Copa Catalana de Dificultat al Golem ( mira't des del punt de vista d'un clàssic...)

Aquest dissabte, tenim el plaer de gaudir d'un gran espectacle a casa nostra. A la sala d'escalada Golem, s'hi organitza la primera prova de l'any de la Copa Catalana de Dificultat, i com no anem a col.laborar-hi. Farem d'asseguradors dels competidors. Collons quins nervis.... Cal dir, que no estem acostumats a aquestes mogudes, i menys davant de públic. Aquests nanos i noies s'hi juguen molt, i un error nostre pot ser fatal per ells. Val més no pensar-hi, i fer-ho el millor que sabem.

Com deiem abans, no estem acostumats a aquestes mogudes amb tanta penya, i un esdeveniment com aquest  ens adonem que mou un munt de gent. En total són una cinquantena de competidors entre totes les categories, masculins i femenins.

De categories n'hi ha varies, i és que a aquestes edats, un anyet de més es nota un munt. Només calía veure els més petits com feien les mil i una per fer passos que per la distancia entre preses els hi eren mig impossibles, mentre que els que feien un pam més s'hi agafaven com si res....

El que no té preu, és veure'ls lluitar i donar-ho tot a cada pas, fins a no poder més i caure sense cap tipus de por.  Tot això animant-se els uns als altres com si d'ells mateixos es tractés.

Varem tenir sort de les pubilles de la barra, que de tant en tant pensaven amb nosaltres, i com que saben que som de vida, ens cuidaven a més no poder.... Ah, i de l'speaker ni en parlem, que animava l'esdeveniment com si ho hagués fet tota la vida.

Durant el matí van competir els més menuts i menudes, i després de dinar els sub 18, absoluta i veterans.

Ens anem compaginant els asseguraments entre els sis companys que erem al matí, i cinc a la tarda.

Els competidors, no es poden veure els uns als altres a l'hora de fer la via, per així no tenir ventatge alhora de saber com encarar els passos. Mentre no competien, es posaven al darrera d'un plafó, i allà estaven nerviosos esperant el torn.

De tant en tant, anavem pensant amb la resta de la colla, que estaven a Vilanova de Meià. Collons, quin canvi... Mai ens acostumarem a aquesta mena d'edeveniments, però veient la gent com ho viu, i els escaladors  donar-ho tot, és digne de veure.

Al migdia, una estoneta per fer l'entrepà, i sant tornem-hi que ara ve lo bo.....

Abans d'escalar les vies, les memoritzen mentalment amb un temps determinat que els hi dona l'organització. Després, cap al darrera el plafó a esperar el torn, i així anar fent.

Les vies són dures de collons, i es veu clarament quan pocs competidors no arriben a la reunió.

Aquestes vies es quedaran allà per a nosaltres.... i com a bons Xapoutot, les probarem. Els hi fotarem cada Ao i passos d'estreps, que aquests frikis fliparan... jejejeje

A mida que ens apropem a les finals, creix l'espectació a la sala. Hi ha un bon grapat de públic, i és que l'espectacle s'ho val.

Els competidors, ens mostren el millor que saben, fent postures que a més d'un ens provocaríen algun disgust.

Competeixen dues categories alhora ja que l'amplada de la sala permet que per escalar a les vies, no es molestin cap mica. Això fa que el públic ( i nosaltres) anem una mica de cul....

La via de la final de la categoria absoluta fa por només de mirar...

Desplom, més desplom, preses minúscules, passos obligadíssims.... i pels que passin aquest infern, un llençament espectacular al final per acabar-ho d'adobar.

Sense treure cap mena de mèrit a la resta de categoríes, que cada una tenía lo seu eh!!!

Cap competidor va assolir acabar-la. Amb alguna caiguda inclosa que si la fem nosaltres igual deixem l'escalada per dedicar-nos al macramé...

I finalment, el podium... com es nota que estem enxufats!!!!!!!! Els Xapoutot quedem al davant de la compe amb una diferència aclaparadora vers els nostres companys competidors.... que per cert, davant d'ells només podem fer que treure'ns el barret!!!!!!!

Això sí, ara a pensar en dissabte que tenim el mono!!!!!!!!
Salut a tothom!!!!!!!!