Via delle Bocchette Centrali

Aquest estiu, amb en Joan i en Toni, varem decidir d'anar a visitar el massís de Brenta. Des de feia temps que teniem ganes d'anar cap a Dolomites, i disfrutar del seu paisatge espectacular. Només hi varem poder estar un parell de dies per causes de la meteo, però els varem aprofitar de valent!! A sobre, els tres a la plaça de Madonna di Campiglio.
El primer dia vam decidir d'anar a fer un dels trams més macos de la Bocchette, el central. Cal dir que la Bocchette és una via ferrata, o camí equipat, que travessa tot el massís de Brenta. Al ser tant llarga, es pot dividir en varies jornades i dormir als refugis que hi ha situats al massís. A sobre, de camí cap al refugi Casinei.
Ens varem llevar ben d'hora per arribar amb el nostre propi cotxe, i no tenir d'agafar el bus, fins al refugi de Vallesinella, i d'allà començar a caminar primer en direcció al refugi Casinei, i després al refugi Brentei. A sobre, de camí entre el ref. Casinei i el ref. Brentei.
Des del refugi Brentei, ens dirigim cap al refugi Alimonta, i d'aquest fins al coll on comença el tram de la Bocchette Centrali. A sota, de camí entre el ref. Alimonta i el coll on comença la via.

En total, des del ref, Vallesinella fins al coll són uns 1200 mts. de desnivell, però que es fan molt bé, degut al bon camí i l'impresionant paisatge que ens envolta. La via comença per unes escales verticals que ens porten fins una cresteta. Seguint la cresta ens porta cap a una repisa que ens dirigeix cap a l'altre vessant del massís. A sobre, inici de la via, i a sota, passant per la repisa.
La via, generalment segueix terrasses molt vertiginoses que si no fos pel cable, de segur que no hi passariem tant alegres!! Cal dir que està quasi tota equipada amb cable, i dic quasi, perquè hi ha algun tram que no n`hi ha, però en el que disminueix el risc de caiguda.
El paisatge és espectacular des de l'inici de l'aproximació, passant a ser al.lucinant al tram de via!!! A estones sens posaven les boires enganxades a la paret, donant una sensació indescriptible!!
Seguint la via ens dirigim cap al peu del Campanile Basso. Com canvia aquesta muntanya d'una vessant a l'altre!!!

Al peu de Campanile, tornem a canviar de vessant, i per més terrasses arribem al coll de Brenta, on a través d'unes escales, baixem ja a peu pla i a tornar cap al cotxe.
Hi ha algun tram, on hi ha taulons que fan de pas. Realment fa una mica d'impressió!!
A sota ja baixant de la via.
A nosaltres ens va fer molt bon temps, però ens imaginavem que si per mala sort alguna tormenta agafa algú a mitja via, no vegis quina por, ja que amb tant de ferro per aquí i sense escapatòria possible....
Una via fantàstica i que s'ha de fer almenys un cop a la vida. Totalment recomanable. Salut a tothom, i recordeu de passar per l'ombra!!!!!!!