Via BUENAS VIBRACIONES, Vilanova de Meià

Dimecres al matí dia 28 de desembre, després d’esmorzar a Can Cirera, l’Albert i jo (Glòria) ens n’anem cap a la Roca dels Arcs. Fa un matí fresquet amb glaçada inclosa, però intuïm que a la paret hi estarem bé, ja que està seré i fa solet.

La via escollida és la “Buenas Vibraciones”, que transcorre molt propera a la via Tàrrega (primera via oberta a la paret).

Després de preparar el material, acompanyats d’un bonic i simpàtic pit-roig, enfilem cap a la base de la paret. Al seu peu de via hi trobem una fletxa amb les inicials BV.

En els tres primers llargs trobem un desplom espectacular en cadascún d’ells. 

Els del primer i tercer llarg amb prou canto com per tibar i superar-los amb la protecció de friends, i el del segon llarg cal superar-lo amb un pas de bloc més dur i exigent i amb la protecció d’un tascó. 

           Cal apretar-hi de valent i posar-hi pebrots per sortir en lliure, i així ha estat, ho hem aconseguit.

En el quart llarg també hi trobem algun pas on cal tibar, en aquest cas protegit per un espit, el qual un cop xapat s’agraeix la seva presència, ja que es tracta d’un mur de no tan fàcil protecció en aquest punt.

Es tracta d’una via força mantinguda en grau, que caldrà protegir en la seva major part dels metres i on la pila ens anirà bé. 

Via vertical i obligada però molt recomanable si es va bé autoprotegint-se amb aquestes dificultats,. i amb molt bona roca en general. Nosaltres hem passat amb 12 cintes, joc d’aliens, camalots fins al 2, joc de tascons, bagues per savines i reunions ( totes estan equipades amb un parell d’espits que es veuen nous).

Bones escalades i fins la propera! Ah!!! I força allioli!!!!!!!!!!

Esperó Badalona a Àger

Última setmana de l'any, i com és normal en aquestes dates hi ha qui té festa i hi ha qui no. Nanus!!! Que la feina no s'ha de deixar per a l'últim dia!!!!!!! jejejejeje. Deixem-nos de bromes, així que pensant molt amb els pobres companys que no fan festa... ens n'anem amb la Glòria cap al Montsec, i concretament a Terradets. Baixem del cotxe, i... collons quina rasca i quin vent!!! Potser més valdría que anéssim a un altre lloc no?

La sort que tenim en aquest país, és que amb ben poca estona tenim la possibilitat d'escalar a un bon grapat de llocs diferents, i encarats a totes les vessants, així que finalment ens decantem per anar a Àger, on segur que si fa sol hi estarem bé. Dit i fet, amb un pim pam (del pal Guti) ens plantem al peu de les parets, ara toca escollir via, cosa que gràcies a les noves tecnologies fem ben d'hora. La Glòria ja hi ha escalat per aquí, i per a mi és la primera visita. Finalment ens decantem per l'Esperó Badalona. 

Al peu de via hi trobem el nom mig desdibuixat. La via està molt ben equipada amb espits, i amb unes 17 cintes, reunions, i un estrep es passa prou bé.

La roca és molt bona en general, tot i que hi ha algun tram on s'ha d'apretar amb la roca un xic dubtosa. Cal dir que en cap moment se'ns va trencar cap cantell.

La via és molt vertical, i quasi tots els llargs tiren un xic enrera, fet que obliga a una escalada en general força atlètica, i de no aturar-s'hi gare que les piles van fent figa.

La temperatura és perfecte, i el paisatge, millor. Quin paratge més tranquil.

A la via hi trobem trams de placa, diedre, baveresa, sostre ( amb una sortideta d'aquelles que recordarem els que no dominem gaire gens l'artifo...), etc... Baja que és una via molt recomanable en tots els aspectes, tot i que no us penseu que no s'hi ha d'apretar eh, que s'hi ha d'apretar lo seu!!!!!!!!

Mica a mica va passant l'estona, i és que la via és prou llarga com per no aturar-nos gaire a mirar el vent d'on ve, i entre que hem començat tard i que això no s'acaba, arribem dalt que la temperatura ja começa a fresquejar.

El descens el fem caminant cap a la dreta (mirant la paret), fins a trobar unes fites que ens porten a una feixa molt guapa, on ja veiem un corriolet que resseguint-lo ens baixa fins a la pista on tenim el cotxe, en total una bona estona que ens deixa al cotxe ja fosquejant.

