degut a l'escàs equipament, i ens permeti equipar-la prou bé. Nosaltres hem passat amb un joc variat de friends, tascons, cintes exprés, bagues per savines, i reunions.

Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!