Via Gaston va bufat al Drú

Aquest dissabte la meteo ens té confusos. Les pluges de dies anteriors ens fa dubtar del que trobarem sec o moll. El que tenim clar, és que tenim ganes de sortir, i  després d'un bon esmorzar doncs ja escollirem sobre la marxa. Sóm en Marçal, en Ricard i un servidor, però com que en Jaume i en Gerard estan passant uns dies al Monestir, per veure d'una vegada per totes si els hi perdonen tots els pecats comèsos, doncs decidim d'anar cap allà per trobar-nos amb ells. 

El temps no és del tot segur, fet que ens fa decidir de quedar-nos a prop de l'aixopluc del cotxe. És el dia ideal per acostar-nos i esborrar de la llista una via que des de fa temps la tenim apuntada, però que la seva dificultat ens fa dubtar de si ens en sortirem o no. La via és la Gaston va bufat, al Drú. En Gerard amb en Jaume es posaran a la Queralt-Ona, que en Gerard encara la té pendent.

La via comença potent. Fins a la segona assegurança, trampegem els passos amb Ao, i a partir d'allà, en lliure ja la resta de la via.La resta del llarg és molt fina i mantinguda amb un ressalt duret abans d'arribar a una R que ens saltem. A partir d'aquí i fins la R1, placa ben vertical amb les preses i foradets suficients per gaudir de cada pas. Un llarg molt dret, on el bon rocam que hi trobem ens fa disfrutar molt.

El Ll2, és una rampa que mica a mica es va tombant, tornant-se més assequible a mida que arribem a la R. Un llarg molt difrutón alhora que es fa curt.
Aquests tres llargs ( que nosaltres em fet amb dos ) pugen pel Pilar Bonati, amb una roca excepcional, i molta verticalitat.
Al Ll3, sortim del pilar, i ens adonem que aquí la cosa ja canvia. No de dificultat ja que és mantinguda de dalt a baix, però la roca ja s'ha de vigilar més. En aquest llarg, trobem les màximes dificultats en un ressaltque trobem a la seva meitat.

El Ll4, és força exigent. La roca dubtosa, i el constant flanqueig, i la seva dificultat ens fa anar ben alerta en tot moment.

És molt mantingut, i de res no hi serveix anar-hi de segon...

Al Ll5 ja hi tornem a trobar bona roca. Hi ha un ressalt punyetero amb un "alejillo" abans de xapar el pas que el protegeix que deunidó. Aquí recomanem de portar un Alien groc, o per l'estil, ja que sense... fa de mal dir.

Un pas dur per superar el ressalt, i amb passos finets arribem a la R, que fem a l'esquerra de la feixeta que trobem. No confondres amb una que ens queda just davant.

El Ll6, és la cirereta del pastís. Un llarg per disfrutar-hi de valent. Dret, molt dret, foradets, cantells, i mantingut de pebrots ens fa xalar. Hi ha un ressalt que quan hi passeu ja ens direu el què... comú amb la Directa Americana.

El descens el fem amb dos ràpels, anant a buscar la R2 de la Queralt-Ona que ja coneixíem...
Nosaltres em passat amb unes 15 cintes, l'alien groc i R. Una via molt ben parida, i mantinguda, sobretot als tres primers llargs, i que obliga a 6a, tot i estar equipada per a no patir en excés. Els tres primers llargs estan amb espits antics, i la resta amb parabolts.

Apa gent, ja en tenim una altra al sarró. Aquesta ens ha deixat els dits força llimats...

Salut i allioli per tothom!!!!!!!!!!!!!! 

Via GEDE a l'Elefant

Aquí tenim la piada de la GEDE de l'Elefant d'aquest dissabte, que ens explica en Ricard: 

1er. llarg III/IV --  és força tranquilet però s´ha de vigilar de no fer cap relliscada perquè no hi han cap assegurança.

2ón. llarg  IV+ ----  nosaltres vam empalmar els dos primers i es fa força bé, aquest Ll2 es posa més dret i          
s´enfila pel diedre curtet abans de la R, està ben assegurat, però també s´hi poden posar friends.

