Vies Iglesias-Casanovas al Lloro, i Goma 2 a la Monja

 

Ja fa dies que amb la colla ens reunim per anar cap a la zona de Frares. Sóm en Ricard, en Marçal, en Josep, en Joan, i un servidor. Els dos primers, tenen moltes ganes de posar-se a la Iglesias-Casanovas, i així ens la comenten...

 

 

El primer llarg és força tranquilet, potser el diedre d´entrada a la R abans de l'extraplom
és el més finet, on trobarem un pitó al mig i un spit a la sortida però si portem alguns
 aliens hi entraran molt bé.

El segón llarg és una artificialada però no deixa de tenir el seu encant pel lloc on estem i
els seguros no massa nous que hi ha. Crec que aquest llarg amb parabolts no seria el
 mateix. La R s´ha de montar en una gran bauma, però no sé on es va ficar que no la vaig
veure i vaig tirar amunt, evidentment em vaig quedar sensa cintes ( en portava 25 ) i tenia
que anar traient i al arribar al tram que es fa en lliure em vaig adonar que havia
 passat algo... La R la muntem uns 20m. abans del cim on trobem una R amb 2 spits.

L´últim llarg és molt tranquill on trobarem un spit en el tram que la paret es posa una
mica més vertical.

 

Si anem amb cordes de 60m podem fer el ràpel d´una tirada fins el coll on comença la
 via normal, les cordes es recuperan força bé.

 

Pel que fa a en Joan, en Josep, i un servidor, decidim de posar-nos a la Goma2 de la Monja. Per equivocació, ens posem a la via Josep Rigol Romeu. Un cop a la R1, veiem l'equivocació, i amb una desgrimpada salvatge per la canal ens posem al peu de via correcte.

De la via, direm que en els tres primers llargs, la dificultat tot i ser moderada doncs hi és prou mantinguda com per fer-nos anar ben atents en tot moment, ja que l'aire que trobem entre les assegurances, així ens hi obliga. El bon rocam ajuda a disfrutar de cada llarg. Un cop a la R3, fem un llarg flanqueig cap a l'esquerra colocant-nos al peu de la normal. Aquí la cosa ja canvia, i ens trobem amb una tirada on el pas més fort està protegit per un espit, i llavors a apretar l'ullet de baix per a arribar al cim, on uns passos ben verticals, amb molt mala roca, i que només podem protegir amb algun alien, tascó o friend similar, et fan jugar-te el pinyo del dia...
El descens el fem amb un ràpel que ens deixa al peu de la normal. Per cert, la instal.lació de ràpel no té desperdici!!!!!!!!

Una altra al sarró!!!!! Salut i fins a la pròxima!!!!!!!!