Marxa de Resistència de Cap de Rec

Molt bones a tots. Primer de tot avisar de que aquesta entrada al blog no és d'escalada, sinó d'una de les activitats que més m'agradava practicar abans de començar a escalar, les travesses de resistència. I a més, de les que he pogut fer, les que més m'han agradat són la travessa del Montseny, i aquesta, la del Cap de Rec, per el seu traçat per l'alta muntanya i el seu espectacular paisatge que ens acompanya en tot moment.
La nostra aventura va començar divendres al vespre, ens passem a buscar en Joan, en Miquel, i en Josep, i carretera amunt fins a Ribes de Freser. Allà em quedat amb en David, un bon amic de Figueres. Un cop tots junts, ens repartim als cotxes, i la pròxima aturada, a fotre'ns un bon tiberi a mitja collada. Embotit, peus de porc, i un bon vinet, què més podem demanar!!!! Arribem al refugi de Cap de Rec pels volts de mitja nit i preparem el vivac. La nit, com no espectacular. Es veien totes les estrelles perfectament Vam veure el carro ( amb el pic i la pala, jejeje, coses del vi!! ), i una lluna que ho il.luminava tot. En definitiva, que quasi no vam aclucar ull, entre riures i la boca com un suro que duiem dels peus de porc. A les 5 ens llevem i comencem a preparar. La marxa comença a les 6. Quins nervis!!!!


El recorregut que ens espera, ja el coneixem de fa un parell d'anys, però ens impresiona com el primer dia. En David, i en Josep la faran corrent. En Joan, en Miquel i jo, caminant. El recorregut comença amb uns 5 Km de baixada (410 m de desnivell negatiu) fins al poble de Viliella. A partir d'aquí, fins al refugi de l'Illa, ja a Andorra, 14 Km amb un desnivell positiu d'uns 1000 m, ja et comencen a posar les cames a to.

Això sí, el paisatge ho compença tot. Un cop al refugi de l'Illa, ens espera un descens llarg i fatigós
per la Vall del Madriu d'uns 15 km, amb uns 1300 m de desnivell negatiu. A mitja baixada, sorpresa!!! ens trobem amb el mega crack Toni Ramon i el seu pare que van a caminar per la vall del Madriu. Quina sorpresa més agradable!!!!

Amb 6 hores i 13 minuts ens plantem a l'avituallament més potent de la prova. Allà agafem forces, moltes forces. La pujada que ens espera és molt temuda, i les forces ja no estan per tirar coets. 2 minientrepans de buti, 3 mitjes cañes de xocolata, una mica de bull, 3 gots de cocacola, glucosa, i no recordo què més ens refan una mica, jejejeje.

Ens agafem la pujada amb calma. Són 1400 m de desnivell positiu en uns 12 km fins al collet de Sant Vicenç. Pel mig però tenim el refugi de Perafita, amb un control i una mica d'avituallament.
De cop i volta en Miquel ens diu que vol parar a reposar una mica. Fa mala cara, i és que la calor i la forta pujada passen factura. Fem un troç més, cada cop se'l veu pitjor. Ho està passant malament de veritat.

Marejat i sense forces, mica a mica, arrivem al refugi de Perafita. Allà s'estira a l'ombra. No tolera ni l'aigua, ni glucosa ni res. Amb en Joan parlem amb l'organització, i veient que la cosa no millora, i que aquí no es pot abandonar per medi de transport terrestre, decidim avisar als bombers.

En uns minuts ja sentim l'helicopter. Donem les gràcies a l'organització, i als bombers per la seva efectivitat, i rapidesa.

Se l'emporten a l'Hospital d'Andorra, i allà li faran el que li hagin de fer. Ara, amb en Joan, ens hem d'afanyar per arribar. Hem d'agafar el cotxe i anar a l'hospital a veure què. Truquem a en Josep i en David. En Josep ja ha arribat, i en David encara no.

Collons, encara ens queden uns 400mts de desnivell fins al collet, i llavors 550m de desnivell de baixada en 10 km per l'arribada. El tram final se'ns fa llarguíssim, i a més s'ajunta el cansament, la son, i sobretot la pressa per veure com està en Miquel.

Al final, arribem, i ens esperen en Josep i en David. Quan els hi expliquem els fets, queden bocabadats. En David també ha agafat una "pajara", i s'ha quedat clapat 2 hores al Refugi de Perafita, pèrò ha pogut continuar i arribar.

Amb aquestes que agafem el cotxe i cap a Andorra falta gent. Arribem a l'Hospital, i allà ens trobem a en Miquel. Ha patit una forta deshidratació que l'ha deixat Kao. Fins que se li normalitzen les forces i els resultats de les proves no són normals, no el deixen marxar. Llavors uns dies de bondat, molta aigua, i menjar suau, i ja tornarà a la normalitat. Des d'aquí dir també que l'assegurança de la Feec va respondre perfectament. La tornada ens la vam anar repartint a estones, conduia el que menys son tenia al moment, o més aviat el que no dormia!!! Un dia ben aprofitat, jejeje!!! Després dels aconteixements, uff, quines ganes de que sigui dissabte vinent!!!!!!!!!!!!

Salut, i passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!!!!!!!