dimecres, 23 de març de 2011

Normal, Perez-Vergés + GAM, i Anglada-Guillamón + arribem al cim per on sigui, al Cavall Bernat

Dies enrera, en Bosch, un amic d'Arenys de Munt ens fa una proposició indescent. Té un company de feina que vola amb un aparell (ara no se quin nom ens va dir...), i que si un dia anava a pujar al Cavall Bernat, vindria pel cel, i ens faría fotos. En Bosch tot i no haver escalat mai ens fa la proposta d'intentar-ho. Nosaltres, en un llarg debat, ja que ens costa molt de convèncer per anar a escalar, li diem que quan ells vulguin, i el dia escollit va ser dissabte.



 Som un bon grapat, i ens repartim en tres cordades.


En Marçal, en Font, i en Bosch es posen a la normal. Ni en Font ni en Bosch han pujat mai al cim del cavall, i estan molt il.lusioinats. A part, en Bosch és el primer dia que es posa uns gats per tocar roca, així que poc a poc i bona lletra. Al final, amb l'ajut d'algun "pas d'ombros", van pujant mica a mica fins a arribar al costat de la moreneta.


Pel que fa a mi, em poso amb en Catà, que des del dia de la Filigrana i el famós pas del clau encimentat no es posa els gats. D'això ja fa quasi un parell d'anys, però al comentar-li que anavem al cavall no es va poder resistir. Doncs a treure el rovell... Ens posem a la Pérez-Vergés. La via ja l'havíem fet sencera, però avui l'intenció és d'un cop a sota la berruga decantar-nos i sortir per la GAM.


El Ll1, és un llarg molt disfrutón, on s'ha d'anar xino xano mirant aquí i allà per a escollir bé on agafar-nos. L'alegria entre les assegurances ( sobretot la primera ) ens fa anar ben atents en tot moment, però disfrutant a cada pas. Als poc metres abans d'entrar a la R1, la cosa s'enxerina i trobem uns passos més finets.
El Ll2, comença ben vertical però amb més canto. Aquí no val a entretenir-se, ja que les piles es van fonent mica a mica, i superada una baumeta, la cosa s'ajeu fins a la R2.
El Ll3, comença més ajagut, però no veiem cap assegurança. Anem fent metres, i veient que no trobem res prou sòlid per assegurar-nos, ens dirigim cap a una llastra molt evident a veure si hi podem posar algu. Doncs a l'alçada d'aquesta, a l'esquerra hi trobem la primera assegurança. Mirem amunt, i la següent està molt lluny. Mica a mica i gaudint de la placa arribem a la R3, no sense abans d'arribar-hi trobar uns passos prou finets i amb l'assegurança a can taps que ens posen els nervis a flor de pell. Aquesta tirada només té un parell d'assegurances. Xapem la R3 i ja ens dirigim a fer el flanqueig cap a la dreta ja per la via GAM. Amb uns bons Ao, i un ultim on hem de treure l'estrep arribem a la R de la GAM.


El Ll4 ( que fem ), ja de la GAM, puja per un diedre guapíssim, força vertical i amb bones preses que ens fan apretar i xalar-hi de valent. Està protegit als trams més durs, i a part s'hi pot posar algun friend gros, i alguna sabina.
Arribem a la R del cim de la berruga, i ja per la normal fem cim. Collons quina via més xula. A nosaltres aquesta combinació ens ha agradat moltíssim. En Jordi diu que ja s'ha tret tot el rovell, a veure si no deixa que se li torni a posar...


Amb un parell de ràpels ens posem a la base de la normal, i allà ens retrobem amb en Marçal, en Bosch, i en Font. Ens posem al solet i observem com van pujant en Ricard, en Jaume i en Lluís, per l'Anglada-Guillamón, però millor ens explica els fets en Ricard...



El primer llarg es fa per la canal entre els arbres, en Jaume el va empalmar amb el segon i com que no portava moltes cintes va tenir d'anar fent invents per xapar. En aquest llarg, fan falta plaquetes recuperables.


Al 3er. llarg vam començar uns quants metres en lliure però desprès tot en artificial fins el penúltim llarg.

Les assegurances estan una mica antigues i vam fer servir friends de totes les mides. Fins i tot encara hi queda algun passet de plom. Ves a saber el temps que porta el " tio " allà i encara aguanta quan ens hi penjem com xoriços .


A l'últim llarg no vaig fer cas de la meva poca memòria que encara en queda de quan la vaig fer fa uns quans anys, i em vaig refiar de la ressenya que portava que marcava sortir per l'esquerra i no per la dreta de la R. i aquí va començar una petita odissea per poder sortir d´allà amb els mínims danys possibles i amb una mica de sort, i els companys que ens observaven des del coll i em guiaven entre el mar de pedra. Finalment vam arribar a la R. del capdamunt de la berruga i d´aquí a veure la moreneta.



A la foto de sota podem observar el llarg flanqueig que van fer els companys per sortir. Ens van fer passar una estona d'aquelles que no molen gaire, però d'aquestes coses se n'aprèn, i curteixen de valent. Si arribem a portar la camara de vídeo, de segur que surten amb en Calleja o a National Geographic, per lo salvatges que arriben a ser...
Per veure-ho amb un altre punt de vista http://fentelmiku.blogspot.com/2011/03/anglada-guillemon-al-cavall-bernat.html


En definitiva, una gran jornada que pot ser un referent, el dia del pare al Cavall!!
I a més, sis d'Arenys de Munt al cim del Cavall Bernat, en un dia!!!!! Històric!!!!!!!! Això ni els 3oo espartans ho van aconseguir!!!!!!!!!!
Apa, salut a tothom!!!!!!!!!

6 comentaris:

Roque ha dit...

Enhorabona a tots per les vies. La GAM fa temps que tinc ganes de fer-la, però em faria gracia passar per sota la berruga.
Veig que la Pérez-Vergés també te bona pinta, la tindrem pressent.

Salut i records.

lluis ha dit...

No sempre una imatge val mes que mil paraules,pero hi han cops que millor no dir res, tot i qie algu ho havia de dir!!!
felicitar a tos especialment els meus companys de cordada !també en Bosc en Font i en Cata que ja diran el dia per veure cava!!!

Jaumegrimp ha dit...

Bona colla de vies! la Pérez-Vergés combinada amb la GAM ha d'estar molt, però que molt bé!
a més així t'estalvies l'artifo de la Pérez, que no vegis com costa xapar el primer espit!!

Mingo ha dit...

Albert vau colapsar les vies del Cavall, je je. La combinació amb la Gam deu estar be, doncs t'estalvies l'artificial. L'Anglada és una via que m'agradaria tornar-hi, doncs hi vam anar amb tascons i la penúltima tirada ho vam passar malament pq faltava un pitó en el desplom i fotia vent. Enhorabona Colla

Cataman ha dit...

Com hem vaig deixar enganyar...quin patiment.
"No hay razón para buscar el sufrimiento, pero si éste llega no temas; míralo a la cara y con la frente bien levantada." Nietzsche

Bruno Planterose ha dit...

Viote!!