Panxa del Bisbe i Miranda de Sant Benet

Dissabte passat ens trobem gran part de Xapoutot's. Amb aquesta colla impossible no disfrutar ni que sigui de l'esmorzar!! El nostre destí va ser la zona de Sant Benet, tot i que com pintava el dia, amb ruixats constants, varem estar a punt de quedar-nos a la zona del Monestir. Ens vam repartir amb tres cordades, de tal manera que:

En Ramon, en Josep i l'Isabel varen fer l'Aresta del Violí. Feia dies que en Josep ja li tenia ganes. Què dir d'aquesta via, doncs que és molt disfrutona, tot i que no val a badar-hi.


La roca, genial, la dificultat, força assequible, però repeteixo, no val a badar-hi ni pensar que és una via xupada, ja que les assegurances ( parabolts ) t'obliguen a escalar força entre elles.

Al 3r llarg, quan fem el flanqueig per sota el sostre cap a l'esquerra, té uns passos força psicològics, ja que l'ultima assegurança xapada queda força per sota els peus, i es prou fi fins a la següent. Tot i això, és una via genial.

En Marçal i jo, varem fer la seva via veïna, la Stradivarius. El dia que vàrem fer l'Aresta del Violí ja ens la vàrem mirar i vam dir que havia de caure. Quin viot!!!! el 1er llarg, al.lucinant. Uns 55 metres de V mantingut en tot moment amb potser un pas que destaca més al superar una mena de bombo. Les assegurances ( parabolts ), segueixen la mateixa tònica de la seva veïna, t'obliguen a escalar força tot i no estar extremadament lluny. I és que la qualitat de la roca, et fa disfrutar de cada pas!!

El Ll2, encara millor. Segueix el mateix tipus i qualitat de roca, però amb uns graus més d'inclinació. De fet, és dret de collons!!!! Però amb unes preses d'escàndol!!! I molt ben assegurat. De segur que no serà l'última vegada que faig aquesta via!!!

Aquí teniu els components de l'assalt a la Miranda de Sant Benet: Ramon, Josep, Isabel, Marçal, i un servidor.

I en Ricard, en Jaume, i en Roberto, es posen a la Panxa del Bisbe, a la via del Cabra. La via comença a l'extrem esquerra de la Panxa, quan es separa del camí, al costat dret d'un tram amb arbres. Des de terra la primera assegurança ( burils ) no es veu.

Dir que la via és molt mantinguda en tot moment, i que al tram de 6a del Ll3, el segon buril està trencat, però pujant una mica de peus s'arriba a l'altre. A partir de la R3, s'arriba al cim per terreny fàcil i sense assegurances.

Aquí els components de l'assalt a la Panxa del Bisbe: en Jaume, en Ricard i en Roberto.

I aquí vistos des de la Miranda de Sant Benet. Aquesta foto els hi ha costat molts calers!!!!!

I aquí tota la colla de ple!! Moltes gràcies als fotògrafs ( Ramon i company) que van dir que havien anat a l'Elefant. Si ens llegiu, molts records i de segur que si ens tornem a trobar faran veure que son guiris i que no entenen el que els hi diem!!!

Un gran dia, amb una colla encara millor. A veure si podem reunir-nos tots plegats ( eh, Gerard i Dani!!!! ) i en fem alguna de bona, si més no un bon tiberi!!!!!!!!!!!!!

Salut a tothom !!!!
Aneu en compte amb els petards (amb el cava no cal, jejeje!!!!) i sobretot recordeu de passar per l'ombra!!!!!!!!!!!!!!!

Apa siau!!!!!!!!!!