Esperó Ribas al Bastó del Frare i Iglesias-Torres-Casanovas a la Boleta del Portell Estret

Aquest dissabte tenim uns quants companys desperdigats pel Pirineu, però tot i això ens reunim en Josep, en Jaume, en Marçal, en Ricard, i un servidor per anar a tibar una estona. La zona escollida, com no, la cara nord de Frares, l'escenari de les batalletes de les últimes setmanes, i és que aquí hi ha molta feina a fer i d'aquella que no decepciona!!!!!!! Amb en Ricard, tenim pensat de posar-nos a l'Esperó Ribas, al Bastó del Frare, que ja ens va quedar pendent de l'any passat. I cap allà ens dirigim. El peu de via és força evident, uns metres per sobre del camí que ens porta a coll de Porc, i just a l'inici de la corda fixa que ens porta a la base de l'Asiàtica. La via ens feia molt de respecte, en teníem ben poca informació, i la poca que teníem era de que en algun tram era exposada. Amb una gran motivació ens hi posem. 

La via s'inicia per una fisura vertical molt ben equipada amb pitons i algun buril. És molt mantinguda i amb passos atlètics ens hi anem enfilant. Empalmem el Ll1 i el Ll2 ( segons el llibre de l'Hita de la cara nord), molt més lògic que fer la R intermitja a tres pitons. Un cop superada aquesta possible R, trobem els passos més fins de la tirada, escaquejables totalment en A0. I quan la fisura tomba a l'esquerra, coloquem un parell de friends ( Camalot nº1, i Alien groc) que ens ajuden a superar aquest bombet que ens deixa a la repisa on hi fem la R1 sobre dos espits nous.  

El Ll2 és un ziga-zaga entre ressalts i feixes per arribar al que serà l'espectacular esperó per on puja la via. Es puja de la R1 a xapar una R de dos burils que ens queda a sobre, es tira per tram molt herbós cap a la dreta, trobem un espit, i seguidament un bon arbre amb alguna baga, superem el ressalt en tendència esquerra, i anem a buscar una feixa a la dreta amb un altre gran arbre, on podem fer la R2, o fer-la penjats dels burils que hi ha un metre per sobre. És força evident tot plegat, nosaltres però vam fer-hi una R intermitja a l'arbre de les cintes.

Davant nostre tenim l'esperó. Només una paraula ens passa pel cap quan l'observem IMPRESIONANT!!! Tenim davant nostre un camp de patates vertical al.lucinant, i tal i com ens pensàvem no es veu ni una assegurança. Tot i això tirem per el més evident, i en van apareixent. Direm que és un llarg molt mantingut, amb bon canto, però vertical, i s'ha d'escalar molt entre assegurances, tant que el fàcil és saltar-se'n alguna com no li passis per sobre. Sobretot vam trobar uns passos més fins a mig llarg, on l'última assegurança et queda molt per sota els peus, i la següent no la veus. Realment és un llarg on s'ha de donar la talla.

Els següents dos llargs, també els empalmem, sortint un llarg espectacular de placa on anem gaudint pas a pas de les bones preses que anem trobant.

En aquests dos llargs, també s'ha d'engegar el detector d'assegurances, ja que tot i que n`hi ha més que a l'anterior, també s'han de buscar en la distància per no embarcar-nos en aquest grandiós mar de roca. La roca és d'una gran qualitat, amb cantos d'escàndol, cosa que ens ajuda a anar pujant gaudint de cada pas, tot i no perdre la concentració en cap moment...

Les assegurances són antigues, i no fan pinta d'aguantar una caiguda i menys a aquestes distàncies, tot i que es pot colocar algun merlet per ajudar en la protecció

I com no, del pati... sense paraules. Tot i no ser vertical del tot, l'ambient és majestuós. Al darrera nostre pugen uns companys de Salt, que casualitats de la vida són amics de la meva germana... i és que ja no se on anar per què no em trobi!!!!!!!!!! jejejeje Molts records per ells si ho llegeixen!!!!

L'últim llarg, comença finet, fins a l'alçada d'un llavi on hi trobem un pitó. Superem el ressalt, fins un altre llavi, on hi trobem un altre pitó, i per superar el ressalt, un parell d'assegurances. A partir d'aquí i fins el cim res més. Una llarga aresta més assequible però amb la roca a controlar, ens deixa al cim d'aquest viot.

Les vistes des del cim són impresionants.

El descens el fem primer pujant un ressaltet a l'esquerra, i anant a buscar la canal evident que separa aquesta agulla amb el Frare Gros, i baixant per la canal fins trobar el camí de les marques blaves que cap a l'esquerra ens deixa a Coll de Porc.

De baixada mirem de veure en Josep, en Jaume i en Marçal, que s'han posat finalment després de fer vàries cues a la Iglesias-Torres-Casanovas a la Boleta del Portell Estret. Així ens en fan cinc cèntims:

La via supera en quatre llargs d'artificial el pronunciat esperó de la cara nord d'aquesta agulla situada als Frares Encantats.

Tot i que algunes ressenyes marquen alguns llargs totalment d'Ae (alguns passos una mica llargs), en tots hem hagut de fer sorties puntuals en lliure de V/V+. Totalment equipada, trobem parabolts nous cada 2 o 3 burins antics. El cinquè i últim llarg llarg és una curta tirada d'Ae per assolir el cim de la boleta.

És més vertical del que pot semblar a primera vista. Bon ambient.

Bé doncs, una altra al sac, que cada cop costa més de lligar, ja que amb viots tant grans com aquest.... Bé gent, salut a tothom i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!