Esperó màgic a la Prenyada

Aquest cap de setmana, quedem amb en Ricard. La resta de companys tenen compromisos varis. No tenim clar el que fer, depèn del temps farem una cosa o altra, dèiem ahir. Doncs amb aquestes que xerran surt el nom d'aquesta via, per mi una d'aquelles que miro de reüll, i per ell que em comenta que fa x anys ( això no es diu!!!), que va tenir de baixar de la 1a R. Només feia 6 mesos que escalava. Doncs capa allà anem. Tenim referències de que està equipada amb assegurances antigues, i amb "vidilla" entre elles. Li demano a en Ricard per començar al 1er llarg, i així veure de què va el tema.





Doncs comencem amb els peus de gat ben molls per la neu que trobem a peu de via, des d'on ja veiem el primer buríl. La cosa no comença difícil, una mica ajaguda i amb canto aquí i allà, però no val a badar. Un cop a la primera assegurança, flanquegem a mà dreta, trobem un altre spit o buril ( memòria de peix!!!), i ja ens trobem en una fisura que anem superant mica a mica amb bona presa. Hi trobem tres pitons, una savina, i es deixa protegir bé amb friends petits. Un cop al capdamunt de la fisura, hem de flanquejar cap a la dreta per anar a buscar una altra savina on hi trobem la R1. En aquest flanqueig la cosa s'adreça, i hi trobem un parabolt. Jo a part coloco un camalot 0.75, abans d'arribar-hi.



Un cop a la R1 ( totes les R, estan reequipades amb dos parabolts, pel que fa a la via només hem trobat el del Ll1, la resta són burils i spits de l'època), miro el que ens espera. Collons, collons!!! Tota la placa que es veu dona la sensació de que desploma un xic de dalt a baix!! Mentre puja en Ricard, miro de reüll amunt, busco per on va la via i ja veig les dues primeres xapes. Deu ni do el que allunyen i en l'estat que es veuen no dona gaire bon rotllo pensar en una possible caiguda. En Ricard s'hi posa i mica a mica es treu el llarg.

El llarg és molt vertical, fins i tot desploma una mica, però hi ha bon canto si el busques. Mica a mica deixem el cangueli i comencem a disfrutar veient aquest camp de patates vertical. Ho dic des del meu punt de vista de segon de cordada ja que si fos al contrari, ja estariem un altre cop a peu de via!!

Realment hi ha algun bolo que... jejeje, permet fer una mica el burro!!!!!

El Ll3 té un inici que se'ns ha fet potser el més dur i exposat de la via. Molt dret, fi, sense veure la primera assegurança, i que si caus et fots una nata a sobre la R2 que no vegis. En Ricard ha posat un friend en un forat abans de veure la primera xapa. A partir d'aquí, anar fent fins la R3.

Aquest llarg, només hi hem trobat tres assegurances, i hi ha posat un friend i un merlet. S'ha d'escalar molt bé de coco, ja que els nervis aquí poden fer una mala passada.

I l'últim llarg, doncs també deu ni do amb la sortida. Es xapa un pont de roca, et desvies cap a la dreta i amunt!! Però si us haig de ser sincers, el més xungo de la via, l'arribada al cim. Té uns metres finals amb l'última l'assegurança ja força sota els peus que no et deixen respirar fins a la R.
Collons quina via que hem fet avui!!! Bé, que s'ha currat en Ricard, que està fet un "fenòmenu"!!!! Vies com aquesta, per mi, donen a pensar el que vols anar a buscar a la muntanya. Potser que t'agradi escalar, però en llocs aixì s'ha de fer quelcom més que escalar: pensar, i estar molt tranquil en tot moment.

El descens, en un ràpel llarg fins al collet del darrera la Prenyada, i fins a Sant Benet.

Un dia per recordar, amb una gran via, i sobretot, una gran companyia.

Salut, i fins a la pròxima!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!