Fot molt de temps que tenim el blog ben descuidat. Els que segur que patíeu per nosaltres (segurament ningú...) ja podeu deixar de fer-ho, que seguim ben monos, sans, i amb els botons de les camises demanat clemència com sempre!!!!!
Així que dies enrera, amb en Gerard decidim anar a passar el dia esgarrapant una paret o altra. La previsió no és del tot bona per fred, però com a bons espartanus que intentem ser, i amb aquella bona fe que ens diu que de ben segur que no n'hi haurà per tant, decidim de trobar-nos a Malanyeu. Allà hi estarem ben arraconats i calentons, jajajaja!!! doncs, sí, ens varem cardar de fred....
Li teníem moltíssimes ganes de fa temps a la via Nadal, que l'Amadeu Pagès va obrir en solitari, i vam coincidir amb ell temps enrera el dia que la reequipava. La via la trobem equipada amb forces ponts de roca, algun pitó, i tres parabolts de progressió ( un al LL1, i dos al Ll2), amb la R1 reequipada amb parabolts, la R2 en una bona sabina, la R3 amb un parell de burils, i la resta de via doncs a completar possant catxarrets com vulguis i puguis!!!
La via és boníssima. Molt mantinguda en els V, tot i que hi trobem algun tram amb un xic més de dificultat, però amb bon cantell, i amb alguna assegurança propera, o que s'hi pugui posar. El Ll3, és l'únic que no motiva massa, però els tres restants, són més que recomanables.
Aquests panys de paret, amaguen verdaderes joies, i aquesta via n'és una. El descens el fem carenant i anant a buscar una línia de ràpels que trobem més a l'esquerra.
Així doncs, tot i la rasca, ens emportem uns bons riures, i unes bones apretadetes al sarró, i de ben segur que ben aviat a tornar-hi
Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!!
1 comentari:
Ei! content de tornar a llegir-vos, Malanyeu és un fornet quan hi fa sol, però veig que a vosaltres aquest dia no us en va fer pas gaire hahaha
Publica un comentari a l'entrada