Banyos de Sol i Gómez-Xalmet a la Prenyada

Dies enrera, marxem amb la colla per intentar assaltar la Prenyada per diferents vies. En Ricard i en Ramon, per la Gomez-Xalmet, i en Toni, en Francesc i un servidor , per la Banyos de Sol. La Gomez-Xalmet ja la vàrem piar en els seu moment, i de la Banyos de Sol, no en teníem massa informació, cosa que ens donava un plus de motivació. A més al ser decisió d'última hora, doncs anàvem sense ressenya, encara millor....

De la via en direm que és una via exigent. El primer i últim llarg són els més durs en quan a dificultat, amb una entradeta fins la primera assegurança d'aquelles que ja et posen a lloc ràpidament, tot i que si busquem bé trobem un cap de buril un xic tranquilitzador. La resta, d'aquests dos llargs per a disfrutar escalant amb un equipament més que correcte.

Al nostre costat, els companys van comentant la jugada per la seva part. De tan en tan sentim com baixen tots els Sants del calendari amb algun renéc, cosa que demostra la nostra sobrada riquesa lingüistica catalana....

El segon i tercer llarg ja són figues d'un altre paner. Navegació pura i dura sense assegurances, amb una dificultat que disminueix respecte els altres llargs, però que et fot vibrar i pujar amb els ouets ben apretats a cada pas. Es pot posar algo, potser no quan vols, però la bona roca ajuda a anar mig tranquil.

En aquests llargs, lo millor per pujar tranquil, és fer anar un altre de primer... jajajajaja!!!!!

Parlant seriosament, una via molt bona, amb caràcter, i que ens va deixar els braços i el clatell ben escaldats, tal i com bé mana el seu nom. Moreno paleta a tot drap!!

Salut i a tibar-li fort!