3er. llarg  V+ ( a la ressenya que jo tinc ) però tot en lliure em va semblar que és una mica  més. Una mica pulidet i finet, però molt xulo, está molt equipat i si portem una plaqueta recuperable la podrem posar.La R molt penjada i una mica incòmoda.
 

4art. llarg Ao/6b ---- sortida explosiva de la R i anava bé fins que el peu va marxar quan anava a xapar la segona xapa, després d´això en Ao i la entrada a la R entre els arbres una mica mullada.

5è llarg V+/Ao ---- Un diedre xulíssim i un llarg per disfrutar, està equipat amb alguns pitons però s´hi pot posar praticament de tot. Per colocar-nos al diedre vam fer Ao del primer pitó i la resta molt assequible.
 

6è llarg.  IV/III  --- practicament acaba com comença, molt tranquilet, una via molt xula per tenir a la butxaca i orientada al sol quan surt, si no hi ha boira....

Apa, salut, allioli, i fins a la pròxima!!!!!!!!

Via Pirinaic a la Mòmia

Després d'un grapat de setmanes de no tocar roca per motius X ( no sexuals eh!!! ), aquest dissabte fem festa grossa, i quedem uns quants Xapoutot junt amb en Roger i la Glòria. El pla A, era anar a una altra zona amb ells, però canvis d'última hora ens fan decidir pel pla B, que mai falla, Montserrat!!!!!!

Els Xapoutot ( Ramon, Ricard, Isabel i Marçal) van a la Gede de l'Elefant ( següent entrada ), i nosaltres ens decidim per la Pirinaic de la Mòmia.

Per dir-ho d'una manera, mai hem escalat junts la Glòria, en Roger i jo, però de seguida ens entenem de tal manera que sembla que ho hem fet tota la vida. Ens repartim els llargs, en farem un cadascú. Hem tunejat una mica la ressenya que portàvem, posant entre parèntesi la dificultat que creièm que hem trobat fent-ho en lliure als trams on hem pogut. Sense cap ànim de buscar polèmiques eh!!!!!!! Que simplement és la nostra opinió!!!!!

Una densa boira ens envolta. La via, l'hem iniciat just on comença la Santacana i la Normal de la Momieta.
El Ll1 flanqueja cap a l'esquerra,  fins a la bauma on trobem la R1. Tot i semblar-ho, no el trobem un llarg senzill, el poc equipament i la finura d'algun pas en flanqueig, ens fan posar a lloc ben d'hora.

Aquí la cosa fa un canvi. El Ll2 continua per una evident fisureta que neix al capdamunt de la bauma. Per arribar-hi, superem el desplom amb els estreps, uns passos més d'Ao, i a la que podem, en lliure fins a la R2.

L'equipament va alternant assegurances antigues amb parabolts, cosa que ajuda a probar-ho en lliure. Ens trobem davant d'un llarg guapíssim on hem d'anar buscant el cantell aquí i allà si hi volem anar pujant en lliure fins la R2, que queda mig penjada. La boira ens treu la sensació de pati que intuïm a sota els peus.

El Ll3 comença dret de pebrots. A l'esquerra s'intueix bon cantell, però les assegurances pujen recte. Només començar, trobem un pas llarguíssim per continuar l'artificial, jugant-se una bona garrotada sobre els companys a la reunió.

La resta de llarg és molt mantingut fins ben a prop de la R3, tot i que es pot pujar colocant alguna peça en artificial. Un altre llarg d'escàndol!!!

El Ll4, comença superant un ressalt molt dret, tibant d'uns blocs dubtosos però que són més que bons. Llavors anem seguint el diedre amb roca a controlar fins arribar a la repisa on a mà esquerra fem la R4.
A partir d'aquí, el recorregut és el mateix que la Haus-Estrems. Mentre estem en aquesta R4, marxa la boira, i ens apareix aquest bé de Déu de muntanya que tan ens estimem.

El canvi de via aquí es fa notable. El Ll5 a simple vista ja ens fa babejar, però quan el pugem... no tenim paraules!!!!!!! I quan acaba la primera fisura... la baveresa... és la cirereta que ens deixa sense alè!!!!!