Una molt bona jornada amb bona companyia en un paratge meravellós i tranquil, i una molt bona via per acabar d'arrodonir-ho.

Apa, salut i fins a la pròxima (que no va trigar gaire....)

Sant tornem-hi!!!!!!!

Ja hi tornem a ser...

Com cada any per aquestes dates, ens comencem a posar melancòlics, i veient la bona cara i el bon rotllo  que aparenta la societat en general per aquestes festes, ens donen ganes de sumar-nos'hi i comencem a creure que no tot està tan malament com diuen...

Realment, la vida són quatre dies, i tres són pont ( els que en fan...), i bé que potser les coses no estan com per tirar coets, però si una cosa s'ha de fer és disfrutar al màxim de cada moment, que això ja no ens ho treurà ningú, i nosaltres amb la colla, aquest any així ho hem fet.

Posant-nos a fer balanç, ha estat un gran any. Primer de tot per poder gaudir dissabte rera dissabte de grans companyíes, i els que no han vingut, doncs ells s'ho han perdut... Segon de tot, i potser l'hauríem de posar en el primer..., l'esmorzar... Sense paraules...

 Amb els anys hem anat descobrint nous racons de casa nostra, i aquest no ha estat l'excepció. Però encara ens en queden un munt, que casa nostra és molt gran!!!

El millor de tot, el bon rotllo que respirem tots plegats fa que l'endemà mateix de deixar-nos ja esperem al següent dissabte!!! En moments difícils sempre ens ajudem...  aquest any ho representem amb un petit conte nadalenc interactiu.
Imagineu la situació,
Anem a fer una via despampanant. Portem nits sense dormir, i els nervis fan acte de presència a tot el trajecte. Durant l'aproximació no diem ni mu, i a peu de via ens repartim les tirades sense fer cap trampa. Em toca començar. L'inici sempre és complicat, i ens enganxa mig en boles. Amb aquestes que arribem a un tram molt vertical amb petites nyapes per anar progressant i un buril radioactiu que tremola només de mirar-nos, com a unica assegurança uns metres per sota els nostres peus. Les nyapes s'acaben i només trobem cantos romus. La por s'apodera de la nostra ment, i les cames comencen a tremolar. Inevtablement agafo la moto. Poso un tascó en una savina, o llaço una fisura, ara no ho recordo massa bé, i no m'hi veg en cor. Crido al company que vigili, i ell animant-me em respon que vigili jo,  que ho veu xungo, i que creu que cauré molt de troç. Aquest és l'esperit de la nostra colla, sempre animant-nos els uns als altres!!!!!! En fí que baixem de l'última assegurança dubtosa (la torno a posar per s l'heu oblidat), i amb un plis som a terra. Ens donem la mà, i ens en tornem al bar.

Tots els contes acaben bé, depèn de pel costat que es miri,  si no que li diguin al llop, i el nostre no serà una excepció. El fet és que baixem de la via per canquelis agut, i decidim de tornar-hi la setmana següent. Això sí, sóm tossuts de collons. Tornem a passar les mateixes nits sense dormir, el mateix camí sense dir ni mu, i l'aproximació ben muts. Ho tenim ben clar. Arribem a peu de via, i ens posem a la del costat... que s'hi veu més canto.

Molt bones festes a tohom i molt bones escalades per l'any vinent!!!!!!!!!!

Ah,  allioli que no falti!!!!!!!!!

Cap aquí i cap allà, a Vilanova de Meià (rodolí...)

Aquest dissabte, és un d'aquests dies que de segur recordarem. I no serà precisament per res d'especial, sinó que serà perquè alguns dels nostres mestres se n'encarregaran de refrescar-nos la memòria de tant en tant. I si no, temps al temps...

Deixem-nos de romanços i anem al gra. Festa grossa, aconseguim reunir-nos nou Xapoutot's!!!!!! Això sí que és noticia, i de les bones!! Sóm en Josep, l'Albert "Sanro", la Isabel, en Lluís, en Marçal, en Ramon, en Ricard, en Gerard, i un servidor.
Després de l'obligat esmorzar, en un bar o altre... ens dirigím cap a la Roca del Arcs. Alguns tenim mig clar on volem anar, i d'altres doncs on sigui, així que un cop aparcats ens repartim com podem i cap a peus de via falta gent. Fot un fred que pela, que amb l'ajuda del fort vent doncs comença a fer entrar als nostres pensaments el què collons hi fotem allà, amb lo bé que estàvem al bar.... Sort que el mig solet que surt ens
ajuda a tirar endavant.

