Amb aquest pronòstic del temps, decidim de tornar a pujar cap a Vilanova de Meià. I és que escalar per aquelles contrades cada cop ens agrada més. El problema és que s'acaben les assequibles....jejejeje. Arribem amb alguns graus sota zero, però de segur que quan comenci a escalfar en Gregori acabem amb màniga curta!!
Sóm en Ricard, en Gerard, en Lluís, i un servidor. Acabem de passar les festes nadalenques i entre torrons i carn d'olla anem ben farts, res que no es pugui arreglar amb un bon esmorzar al Cirera... I com no, allà ens hi trobem una colla de puretas, que sembla que ens persegueixin o a l'inrevés...jejejeje!!!
Així que escollim les vies. En Gerard amb en Ricard es posaran a la Buenas Vibraciones, que entre que un s'hi va baixar, i que n'hi han fet bona propaganda...ehem,ehem... doncs cap allà hi falta gent. I en Lluís amb un servidor ens posem a la Tàrrega, que cap dels dos tenim a la llista, i així vigilarem als colegues que no facin malifetes!!!!
Pel que fa a la Buenas Vibraciones, ja en vam fer la piada aquí, de quan la varem fer fa 15 díes. De fet alguns varem tancar l'any i hem iniciat aquest amb una vintena de metres de diferència!!!!! Però tot i això esperem que en Gerard en faci una de millor per contrastar impresions!!!
Què dir de la Tàrrega que no s'hagi dit? Doncs probablement res. I és que és una via que si te la mires al llibre de ressenyes potser no sigui la que et crida més l'atenció, però que un cop t'hi poses, veus el greu error de no haver-t'hi posat mai abans.
Una via amb caràcter, la primera de la paret, amb només quatre pitons com a assegurança a tota la via, els quals trobem on han de ser, ni més ni menys, tot i que el bon rocam que trobem ens permet autoprotegir-nos força bé a base de friends, tascons i savines. Totes les R les fem a savines.
Hi ha qui diu que és fàcil, però al nostre entendre aquesta no és la paraula. És una vía amb prou compromís com per a no anar-hi pensant que la repetirem xiulant. En aquesta paret no n'hi ha de víes fàcils...
Al igual que la Buenas Vibraciones, l'escàs equipament pot provocar una encigalada d'aquelles que posi els pèls de punta, els que en teniu!!
Una via maquíssima, molt vertical als tres primers llargs, però amb molt bon cantell, que ens fa disfrutar de cada pas.
La roca no la trobem gens polida per lo clàssica que és la via, en comparació a altres que em fet del mateix estil.
Tal i com esperàvem, escalem les vies amb un solet d'escàndol, i una temperatura que ens recorda la primavera. Amb màniga curta!!!!!!!!!!
Un cop al cim, ja ens tapem que l'airet que baixa, l'únic que ens pot provocar és un bon costipat!! Aquesta ja la tenim al pot, ara ens queda baixar fent-la petar amb els companys per acabar d'assaborir una bona jornada.
Tots ben apretadets... però sin mariconeo eh!!!!!!!!!!!
Salut i fins a la pròxima!!!!!!!
3 comentaris:
Quin millor inici d'any no? veig que la recomaneu la Tàrrega, em falta i ens l'haurem de mirar.
Bona escalada colla.
Perdoneu que no us saludés a cal Cirera però no vaig acabar d'identificar-vos ( Alzheimer crec que en diuen)
Nosaltres vam fer la Navarro i, si encara no l'heu fet, us la recomano. És molt semblant a la Tàrrega i a mi em va agradar encara més.
Salut i a tibar
Eis gent!!!!!
Jaume, sí que la recomanem. És una via molt maca!
i Joan, el mateix et dic, ja que si no recordo malament et varem demanar el llibre de ressenyes, el que passa és que la timidesa de vegades ens pot, i una cosa és xerrar per aquí, i l'altre en directe!!! La Navarro la varem fer l'any passat, i sí, també la vam disfrutar molt. A aquesta part dreta de la roca dels Arcs hi ha víes molt xules que no tenen el nom de les de la part central, però que deunidó el fart de disfrutar que t'hi pots fer.
Apa, salut!!!!!
Publica un comentari a l'entrada