dilluns, 24 d’octubre de 2011

Via Pirinaic a la Mòmia

Després d'un grapat de setmanes de no tocar roca per motius X ( no sexuals eh!!! ), aquest dissabte fem festa grossa, i quedem uns quants Xapoutot junt amb en Roger i la Glòria. El pla A, era anar a una altra zona amb ells, però canvis d'última hora ens fan decidir pel pla B, que mai falla, Montserrat!!!!!!
Els Xapoutot ( Ramon, Ricard, Isabel i Marçal) van a la Gede de l'Elefant ( següent entrada ), i nosaltres ens decidim per la Pirinaic de la Mòmia.



Per dir-ho d'una manera, mai hem escalat junts la Glòria, en Roger i jo, però de seguida ens entenem de tal manera que sembla que ho hem fet tota la vida. Ens repartim els llargs, en farem un cadascú. Hem tunejat una mica la ressenya que portàvem, posant entre parèntesi la dificultat que creièm que hem trobat fent-ho en lliure als trams on hem pogut. Sense cap ànim de buscar polèmiques eh!!!!!!! Que simplement és la nostra opinió!!!!!



Una densa boira ens envolta. La via, l'hem iniciat just on comença la Santacana i la Normal de la Momieta.
El Ll1 flanqueja cap a l'esquerra,  fins a la bauma on trobem la R1. Tot i semblar-ho, no el trobem un llarg senzill, el poc equipament i la finura d'algun pas en flanqueig, ens fan posar a lloc ben d'hora.



Aquí la cosa fa un canvi. El Ll2 continua per una evident fisureta que neix al capdamunt de la bauma. Per arribar-hi, superem el desplom amb els estreps, uns passos més d'Ao, i a la que podem, en lliure fins a la R2.



L'equipament va alternant assegurances antigues amb parabolts, cosa que ajuda a probar-ho en lliure. Ens trobem davant d'un llarg guapíssim on hem d'anar buscant el cantell aquí i allà si hi volem anar pujant en lliure fins la R2, que queda mig penjada. La boira ens treu la sensació de pati que intuïm a sota els peus.



El Ll3 comença dret de pebrots. A l'esquerra s'intueix bon cantell, però les assegurances pujen recte. Només començar, trobem un pas llarguíssim per continuar l'artificial, jugant-se una bona garrotada sobre els companys a la reunió.




La resta de llarg és molt mantingut fins ben a prop de la R3, tot i que es pot pujar colocant alguna peça en artificial. Un altre llarg d'escàndol!!!





El Ll4, comença superant un ressalt molt dret, tibant d'uns blocs dubtosos però que són més que bons. Llavors anem seguint el diedre amb roca a controlar fins arribar a la repisa on a mà esquerra fem la R4.
A partir d'aquí, el recorregut és el mateix que la Haus-Estrems. Mentre estem en aquesta R4, marxa la boira, i ens apareix aquest bé de Déu de muntanya que tan ens estimem.



El canvi de via aquí es fa notable. El Ll5 a simple vista ja ens fa babejar, però quan el pugem... no tenim paraules!!!!!!! I quan acaba la primera fisura... la baveresa... és la cirereta que ens deixa sense alè!!!!!



Al Ll5 només hi trobem dues assegurances, però la dificultat també baixa, i trobem la possibilitat de posar alguna peça.



Un llarg que no crec que oblidem mai. No vull ni pensar en els primers que hi van pujar, la sensació que van tenir!!!!



I ja ens queda l'última tirada, que surt recte amunt i en tendència a l'esquerra, travessem ressaltet, i arribem al cim. No hi trobem cap assegurança, però la bona roca i una sbina ens ajuda a poder posar alguna cosa.



Nosaltres hem passat amb unes 17 o 18 cintes, un joc de friends petits i grans fins al C2, els estreps, i R. Una via molt recomanable en tots els sentits. Una gran jornada amb molt bona companyia, i una molt bona estrena com a cordada. De segur que no serà l'última!!!!!!



Just arribem al cim, que també hi arriben els companys, a l'Elefant. I de camí cap al cotxe, com no podia ser d'una altra manera, l'alegria i les rialles no ens van deixar ni un moment.
Apa, salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!

7 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Una via que no deixa indiferent! felicitats!

Roger Molist ha dit...

Oi tant que no serà pas la última!!!

Fins aviat!

Glòria Serral ha dit...

Molt bona via i companyia!
Ens veiem ben aviat
Glòria

Fino ha dit...

Ep Llembresku! Felicitats per la via! Jo també la tenia pendent i la vaig disfrutar fa poc. Llàstima de la boira!

Records.

llembresku ha dit...

Ei Nanus!!!
Jaume, tens tota la raó, no deixa indiferent.
Roger i Glòria, aquesta només serà la primera de les que farem plegats, només és qüestió de fer una llista, i trobar els dies per coincidir!!!!!
I Fino, de segur que també la vas disfrutar, una bona via per apretar!!
Salut i allioli!!!!!!!

josep i laura ha dit...

Felicitats per l'escalada nois, ja fa temps que tenim aquesta via al sarró i entre una cosa i altra va quedant pendent. Després de llegir la piada les ganes han tornat amb força, enveja sana!

Salut, tàpia i alegria!

llembresku ha dit...

Ei Josep i Laura!!!!!!! A veure si guardeu el sarró i hi aneu, que val molt la pena. Amb el tipus de via que us agrada, de segur que hi disfruteu!
Apa, salut!!!!!