diumenge, 30 d’octubre de 2011

Via Gaston va bufat al Drú

Aquest dissabte la meteo ens té confusos. Les pluges de dies anteriors ens fa dubtar del que trobarem sec o moll. El que tenim clar, és que tenim ganes de sortir, i  després d'un bon esmorzar doncs ja escollirem sobre la marxa. Sóm en Marçal, en Ricard i un servidor, però com que en Jaume i en Gerard estan passant uns dies al Monestir, per veure d'una vegada per totes si els hi perdonen tots els pecats comèsos, doncs decidim d'anar cap allà per trobar-nos amb ells. 



El temps no és del tot segur, fet que ens fa decidir de quedar-nos a prop de l'aixopluc del cotxe. És el dia ideal per acostar-nos i esborrar de la llista una via que des de fa temps la tenim apuntada, però que la seva dificultat ens fa dubtar de si ens en sortirem o no. La via és la Gaston va bufat, al Drú. En Gerard amb en Jaume es posaran a la Queralt-Ona, que en Gerard encara la té pendent.



La via comença potent. Fins a la segona assegurança, trampegem els passos amb Ao, i a partir d'allà, en lliure ja la resta de la via.La resta del llarg és molt fina i mantinguda amb un ressalt duret abans d'arribar a una R que ens saltem. A partir d'aquí i fins la R1, placa ben vertical amb les preses i foradets suficients per gaudir de cada pas. Un llarg molt dret, on el bon rocam que hi trobem ens fa disfrutar molt.



El Ll2, és una rampa que mica a mica es va tombant, tornant-se més assequible a mida que arribem a la R. Un llarg molt difrutón alhora que es fa curt.
Aquests tres llargs ( que nosaltres em fet amb dos ) pugen pel Pilar Bonati, amb una roca excepcional, i molta verticalitat.
Al Ll3, sortim del pilar, i ens adonem que aquí la cosa ja canvia. No de dificultat ja que és mantinguda de dalt a baix, però la roca ja s'ha de vigilar més. En aquest llarg, trobem les màximes dificultats en un ressaltque trobem a la seva meitat.



El Ll4, és força exigent. La roca dubtosa, i el constant flanqueig, i la seva dificultat ens fa anar ben alerta en tot moment.



És molt mantingut, i de res no hi serveix anar-hi de segon...



Al Ll5 ja hi tornem a trobar bona roca. Hi ha un ressalt punyetero amb un "alejillo" abans de xapar el pas que el protegeix que deunidó. Aquí recomanem de portar un Alien groc, o per l'estil, ja que sense... fa de mal dir.




Un pas dur per superar el ressalt, i amb passos finets arribem a la R, que fem a l'esquerra de la feixeta que trobem. No confondres amb una que ens queda just davant.



El Ll6, és la cirereta del pastís. Un llarg per disfrutar-hi de valent. Dret, molt dret, foradets, cantells, i mantingut de pebrots ens fa xalar. Hi ha un ressalt que quan hi passeu ja ens direu el què... comú amb la Directa Americana.



El descens el fem amb dos ràpels, anant a buscar la R2 de la Queralt-Ona que ja coneixíem...
Nosaltres em passat amb unes 15 cintes, l'alien groc i R. Una via molt ben parida, i mantinguda, sobretot als tres primers llargs, i que obliga a 6a, tot i estar equipada per a no patir en excés. Els tres primers llargs estan amb espits antics, i la resta amb parabolts.



Apa gent, ja en tenim una altra al sarró. Aquesta ens ha deixat els dits força llimats...
Salut i allioli per tothom!!!!!!!!!!!!!! 

3 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Aquesta no l'he fet! la Directa Americana em va agradar molt, aquesta pel que veig és més mantinguda, tot i que el darrer llarg de la Directa és terrorífic!

llembresku ha dit...

Ei Jaume, aquesta no és tant difícil com l'últim llarg de la Directa Americana, però en tots els llargs s'hi ha d'apretar. És molt mantinguda en general, sobretot als tres primers llargs, que són força verticals. Molt recomanable si et va agradar la Directa!!
Apa Salut!!!!!!!

Jaumegrimp ha dit...

Aquesta tarda hem anat a fer-la, ens ha agradat molt, han reequipat els primers llargs amb bolts, això ens ha despistat i hem pujat pels espits de la dreta, que eren impossibles!! no se que deu tirar alló?
Gràcie sper la informació l'Alien ha anat molt be i el pas de sobre....he tibat de cinta!