Anglada-Guillamón + Vidal-Farreny a les Bagasses

Entre setmana una trucada amb en Ricard i ja tenim tàpia escollida per dissabte. Arriba divendres al vespre, trucadetes de rigor per quedar. Anem a Terradets, a la Paret de les Bagasses, i marxem molt però que molt d'hora. Som en Jaume, en Font, en Marçal, en Ricard, i un servidor. És la segona vegada que visito aquesta paret, i després de la primera em vaig ben jurar que a la pròxima havía de sortir per dalt. Per en Marçal, i en Font, és la primera visita. Arribem a la font, ens mengem un bon entrepà mig morts de fred per l'aire que corre, mentre ens mirem aquest troç de paret. Ens repartim, en Ricard, en Jaume i en Font aniran junts ( próxima entrada al blog), i en Marçal i jo ens posarem a l'Anglada-Guillamón.

De camí a la via, llista d'espera a la Cade. Són les 10 del matí. Portem la ressenya dels Kutrescaladors, i realment sense ella no se si les coses ens hauríen sortit igual. Des d'aquí, agraïr el curro ( i la memòria que deuen tenir...) a l'hora de fer l'explicació de la via.

No explicarem llarg per llarg, ja que nosaltres de memòria justegem una mica, però sí el que més sens ha quedat d'aquest troç de via. Tant el Ll1, com el tram del jardí ( que fem en ensamble caminant ), són molt evidents, pero a partir d'aquí, si no segueixes bé la ressenya, doncs el més fàcil és sortir de la via, tot i que el terreny és molt ajagut, doncs deu ser fàcil fotre's en un fregat, amb la pèrdua de temps suficient per complicar l'ascenció.

 Al llarg següent del jardí, comença per una repisa molt evident, al cap d'uns metres hi trobem un parell de buríls junts, i seguim per la repisa fins trobar una espècie de diedre que s'enfila recte. Aquest no l'hem d'agafar, i hem de continuar flanquejant tot i que es vegi un xic enrabessat i amb força vegetació. Trobem un pont de roca, i uns metres enllà, una gran savina amb algún cordino on fem la R.

Llavors continuem flanquejant, i a la vertical d'una gran sabina ens hi comencem a dirigir. S'hi pot fer R, però nosaltres la passem de llarg, direcció una altra savina que es veu recte amunt. Uns metres per sota a l'esquerra d'aquesta, trobem una gran repisa amb dos parabolts, on nosaltres fem la R. Aquí arribem amb 60m justos de corda. Continuem recte amunt, algun passet més finet que altre, però disfrutant arreu, i arribem a una altra gran repisa amb dos parabolts on fem la R.

Ara, a la dreta, ens ve un diedre guapíssim el qual superem per colocar-nos a una altra gran repisa Sota d'un tram desplomat. En aquesta repisa, tirem al màxim cap a l'esquerra, i fem R a l'últim arbre.

La següent tirada, potser és la més dura del tram que hem fet de l'Anglada. Comença per l'esquerra, anem a xapar una gran savina molt evident, i comencem a fer un flanqueig cap a la dreta sota un altre sostre, amb passos d'aquells finets, finets. El flanqueig ens porta a l'evident diedre, que per la placa de la dreta amb un tram molt vertical i amb roca rotllo Vilanova de Meia, doncs anem superant tot pensant en aquells que van passar per primer cop per aquí. Deunidó quins pebrots que debíen tenir... A mitja placa, i a l'alçada d'un pitó, hem de mirar cap a la placa de l'esquerra on sobre una repiseta trobem la R amb dos parabolts. "Al loro" amb el fregament de cordes en aquesta tirada.

El següent llarg segueix pel diedre, fins que es transforma en una espècie de xemeneia, que superem per l'esquerra,  la qual ens deixa a la feixa. Són 2/4 de 3, anem bé d'hora, i fot una calda de mil dimonis. El cansament comença a fer acte de presència. Menjem, bebem una mica, i seguim. Caminem un tram de la feixa cap a la dreta, i un cop passada l'evident canal, ens decidim a continuar per la Vidal-Farreny.

Comencem per terreny ajagut, fins que ens trobem un ressalt assegurat amb un parabolt. El superem i anem tirant amunt. Les cordes tiben de valent, i les forces justegen. En Marçal em crida que ja no hi ha corda, i surt a l'ensamble. Segueixo fins al peu d'un altre ressalt amb un altre parabolt. Faig la R en una savina. Superem el ressalt, i seguint amunt, a la part dreta de la base de la placa final trobem una còmode R de dos parabolts units amb una cadena. Aquí la cosa es posa més dreta, i amb bon cantell, i una roca molt aspre, pugem per una espècie de diedret fins que ens apareix la fisura final que ens té de portar al cim de les Bagasses. Trobem dos caps de burí, i fem la R. No és per tirar coets, però si està prou bé.

I aquesta, per nosaltres, és la cirereta del pastís. Sense cap mena de dubte el llarg més dur del que ens hem trobat. Ens dirigim cap a l'esquerra, a buscar l'evident fisura. Xapem un parabolt, i a partir d'aquí, festival del canto. Es va pujant amb passos atlètics, i l'únic que ens fa dubtar, és el cansament acomulat que portem a sobre. Aquí, mal lloc per reposar. A l'alçada d'un parabolt sortim cap a l'esquerra, per l'esperó. Aquí hi ha una repiseta molt bona, on aprofitem per fer un bon repòs. Miro amunt, i veig un pitó molt amunt. Passem del bon canto, a la placa fina de collns. Quin mal rotllo. I quin pati que tenim a sota!!!!!No s'hi pot posar res. Aquests ultims metres van ser el que més ens van costar de la via. Un cop superats però, estem al cim!!!!!!!!!!!!!!!!!

Collons quina via!!!!!!!!! Ens sentim plenament realitzats. Potser que la gent digui que és la més fàcil de la paret, però a nosaltres ens ha costat lo nostre. Què dir a grans trets? doncs que és molt recomanable, roca molt bona per on hem passat, graduació clàssica de no anar justos de grau, equipada només on fa falta amb equipament en algun cas més que de dubtosa fiabilitat, però que et pots anar autoprotegint molt bé. Portar-hi cintes per savines, unes 14 cintes exprés, i friends de totes les mides que tingueu. Nosaltres vam posar-hi fins el Camalot del 3. Nosaltres hem trigat 7 hores més 1 pel descens.

El descens el fem seguint per l'aresta per camí prou marcat, un parell de desgrimpades, trobem un parell de trams amb cadenes, i finalment un parell de ràpels (es pot fer amb un de doble corda) ens deixen a la feixa. D'aquí caminant fins a la carretera on trobem als companys. Avui arribarem tard a casa, però aquest bon record, ja no ens el podrà treure mai ningú del cap.

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!