dimarts, 5 de juliol de 2011

CADE a l'Agulla del Centenar i 1er assalt a l'Anglada-Cerdà de la Boleta Foradada

Una altra setmana al sac, i tornem a ser dissabte. On anem? Està més que clar... A la nord de Frares, que hi trenim una espina allà clavada des de la setmana passada que no ens ha deixat pensar en cap altra via. Sóm en Josep, en Jaume, en Marçal, en Ricard, en Robert, i un servidor. Al pàrking fa prou fresca, i estem a punt de fer un canvi de plans, però no, avui ha de ser el gran dia.



Farem dues cordades, i en Robert, en Ricard, i en Marçal, es posen a l'Anglada-Cerdà a la Boleta Foradada.  Així ens comenten la seva jornada:



Ll1 V+ --  Primer tenim que pujar uns 10m. per arribar a la primera R. i des d'aquí comencem per
 una xemeneia molt dreta de 30m. amb un pitó i un tac de fusta. Es pot posar gairabé de tot, friends mitjans i grans. Anar amb molt de compte a l' entrada a la R1 per les pedres  i la R la  muntem amb un arbre i un spit.




Ll2  6a -- comencen per una fisura amb bona roca i xapem una baga en una arrel, i mes amunt trobo dos tacs amb cordins gairebé junts i a partir d´aqui el següent és un pitó que está petat i més amunt un altre tac també amb el cordí  trencat i el seguent tac sense cordí, després de mirar-m´ho una estoneta i amb joc de friends massa grans que porto deicideixo baixar i tornar un altre dia amb material mes petit, doncs em despenjo de l' últim tac fins la R. i després del arbre fins al terra. Hi tornarem!!!!!!!




En Jaume, en Josep i un servidor, ens n'anem un altre cop a la CADE, a l'Agulla del Centenar. No explicarem fil per randa la via, ja que ja hi ha molta informació per internet, però sí que explicarem el que vam trobar més destacable d'aquest troç de via. Abans però, tornar a fer esment dels pebrots que deuríen de tenir els pioners de l'escalada per obrir vies com aquesta. Un cop hi ets al mig, hi penses i dius, collons!!!!!! Nosaltres amb el material, ressenyes, i informació que en tenim, i ja hem d'apretar en tot moment el culet.



Anem de cara al gra. Em demano el Ll1. La setmana passada em va costar un ou, i aquesta.... tres quarts del mateix, però com que ja saps el que hi ha, doncs m'en surto una mica més bé. Gran part de la tirada és amb A0, almenys és el que faig jo, però hi ha alguna sortideta en lliure que et posa els nervis a to. L'equipament és antic, però hi trobem algu parabolt alternat. I quan uns metres per sota la R1 ens posem de ple al diedre, trobem el que serà la tònica de la via, passos atlètics on hi has d'apretar de valent i a equipar al gust.



En Jaume tira al Ll2, que empalma amb el Ll3, sense gaire fregament de cordes, bàsicament perquè en els 50m que fan les dues tirades només hi troba dos tacs, la R que no fa, i dos pitons. El Ll2, es pot anar equipant amb friends, però cal dir que s'hi ha d'apretar de valent. Al Ll3, ens decantem del diedre un pèl cap a l'esquerra, i per ressalts de roca a controlar, anem pujant en compte fins al capdamunt d'una gran llastra on hi trobem la R3. Des d'aquí, si féssim un riuet cara avall, em sembla que arribaríem a peu de via... En aquesta tirada el coco hi fa molt!!



I el Ll4... Uffffff!!!! Quin llarg!!!!!!! De ben segur que el recordarem molt de temps. S'hi posa en Josep, que pas a pas va superant aquest tram de diedre un xic desplomat,  i que amb la seva experiència ens demostra que de vegades val més  la manya que la força!!!!



De segon, la cosa canvia molt. Els passos surten mica a mica i generalment trobem bon cantell, però és que la verticalitat, el pati que tenim als peus i les assegurances allunyen tant, i són tant del dia ( que les van posar...) que per treure`s el llarg en lliure i de primer es deu tenir de ser un espartanu!!!!!! De veritat que hi ha passos que hi has de fotre força morro. Això sí, un llarg espectacular.



El Ll5, acaba de resseguir el diedre que ja s'ha transformat  en una espècie de fisura, fins al capdamunt de la paret. Una tirada que comença un xic vertical, amb la roca a controlar, i que mica a mica es va tombant fins a fer la R5 a un bon arbre. El Ll6, ja pel vessant sud, és una grimpada fins al cim.
Per fer la via, hem utilitzat 21 exprés, friends repetits de l'estil Camalot 3,2,1,0.75, semàfor d'aliens, alguna plaqueta recuperable, i tascons per escanyar una xapa trencada al Ll1, més reunions i tota la resta.



Una gran via, molt recomanable, això sí, s'hi ha d'anar preparat per tibar-hi de valent i amb el grau ben assolit, ja que a totes les tirades hi trobem passos a equipar on hi haurem d'apretar-hi fort.
Salut a tothom, i passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!!!

5 comentaris:

Pelake ha dit...

Felicitats companys! la CADE es un viote dels que es te que tindre taxat a la llibreta, nosaltres també em obert la "veda" a la cara nord que hi ha cada viote tela de guapo.

GERARD ha dit...

Ei xavalotes¡¡ veig que no us aburriu gens;quina enveja¡¡vaja viote¡¡ jo per aqui dalt nomes faig que canviar volquers i vosaltres anar possant friends..malparits.una abraçada a tots i records.
Gerard.

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats, es veu una via molt treballosa, de les que quedes satisfet!

llembresku ha dit...

Ei gent!!!!!! Pelake, tens tota la raó, és un viote dels que s'ha de fer. Però s'hi ha d'apretar un colló i part de l'altre, eh!! La cara nord és un altre rotllo, i tan sols mirar les parets des de sota de vegades ja talla l'alè.
Gerard!!!!!!! Si haguéssis vingut a fer aquesta via n'hauríes d'haver canviat algun altre de bolquer... A veure quan ens veiem, i cuida i dona records a la família!!!!!
Salut!!!!!!!!

llembresku ha dit...

Jaume, sí que és treballosa, però val molt la pena. És molt de decisió, ja que amb els friends, a la major part de la via et vas protegint, però no deixa de que la verticalitat que té, en tot moment et fa anar físicament i mentalment donant el màxim!!
Salut!