1er Open d'escalada esportiva de la sala Golem

Aquest dissabte, el podría considerar un dissabte diferent. La colla, uns esquiant, i els altres a Vilanova de Meià. Les propostes més que interessants, diríem que per a mi la segona més que irresistible, però no, avui no. Farem el cor fort, i deixarem la roca per un dissabte per escalar resina.

I la clau és que al Golem, la sala d'escalada del nostre petit gran poble, fan el seu primer Open d'escalada esportiva, i un esdeveniment com aquest, i a casa nostra no me'l vull perdre. Cal dir que és la primera vegada que participo en una activitat d'aquest estil, i és que la via clàssica és el que més m'empeny

Trobem escaladors de totes les edats, però els més jovenets són els que tiren més fort. Un espectacle veure'ls escalar.

Hi ha 43 vies de tots els graus i estils per barallar-nos tot el dia, i ja ens adonem que hi xalarem de valent. A l'entrada ens donen un paperet on hem d'anar anotant totes el que encadenem, que segons la seva dificultat puntuen més o menys.

El dia que em van comentar que organitzaríen aquest open, vaig dubtar de si hi participaría, ja que una de les coses que més m'agrada de l'escalada és el contacte amb la natura, la tranquilitat que s'hi respira, i sobretot el respecte cap a ella amb els companys. Doncs un cop acabat, i fent un anàlisi general veig que ha estat una molt bona experiència. En cap moment m'ha semblat que estigués competint de res, i el respecte i bon rotllo entre els participants ha estat la tònica de la jornada. Baja, que només he trobat a faltar la roca...

Com a bon clàssic, no repeteixo cap via, i si alguna se m'entrevessa, avall i a per una altra!!!! En canvi aquí li foten uns pegues a les mateixes que em deixen bocabadat de la motivació i ganes de superació que tenen alguns. Cauen a un pas... hi tornen, tornen a caure al mateix pas.... hi tornen, i així fins que surt.

El fet és que les hores van passant, i arriba l'hora de dinar. Una butifarra marca de la casa manté l'estómac a lloc, per a seguir apretant fins a les sis de la tarda, a l'hora que es dona per acabat el temps per a puntuar i em d'entregar els papers. A aquesta hora en Fèlix Obradó ens fa una xerrada sobre nutrició, mentre l'organització fa el recompte per veure els finalistes.

La final la formen sis competidors tant en categoria masculina com femenina, als quals els hi preparen dues vies. Aquí veièm que tal i com ens imaginàvem, la joventut serà la clara dominadora de la prova.

L'espectacle està servit, i anem veient com un a un passen pel plafó donant el millor que porten dins.

Les vies són duríssimes pels que no estem acostumats a aquestes històries, però ells pas a pas, van resolent els moviments fins que ja no poden més. Et quedes bocabadat del que són capaços de fer per superar passos  que semblen impossibles a simple vista!!

Al final, un vencedor i una vencedora, però el fet és que tots ells se senten guanyadors. I és que en cap moment m'ha semblat que hi hagués cap mena de rivalitat entre ells, ben al contrari, tots apoiant-se els uns als altres.

I ja per acabar, sorteig de material. No m'ha tocat res, però el que sí m'emporto és el bon record d'haver participat en aquest esdeveniment, i de veure i conèixer un munt de gent nova que es desviuen per aquest esport.

Això sí, la setmana vinent... toca via llarga!!!!!!!!!!!!!
Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!