dimarts, 16 de setembre de 2008

Agulla Dibona

Aquest pont de la diada, amb la tropa ens varem arribar fins al massís dels Ecrins. L'objectiu, l'Agulla Dibona. És una agulla que realment enamora a la vista. Erem en Jaume, en Gerard, en Ricard, la Isabel, en Dani i jo. Un cop aparcada la furgo al poble de Les Etages, s'agafa el caminet que marca cap al Refugi de Sorreiller. Són uns 1200 mts, de desnivell que deu ni do. Carregats amb tot l'arsenal tirem amunt, i a la que creuem un pont de fusta, ja veiem l'agulla ( foto superior). El refugi està just al peu de l'agulla.
La via que voliem fer, és la combinada Madier-Berthet-Boell, però una tempesta nocturna deixa la paret ben molla, i al matí, la Martina ( la guarda del refugi ), ens recomana que tal i com està el pati anem per la Voie du Nain ( via del Nan ) que està equipada amb parabolts i amb les reunions per rapelar. Aquesta via et deixa al coll de Clochetons, i a partir d'aquí ja puges al cim per la normal.
Seguint les indicacions donades per la Martina arribem a peu de via, i veiem que hi ha trams de la paret que regalimen, però decidim tirar amunt. La via consta de set llargs, però nosaltres en vàrem empalmar tres, i ens va sortir amb quatre llargs fins al coll. El Ll1, és una placa tombada que mica a mica es va posant dreta. Et trobes una reunió amb dos parabolts, però la vam saltar i empalmem el Ll2. Aquest és un pèl més dret, però amb canto per tot arreu. Amb l'unica cosa que s'havia de vigilar era amb mirar de no posar els peus als llocs molls per no relliscar. A l'entrada de la R2 hi ha un passet finet, però que surt bé. A sobre, recuperant a en Gerard i en Jaume i la segona cordada a punt de començar, i a sota en Dani començant la via.
Ens vam dividir en dues cordades de tres. En Gerard, en Jaume i jo, i en Ricard, en Dani i l'Isabel. Cal dir que a totes les reunions que varem fer, hi ha l'estatua d'un nan. A la foto de sota el nan de la R2.
Tot i que és una via bastant senzilla, els parabolts allunyen una mica, i amb els trams de roca molla que trobavem, s'havia de vigilar bastant. A partir d'aquí díriem que tret d'un passet del Ll3, tota la via té un grau de IV bastant mantingut fins al coll de Clochetons. A sota, en Gerard al Ll3.
A partir del coll, la cosa ja canvia. Es pot dir que deixem l'escalada paret, per l'escalada en cresta.
Primer fem un flanqueig per arribar a la bretxa Gunneng, i després amb dos llargs de corda s'arriba al cim.
El flanqueig, és molt aeri, i tot i no ser difícil, millor posar algun merlet per si de cas!!
Nosaltres, vam anar directes del coll fins a la R que hi ha a mitja cresta. La R està equipada per rapelar, i està situada un cop passat un diedre. En aquest tram, trobem algun pitó per assegurar-nos. abans de la R. A sota, en Jaume al diedre.

A partir del coll, cada cop hi ha més timba, i el paisatge és més impresionant. A sota, des de la R mirant en Dani i l'Isabel com fan el flanqueig.
El segon llarg de la grestan ens deixa a una altra R situada uns 10 mts abans del cim. En aquest tram també hi trobem algun pitó. A sota, en Jaume al Ll2 de la cresta, just a sota del cim.
Des de la R2, cal abançar uns metres per tocar el cim de veritat.
Aquí dalt, tot és molt dret!!! A sota l'Isabel i en Dani arribant a la R2, prop del cim.
El cim el vam tenir de fer per separat, ja que tots sis no hi podiem posar i ho varem fer de tres en tres. Al cim, no hi ha reunió, però es pot posar algun merlet.


