Mantecas a la Roca Alta

Dissabte quedem ben d'hora en Jaume, en Ricard i un servidor. Anem direcció a Vilanova de Meià. En Ricard fa molts anys que no hi va, i tan per en Jaume com per mi, és la primera vegada. De fet, és la meva primera visita al Montsec. Les ganes poden més que la son, almenys per alguns!!!! jejeje. La via escollida és la Mantecas a la Roca Alta, la qual tenia entreguardada des de fa temps, entre blogs i el llibre de les 100 millors.




Pel que fa la via, resumir-la en una frase és simple: " Viote que t'hi cagues!!!! "
El Ll1, comença en una fisura molt marcada. La tirada és espectacular. Vertical i molt mantinguda, no dona repòs quasi fins a la R. En Ricard arriba a la R1 amb els braços com butifarres però amb la tirada sota el braç.






Quan ens hi posem amb en Jaume, ja veiem quin pau calça la via, i també arribem a la R1 força atrotinats.

El Ll2 comença amb un lleuger flanqueig cap a l'esquerra, per superar el sostret. En aquest tram
trobem un clau, i un parabolt que protegeixen el pas. A partir d'aquí, seguim ja recte amunt per anar a trobar la R2 al peu d'un marcat diedre. Des de que sortim del sostret, fins a la R2, no hi trobem cap assegurança, però es pot protegir molt bé amb friends.

El Ll3 segueix el marcat diedre fins al capdamunt, i llavors fa un flanqueig cap a l'esquerra per anar a buscar un altre diedre, on al seu final hi trobem la R3. En aquesta tirada no hi trobem cap assegurança, però en Jaume amb els amics hi fa meravelles!!!

El Ll4 comença amb un lleuger desplomet protegit amb un clau, i segueix amunt en tendència cap a l'esquerra per anar a buscar una placa força vertical protegida amb un parell de parabolts. Passada aquesta placa, trobem una repisa on hi ha la R4. Aquest llarg és preciós de veritat.

En aquest tipus de roca, estem totalment d'acord de perquè els friends es diuen com es diuen!! Les assegurances estan realment on fan falta de veritat, però es pot autoassegurar molt bé en tot moment amb els "amics"!! Ahir els amics treien xispes a cada llarg!!

En aquest llarg, no ens hem de confondre amb una línia de parabolts que segueix més cap a l'esquerra, a l'ultima placa que trobem per sota la R4. A sota en Ricard i en Jaume pujant el LL4.

El Ll5 segueix en tendència cap a la dreta per una placa protegida amb un parabolt, fins anar a petar a una repisa que seguirem fins a trobar la R5.

I finalment, el Ll6 que ens reserva la cirereta del pastís final!!! Segueix una fisura fins que al final comença a desplomar, i llavors es decanta pel desplomet cap a l'esquerra, on trobem els passos més durs de la via, i un cop superat aquest, recte amunt fins a trobar la R final.

El desplomet, està protegit amb dos parabolts i un clau, i per sobre d'aquest un altre clau. En Ricard se'l treu en lliure després d'un repòs abans d'afrontar-lo. Jo, el probo de segon, veig els passos marcats amb magnesi, em poso al mig del fregat, em quedo sense pila i no arribo a un canto salvador que em salvaria del marrón, i em quedo penjat com un xoriço del Vendrell!!! Quin iuiu!! Un cop penjat, em remunto, i el passo en A0. Arribo al cim rebentat!! A en Jaume li passa tres quarts de mateix!!!!

A estat una jornada excepcional. El sol ens ha acompanyat en tot moment. No ha fet gota de vent. I l'estreno del Montsec de segur que no l'oblidaré mai. Una via genial!!!

Però encara no estava tot. Quan arribem al cim de la Roca Alta, tenim una panoràmica genial del Pirineu. No hi ha ni un núvol!!! Aquí mengem i bebem ( aquarius!!! ) durant una bona estona, observant aquesta meravella de territori que tenim!!

Ja de baixada, no deixem de mirar la paret, i ens adonem que hi ha una cordada a la via Amadeus. Collons deu ni do amb la penya!!!! Aquesta queda pendent.... en somnis esclar!!!!!

Entre la via de la setmana passada, i aquesta, és impossible no tenir ganes de que arrivi dissabte vinent!!! Fins llavors, arreveu-re, i comenceu a passar per l'ombra, que el sol ja apreta!!!!!!