Al Ll5 només hi trobem dues assegurances, però la dificultat també baixa, i trobem la possibilitat de posar alguna peça.

Un llarg que no crec que oblidem mai. No vull ni pensar en els primers que hi van pujar, la sensació que van tenir!!!!

I ja ens queda l'última tirada, que surt recte amunt i en tendència a l'esquerra, travessem ressaltet, i arribem al cim. No hi trobem cap assegurança, però la bona roca i una sbina ens ajuda a poder posar alguna cosa.

Nosaltres hem passat amb unes 17 o 18 cintes, un joc de friends petits i grans fins al C2, els estreps, i R. Una via molt recomanable en tots els sentits. Una gran jornada amb molt bona companyia, i una molt bona estrena com a cordada. De segur que no serà l'última!!!!!!

Just arribem al cim, que també hi arriben els companys, a l'Elefant. I de camí cap al cotxe, com no podia ser d'una altra manera, l'alegria i les rialles no ens van deixar ni un moment.
Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!

Pupurri al Pic del Martell

Aquest dissabte, queden en Josep, en Dani, la Isabel, en Lluís, en Ramon i en Ricard per anar fins al Pic del Martell. Es veu que des de que han fet alguna aproximció nautia, veure el mar els motiva més...

En Ricard ens explica com va anar:

En Dani amb Lluis van a fer l´Espolón Bombero,  en Josep i en Ramon a fer la Paco Rampas,
 
i la Isabel i jo, doncs varem fer una mica de tot.
 

Nosaltres  vam començar per la El quint que fa l´indio, 6a+. Una tirada  curta però molt dreta seguint una fisura amb bona presa.
 Després varem continuar per la via Postura Txunga, 6b. Em va agradar més tirar per aquí i seguir la fisura , aquest llarg força dret i potser una mica extraplomat, molt atletic i amb roca increible.

I resulta que aquestes vies acaben aquí, però com varem veure més amunt un pitó, decidim continuar a veure què trobem, i no hi ha res mes fins un altre R de pitons  que ens  trobem de casualitat. S'hi pot posar algún friend . Aquesta via he esbrinat després  que és la via Dios me libre , i el llarg que acabem de fer és IV+ i el següent V+, sortim de la R per una bona fisura, després seguim per unes plaques que van fent resalts i on l´entrada a la R és la cirereta.

En resum al final ha sortit una via força bona i disfrutona.
Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!

Via Intrèpida Sirena a la Punta Milà

Aquest dissabte, i com ja es de costum ultimament,( no estem renyits...de moment! ) els Xapoutot ens separem pels motius que siguin i en Ramon, en Josep. la Isabel, en Gerard i en Ricard marxen cap a la Costa Brava i concretament  a l´Escala per fer la via "Intrepida Sirena" a Cala Mongó.

I és que ja no sabem que fer per triar aproximacions més relaxades. Aquesta amb barca fins a peu de via!! Si en Xanquete us hagués vist!!!!!!!

Així ens en fan cinc centims:
La barca ens deixa uns metres a l'esquerra d'on comença la via, ja que és una mica més ample que el lloc on comença en i som 5 per baixar. Després d´un flanqueix fàcil anem cap a la R 0.

1er. llarg V+  Aquí tot és molt dret i fins i tot extraplomat, però amb uns cantos impresionants. Pujem gaudint del lloc i del llarg. L´entrada a la R per una placa una mica més fina.

2on. llarg. V+  Curtet però intens amb uns pasos en bavaresa força drets.

3er.llarg  V  -- Més o menys com  els altres , molt dret amb bones preses.
 

4art. llarg IV+  pot ser el més fàcil, però els braços ja començen a fer figa, i les assegurances estan una mica més distants, només s´ha de vigilar una mica.

5è. llarg  V+  Molt xulo, sobre tot els últims metres abans la R, la qual montem en un arbre.

 Via super recomanable,  per anar-hi bé de força encara que el grau no sigui molt dificil. Anar en compte amb les pedres que podeu tirar avall, ja que hi ha molt de trànsit amb barquetes , kaiacs i algún que altre bussejador.
 

Apa, salut i fins a la proxima!!!!!!!!!!!!!!!!