A sobre en Jaume arribant al cim, i a sota, en Ricard al cim recupera a l'Isabel
Aquí ja regna la felicitat!!!!!!!!!! En Dani i l'Isabel,

en Ricard,
i en Gerard, en Jaume, i jo!!!!!!!!
Apa que no estavem contents ni res!!!!


Però ara tocava el descens. Primer desgrimpada fins a la R2 de la cresta, i després varem fer dos rapels, un des de cada R de la cresta. A sobre l'Isabel desgrimpant cap a la R2, i a sota, en Dani rapelant.
Un cop a la bretxa Gunneng, montem una corda fixa per fer el flanqueig més segur, i un cop fet el flanqueig, per tartera fins al refugi. A sota, en Gerard posant la corda fixa.
És una agulla preciosa, envoltada d'un paisatge meravellós. Realment quan la veus, t'impresiona.
El dissabte, ens vam llevar amb una forta nevada que ens va fer negar cualsevol altre activitat. O sigui que vam decidir de tirar avall. A sota, la foto de grup amb la Martina, de la qual mai oblidarem la seva simpatia i sobretot elseu somriure!!! Salut a tothom, i recordeu de passar per l'ombra!!!!!!!!!!!!!!!!




9 comentaris:

Mingo ha dit...

Carai Albert, quina escalada més guapa, enhorabona, mira que n'es de bonica aquesta agulla, celebro que el temps os acompanyés.
Per cert en Ricard m'ha preguntat pel diedre Blanqueta. Jo fa temps que el vaig fer, crec que la via estava equipada. Està força bé, com a difícil hi ha un passet a la 3a tirada i l'última tirada és la més complerta. Si teniu més ganes d'escalar al baixar poden fer la via del curset un parell de tirades de IV+ a V, esta aprop del coll de Porta

PGB ha dit...

Carai, quina sortida més xula!

Enhorabona per l'activitat, se us veu molt contents al refu ;)

llembresku ha dit...

moltes gracies pels comentaris. Realment vam disfrutar molt, impossible no fer-ho tan per la companyia com pel lloc on estàvem. Ens hauria agradat molt poder fer l'altre via, però la meteo mana. Queda pendent per un altre any, ja que de bon grat que hi tornarem!! A més ara ja veiem de quin pal van els graus d'escalada per allà dalt. Bastant apretadets!!! Gràcies i fins a la pròxima!!

Llorenç ha dit...

Felicitats!!!! l'agulla es molt guapa! nosaltres la vam fer l'any passat(la combinada que volieu fer vosaltres) i val la pena, es una escalada molt alpina. Llestima de la pluja...les fotos molt guapes!

a veure si hi tornem algun dia a fer la visite obligatorie...

el pitjor es l'aproximació al refu...molt dura!

ricard de mataró ha dit...

Gracies mingo per la informaciò,a veure si pujem este cap de setmana.
I com diu l´albert a minima oportunitat tornarem a la Dibona intentan no pensar massa en l´aproximaciò.

llembresku ha dit...

ei, xavalotes !!! Des de que vam publicar el nostre blog, al b2ec, ja hem passat les 1000 visites!!! Imagina't la gent que hi ha que li agrada l'escalada!!!!

Ramon ha dit...

bonica i esvelta agulla donen ganas de fer-la les fotos publicades estan molt be felicitats a tots

GERARD ha dit...

HOLA LLEMBRESCO.NO TINC PARAULES PER DIR-TE LO XULO QUE T´HA QUEDAT EL BLOGG. O MILLOR DIT SI TINC DUES PARAULES: IN-CREIBLE.
FELICITATS¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

GERARD ha dit...

ei llembresku cada cop que veig el blog al.lucino més, pero escolta peragolta no hi ha manera de baixar-me el contador de visites al meu blog. podries indicar-me, si t´enrecordes, dels passos de com ho vas fer? demà torno a marxar a Bourg d´Oisans amb el meu germà,però ara a fer ports de muntanya. vinga Calella capital del Maresma ja¡¡ je je