En fí, que la Isabel, en Lluís i en Sanro marxen cap a la Camel, i els altres a probar tres vies de les que en tenim ben poques referències, en Ricard amb en Marçal a la Pastelina, en Ramon i en Josep a la Bukanan, i en Gerard i jo a la Buenas Vibraciones, totes tres ben properes entre elles.

Els únics que trobem clarament el peu de via som nosaltres, bàsicament perquè davant nostre ha començat una altra cordada, ni més ni menys que en Joan Asín amb un company. Resulta que en Joan és un dels aperturistes tan de la Bukanan com de la Pastelina, casualtats de la vda trobar-nos allà...

Amb en Gerard dubtem de posar-nos`hi. A l'esquerra i veiem una filera d'espits ben nova i llaminera. No sabem què fer, però veien que els companys han pujat en un plis a la R1, doncs ens hi posem. Mentre la resta de Xapoutots es posa per feina i anem pujant alhora  comentant ( o millor dit cridant...) les jugades.

Es tracta de tres vies molt desequipades, on la dificultat es recau en seguir-les correctament, i no fotre't en un marrón dels bons. Per exemple, en Ricard creu que no va començar ni per on tocava,  i va tenir d'abandonar d'un spit que ja tenía un cordino d'algú que va baixar. No es veia continuïtat per enlloc, amb uns sostres a sobre sense cap indici de res....
En Ramon amb en Josep pugen fent-nos una demostració d'experiència i sang freda per la vía que es mig deixa seguir tot i algun abandonament fora de la línia que fa més que dubtar del bon recorregut. Ells són els úncs que surten per dalt,  resseguint correctament el recorregut de la via ( cal dir que no portàven ressenya...)

Nosaltres amb en Gerard ens coloquem en una R que hi ha sota la R1 de la Buenas Vibraciones. Esperem el torn, Des d'aquí tenim una perspectiva més que bona de la resta de companys.

En Joan amb el company, es mig encallen en uns passos a la sortida de la R1, i entre aquesta estoneta, el fred que fot,  que passa l'estona,  i que es veu que es una via de curro i de mirar-s'ho amb calma, decidim de baixar i tornar-hi un altre dia. No ens hi hauríem d'haver posat.... amb la de paret que h ha per aquí....
Amb aquestes que en Ricard es posa a la dels espits nous, i durant un on tram en va trobant prous, però de cop i volta s'acaben... collons quin mal karma!!!!

 Amb molta sang freda va pujant per veure si troba aguna cosa que indiqui la continuació, però amb la tonteria fot una pila de metres i decideix arribar a una bona savina on fer R. D'allà, recupera a en Marçal,  cap avall, que per avui ja hem pillat prou.
Mentre amb en Gerard veient que els companys estan encara a mitja paret decidim d'anar a la Paret de Zaratrusta, a fer alguna cosa. De retorn veiem els de la Camel al capdamunt de la gran crosta característica. Ells finalment també decideixen baixar d'allà.

Ens posem a uns parabolts nous (de colors) que veiem, i anem tirant amunt. Després de mirar-ho al llibre, veiem que ens hem posat a la Parachutti di Colori, una via super recomanable, molt vertical, amb unes bústies escandaloses, i ben equipada amb parabolts. El Ll2 supera un desplom que per si sol ja val la pena de venir... quins cantus!!!!!!!!!!!!!! Un cop dalt, fem els ultims llargs de la Mar de Núvols, i cap al cotxe, que la colla ens espera.


També arriben en Josep amb en Ramon, esparrufats que no vegis. Quin viot que s'han currat!!!!!!
De segur que hi tornarem, a acabar la Buenas Vibraciones, fer la Bukanan, trobar la Pastelina.... Uffffff, apa que no tenim deures!! A veure si ens toca la lotería i ens hi comprem la segona residència a Vilanova de Meià!!!!!!!!!!!!!!!






Salut a tothom i molt bones festes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Via Putes Mosques i Amistades Pelirojas al Roc d'en Solà, Perles

Aquest cap de setmana llarg, en Gerard i en Jaume ens conviden per visitar una de les zones d'escalada properes de casa seva, Perles. Així que en Ricard, en Marçal, i un servidor matinem de valent per trobar-nos a Coll de Nargó i escalar una estona junts. 

