diumenge, 29 de juny de 2008

La travesia de los dioses

Aquest dissabte, només erem en Ricard, en Jaume i jo. En Ricard ens va proposar d'anar a fer una via que feia temps que no feia però que li agrada molt. La via es diu La travesia de los dioses, i està situada a la Roca dels Corbs. Mirant la ressenya al llibre de Montserrat Vertiente Norte, mb en Jaume ja vam veure que flipariem.
Què cal dir de l'aproximació? Doncs que a cop de vista sembla que és una zona poc transitada, diríem que gens transitada. Varem patir lo nostre per arribar a peu de via. Patíem per no trobar cap senglar, però de fet estava clar que ni els senglars passen per allà!!!!!
Un cop a peu de via, ens coloquem els trastos i cap amunt!! En Ricard comença al 1er llarg, i veient-lo a ell a patir, ja pensem que avui no serà un dia d'escalada disfrutona! Per fer la via fan falta unes 20 cintes express, i millor portar algun friend, nosaltres varem utilitzar l'elien groc, i el camalot nº1, més les reunions.

Tota la via està equipada amb burils, i claus, que realment els que no estem gaire acostumats, donen molt de yuyu, i pràcticament es pot fer tota en A0. A sota tenim la R1.
Quan ens va tocar a en Jaume i a mi, vam flipar de valent. El 1er llarg és duríssim. El vàrem pujar pràcticament tot agafant-nos a les cintes i a lo que trobàvem. A en Jaume se li va arrencar una llastra que no vegis. Quin susto!!!!!!!!! Mentre pujava aquest llarg vaig decidir que anomenaria aquesta via "puja a través de cagun deus!!!!!!"
Un cop arribat a la reunió i derrotat, amb en Jaume vam veure que per fer aquesta via anant de primer nosaltres encara duiem la L de novels.
Així que en Ricard, o més ben dit en Machine Ricard, la va fer tota de primer, i amb el mèrit de fer-la quasi tota en lliure, menys en un parell de passos.

A sobre en Ricard a la R2, i a sota en Jaume i jo a la R1. El segon llarg és un flanqueig que ja es deixa fer més bé, i allà ja ens comencem a treure el mal rotllo del 1er llarg.
A sota R2. El tercer llarg comença amb un flanqueig per anar a buscar una altra fisura molt vertical. Aquí en Ricard ens diu que hi ha bones bústies, ique tot i ser molt vertical, es deixa fer.
Va disfrutar com un nen petit!!!!!!!!!
Realment tenia raó. Es un llarg guapíssim però dur, i que si es va amb el grau consolidat, i bé de coco pels seguros que et trobes, molt disfutón. Aquí vam apurar al màxim, però vam tenir de fer algun A0.

A sota la R3. Aquest llarg, és molt similar a l'anterior. Molt vertical, i vas trobant preses i forats per anar fent.

Al sortir de la R, s'ha d'anar per la dreta, tot i que es vegi més clar per l'esquerra, ja que hi ha una filera d'espits més nous que pugen paral.lelament, i més temptadors.
Es ben bé que s'ha de felicitar en Ricard per portar-nos a aquesta via, i a aquest sector, ja que d'altra manera, no crec que mai ens hi passessim. A partir d'ara sabrem gaudir més d'una via ben equipada de parabolts!!!!!!
Foto cap a la R3, des de la meitat del quart llarg. Aquí es veu que l'equipació no està per tirar cohets, tot i ser bastant abundant.
Foto de la panoràmica que es veu des del cim de la via cap al Monestir.
Llavors es va a buscar el Gr que baixa cap a la casa de les aigues ( és el mateix que el de la Matagalls-Montserrat), seguint la carena, i cap el cotxe.
En definitiva, una via en la que dona a pensar tot el que ens falta per aprendre, i que hi ha racons guapíssims, on encara es pot estar ben sol. Això si, passeu per l'ombra, ja en tota la via no ens va tocar!!!!!!!!!
Fins a la pròxima!!!!!!!!!



3 comentaris:

David ha dit...

Molt be gent. Aixo es vida , pero poc a poc anirem aprenent ..pero com ja saps mai s´acaba de aprendre !!

Ricard de Mataró ha dit...

Aquesta es una de les vies que es tindriem que repetir de tant en tant.

albert ha dit...

a veure quan hi tornem, però portant unes tisores de podar i un dai!!!!!!!!!Quan hi ets pel mig et cagues en tot, però quan ets a casa ja tens ganes de tornar-hi!!!!!