Via Ivan al Timbaler del Bruc

Aquesta Setmana Santa, entre fartaneres de bunyols, llibres i roses, doncs quedem el diumenge per fer una sortideta. Gairebé tots els Xapoutot's estan repartits per diferents parts de la geografia catalana, i part de l'estranger, i finalment coincidim amb en Marçal i en Ricard.

Per Sant Jordi, coincidint amb Semana Santa, ens cau de regal la Bíblia, i com a bons catòlics que sóm, doncs decidim de seguir les seves paraules, així que la primera intenció era anar cap a Agulles. 

La pluja però ens fa canviar de pensament. Mal pronòstic del temps i la muntanya es veu força molla. Un bon esmorzar fa que els núvols s'escampin deixant tímides clarianes al cel. En Ricard ens proposa una via que diu que va fer fa temps, la Ivan al Timbaler del Bruc. Poca aproximació, per si les mosques, i  a més també està a la Bíblia!! Doncs cap allà ens dirigim. Buscant informació, hem trobat aquesta ressenya d'en Joan Asín, que creièm que és la que més s'acosta al que hem trobat.

La via comença amb un llarg molt disfrutón. Un tram de baberesa, seguida per un diedre ens fan gaudir d'uns passos prou verticals amb bona presa i que ens escalfen els musculs pel que ens ve a continuació...

S'ha d'anar una mica en compte amb la roca al tram final abans d'entrar a la R1, però en general és bona. El llarg està ben protegit, tot i això permet l'autoprotecció en cas de cangueli.

Al Ll2 la cosa ja es posa seria. Veient apretar a en Ricard, ens adonem que aquí la cosa es posa guapa. La via continua pel diedre fins que uns metres per sobre es decanta cap a l'esquerra amb un flanqueig impresionant. Un xic desplomat, i amb uns cantos espatarrants però que s'han d'anar a buscar amb passos força atlètics.

Un cop acabat el flanqueig, pugem ja per placa amb uns passos que deunidó! En aquest aquest tram, ens ho hem tingut de mirar varies vegades, ja que la cosa sembla fàcil, però fa de mal dir. Sense cap mena de dubte, un llarg genial.

Llavors continuem amb un canvi de reunió anant a buscar la paret de l'esquerra. Nosaltres fem la R penjats uns metres per sobre de l'arbre. Cal dir que millor fer-ho des de terra, que deu ser molt més cómode. Un bon flanqueig cap a l'esquerra ens deixa a la vertical d'una altra placa. Una placa guapíssima, on hi has d'apretar de valent entre passos amb bon cantell, i passos finets de collons. Aquí si es fa en artificial, potser obliga una mica ja que hi ha xapes amb certa alegria, però com dèiem abans, fa de mal dir...

A sota en Marçal apretant dels bons cantells que trobem en aquest tram...Realment, és un altre llarg guapíssim. Mentre arribem a la R4, comença a ploure. Collons, mal lloc. Ens mirem, i no fa falta dir res més.
Avui pillarem!!!!!!!!

Tan si com no, en Ricard diu que cap amunt, que ja queda poc. Així que nou flanqueig cap a la dreta amb la roca mullada, pillada d'Ao per superar el desplom i remuntar al diedre, i recte amunt fins al cim amb la roca cada cop més molla.

Aquest tram, tot i ser molt boníc, no el disfrutem tan, per la inseguretat de cada pas. Tot i això, ens plantem al cim i de cop i volta deixa de ploure. Una gran via que ens ha fet apretar de valent, i que desconeixia totalment. I és que Montserrat de segur que deu estar plena de joies com aquesta que mica a mica esperem anar descobrint.

El descens el fem caminat per una espècie de rampa que ens deixa a les vies esportives de sobre el Gerro, i ja fins al cotxe per bon camí. Ja hem estrenat la Bíblia, però ens queda moltíssim per fer encara. Amb tot això, ja queda menys per dissabte...

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!