Ens tenen una via preparada, però veient la rasca que fot a primera hora, decidim de canviar i posar-nos a un parell de vies molt recomanables que hi ha al Roc d'en Solà. El paisatge és preciós, i per uns moments ens mig recorda a Malanyeu.

Al pàrquing ens repartim les vies a sorts, i en Gerard amb en Jaume els hi toca la Amistades Pelirojas ( tots voliem fer aquesta per tatxar-la del llibre de les cent), i a nosaltres ens toca la seva veïna Putes Mosques, que també és més que recomanable.

Totes dues vies estan molt ben equipades amb parabolts, tot i que s'hi ha d'escalar. Amb unes 14 cintes es fan més les R.

L'Amistades Pelirojas, ens la comentarà en Gerard al seu blog, el día que decideixi posar-s'hi...jejejeje

Pel que fa a la Putes Mosques, doncs primer de tot comentar que hem disfrutat com nens petits. La roca ens ha sorprès molt, acostumats com estem a Montserrat, navegar per aquestes plaques tan verticals, amb passos d'adherència i buscant regletes i nyapes petites, doncs ens ha costat lo nostre al principi.

Es tracta d'una via força mantinguda en general, en que tret del primer llarg, on trobem un ressalt amb uns passets més fins, la resta es manté amb la mateixa tònica de dificultat.

La roca és excepcional, les nyapes i regletes fan mal i tot de lo bones que són. L'escalada és força tècnica, i atlètica.

Potser un dels trams més espectaculars, és el flanqueig per superar el sostre que trobem a la meitat de la via. Una fisura horitzontal perfecte seguida d'una baveresa, ens ajuda a sortir al capdamunt del sostre.

El descens el fem caminant pel darrera de la paret, anant a buscar un marcat corriolet que ens deixarà al camí per on hem pujat.

De ben segur que repetirem a la zona, a fer la que en Gerard ens volía portar avui o alguna altra, que per aquí hi ha roca que no s'acaba!!!!!!

Després de tot, una bona coca de Coll de Nargó, uns riures al bar, i cap avall que fa baixada, que avui hem de veure com el Barça guanya al Madrid!!!!!!!!!!!

Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Vies Bluesnake a la Bitlla, Aresta Brucs al Dumbo, i Llimac Groc a la Carena del Dumbo

Aquest dijous festiu, tenim permís per fer una sortideta. Avui, ens acompanya en Roc, un company del poble que va fort de valent al Golem, però que mai ha escalat en roca, i menys vies llargues. A més sóm en Marçal, en Ricard i un servidor. Què millor que per ser la seva primera vegada, i després de l'obligat esmorzar, dirigir-nos a Agulles, en busca del solet tan estimat...

En Ricard i en Marçal tenen clar el seu destí, la Bitlla, i concretament per la via Bluesnake.

De la via, ens comenten que deunidó... Només de posar els peus a la paret ja veuen que hauran d'apretar de valent. Amb poques assegurances ( i força distants, 4 al LL1, i 5 al LL2), i un grau molt mantingut que no et permet de badar.

Potser el tram més dur el trobem a la sortida de la R1, amb uns passos molt fins que tiren una mica enrera. Les tres primeres assegurances de la via són amb doble burí, i la resta ja amb burils, amb algun espit vell a la R.

Pel que fa a nosaltres, ens dirigim a l'Aresta Brucs del Dumbo. De la via només direm que ens ha agradat moltíssim, i que dona gust escalar amb tan bon rocam. Això sí, s'hi ha d'anar tranquil, i mirant-s'ho bé, que el poc equipament que trobem, o podem posar doncs no permet errors. Per a la piada dels companys que explica més bé la via cliqueu aquí si voleu...

Al cim, uns moments de reflexió, gaudim del moment, i avall, que encara tenim temps per fer alguna altra via.

Doncs de camí avall, recordo haver llegit unes vies al capdamunt de la Carena del Dumbo, i a la que trobem un parabolt decidim de probar-ho. Resulta que hem fet la via Llimac Groc. Molt disfrutona, amb bona roca, i molt, però que molt equipada amb parabolts. Realment una via ideal per a iniciar-se a l'escalada.

El temps ja sens tira a sobre, i marxem cap avall que avui ja tenim el jornal fet, que si arribem d'hora a casa...  dissabte és a cop d'escopeta!!!!!!
Apa gent, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!