dimarts, 24 de juny de 2008

via Homedes al Pedraforca

El divendres 13 ( sort que no sóm supersticiosos) de juny, quedem amb la tropa al vespre per dirigir-nos cap al Pedraforca. Erem en Ricard, en Josep, en Dani E, en Dani G., l'Isabel i jo. Si us hi fixeu estan ordenats per edats!!!!! Un cop agafem la carretera que puja cap a Saldes ens parem a sopar, que estem desganats, més que res deshidratats, i un cop ben tips agafem el cotxe i cap al mirador del Gressolet falta gent. Allà decidim fer nit al costat del cotxe per l'endemà començar d'hora. Un cop tot muntat, abans d'anar a dormir decidim d'hidratar-nos una mica més ja que mai se sap en el que ens podriem trobar demà. A primera hora ja sona el despertador (eh Josep!!!!!!!), i comencem a desmontar la paradeta. I quina és la sorpresa? doncs que les tendes del decathlon es monten en 3 segons, però es pleguen en 3 quarts d'hora!!!!!Sort que per allà passava un que treballava al decathlon, eh Josep!! Un cop tots preparats, comencem l'aproximació, on ens adonem que la gasosa de la nit passada ens va fer mal. Vam deixar tot el camí d'aproximació ple de fites, per si venia alguna altra cordada que no es perdés!!A sobre podem veure una foto de l'aproximació amb el gat (el del pedraforca eh!).
Un cop arribats a peu de via, en Ricard comença (foto superior). De seguida ens adonem de que això no és com anar a fer vies equipades. Era la primera vegada que en Dani E, i jo anavem a escalar al pedra, i això de no veure xapes on poder-te assegurar, ni tant sols per seguir la via tallava bastant el rotllo!
Mica a mica el dia es va anar tapant, però tot i això va aguantar. Vam veure que per no perdren's haviem de seguir una mica la lògica del terreny ( sempre el més fàcil), però quan em va tocar a mi anar de primer, i jo no en tinc gents de lògica, doncs ens vam perdre per allà mig d'aquell rocàm. Sort que entre en Josep i en Ricard van trobar el bon camí i tot va tornar a la normalitat.
Es una via molt guapa, que creiem que es pot dividir en dues parts. Fins la meitat de la via és on hi ha un pél més de dificultat, i a partir d'allà es tracta d'avançar metres amb un grau de dificultat més assequible en general.
Un dels passos més guapos i impressionants de la via, va ser el flanqueig del planell dels diables ( foto superior). Tot i ser senzill, si el primer no hi posa algun seguro més, els que venen de segon passen amb el cul una mica apretadet! A totes les reunions hi ha un parabolt amb anella. ( foto inferior)
Decidim no pujar al gat, ja que sens faria tard, i sortim per la canal fins al collet del gat.
Un cop allà baixem cap a la tartera per anar a buscar el camí que ens tornarà cap al refugi i fins el cotxe. (foto inferior)
Un gran cap de setmana, amb una gran companyia!!!!!!Ens ho varem passar genial, però encara ens falta pujar al gat. Ens queda pendent!!!!!!Ah, i sobretot passeu per l'ombra!!!!!!!!!!!

4 comentaris:

josep sant pol ha dit...

hola albert les edats sempre es posen de gran a petit no de petit a gran

albert ha dit...

ja les he mirat de canviar, però l'ordenador em dona fallo!!!!ja,ja,ja!!!!!!

Anònim ha dit...

Gracies Josep, però tampoc no em soluciones massa així.

Ricard de Mataró ha dit...

No soc anonim, el que pasa que el ordinador s´ha equivocat