El vol de l'home ocell a Les Agudes

Feia molt de temps que tenia ganes d'aquesta via, però mai tenim  tirada a anar cap aquest racó del Montseny. Un racó molt tranquil, només

Amb en Marçal trobem un dia. Farà fred? És que a aquella alçada, l'airet... fa de mal dir. Sortim ben d'hora, aparquem al lloc indicat en varies ressenyes que hem trobat per internet. No hi ha cap més cotxe. No ens extranya, a aquestes hores... I agafem el corriolet molt ben marcat amb fites, que amb forta pujada ens deixa a peu de paret. L'inici de la via no té pèrdua, de fet es veu la placa per on pujen els dos primers llargs des d'un troç lluny. A peu de via trobem una placa metàl.lica.

Sabem que és una via d'anar-nos buscant una mica la vida, i que està semiequipada. Així doncs, carregats de trastos comencem.

L'inici, no és molt engrescador. La roca es desfà als primers metres, i no dona gents de confiança. A l'alçada d'una savina, ens posem en una fisura on trobem el primer pitó. Uns metres per sobre, a sota el sostre, un espit lluent ens ensenya per on hem d'anar. El xapo, i mirant, veig una fisura que puja per l'esquerra amb una baga uns metres per sobre, i ben marcada de magnesi. Segons la ressenya però, hem d'anar per la més evident de la dreta. Hi vaig, m'ho miro per superar el sostre hi ha bon canto, però per sobre? No és veu res, i la fisura es veu molt ample per els friends que portem. Collons, ja hi sóm, esquerra o dreta? Doncs al veure els indicis humens de la de l'esquerra cap allà vaig. Supero el sostre per encara més a l'esquerra, i un cop a sobre torno cap a la dreta per anar a buscar la fisura principal, i recte amunt fins al cim de l'esperonet on trobo un pitó. En aquesta tirada he trobat un pitó i un espit, però es pot complementar prou bé.

Llaço un gran bloc amb el pitó i faig la R1.

A partir d'aquí, un centenar de metres per una divertida cresta ens porta al capdamunt de la canal on trobem un arbre. Al seu davant, un espit ens marca el camí. Aquesta aresta la partim en dues tirades assegurant a cos, per poder-nos veure en tot moment.

Fem un flanqueig cap a l'esquerra, i apareix una espècie de canal. Ens dirigim a la paret de l'esquerra d'aquesta, i la cosa es posa dreta de veritat. Tres pitons, i un espit protegeixen aquest tram. Hi ha cantell, però és molt atlètic i físic. Nosaltres passem amb A0 com uns campions. Després de l'espit, la cosa es posa més humana, i ens apareix un diedre guapíssim de veritat.

Hi trobem algun pitó, i el complementem amb algun friend . Són uns passos atlètics i realment disfrutons. Al capdamunt del diedre, passem a la placa de la dreta. Quin tram de placa!!!!!!!!! Llisa que flipes amb les preses justíssimes pes passar. Protegit amb un pitó amb un troç de cable d'acer, i ja passat el tram més finet, amb un espit. Quin llarg més guapo!!!! Força exigent, però ben protegit.

Fem la R3 amb un parell de pitons, un d'ells un xic amagat.

Superem el ressalt, i just a sobre tenim un arbre on hi fem la R4. Just al davant trobem un tram vertical, i disfrutón, protegit amb dos pitons. Aquest ens porta a un diedret ja més assequible protegit amb un pitó, que ja ens deixa a pocs metres de la cresta dels Castellets. Fem la R5 a un parell de parabolts nous de trinca, i d'allà caminant per la cresta fins al cim de les Agudes.

El camí de descens el fem per el camí de baixada cap a Santa Fe, que passa per font Martina, i a partir d'aquí, deixant el camí de marques vermelles, continuem per un camí que va vorejant la muntanya fins a deixar-nos al camí de l'aproximació. En total 1 horeta de descens.

Una via molt xula, amb premi, que ens permet assolir aquest cim tan proper de casa, i que resta aquí mig oblidada. El pròxim dia, a per la Terra incògnita, que també ens la deixen molt bé.

Salut a tothom, i fins a la pròxima!!!!!!!!!